El Suprem obliga a desmantellar almenys part de l'abocador de Corsa

El Tribunal Suprem considera que el Pla Especial del 2012 per a la creació del dipòsit de residus a la partida de Mas Calbó és incompatible el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i ratifica una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), emesa al 2017, que el declarava nul. La nova resolució, dictada per la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa, té data d’aquest 18 d’octubre i és ferma, no admet recurs. Implica, tal com precisen fonts del Departament de Territori al Diari Més, que «possiblement, en fase d’execució, el TSJC exigirà retornar els terrenys afectats per l’ampliació de l’abocador al seu estat anterior». És a dir, obligarà desmantellar-ne, com a mínim i d’entrada, una part.

Aquest és només un dels procediments vinculats a denúncies creuades entre una entitat inversora i veïnat amb l’administració per la presència del dipòsit. Es tracta, a més, d’una sentència mare que tindrà molt probablement un efecte cascada sobre altres litigis oberts en el mateix sentit i que es remunten a prop de tres dècades enrere. L’ordre de desmantellament no arribarà de manera immediata, donat que la tramitació ha de passar abans per la posada en coneixement del TSJC i de la Generalitat. Els termes en què aquesta restitució dels terrenys es porti finalment a terme i l’afectació sobre les parts implicades, per tant, estan encara pendents de definir.

Protecció territorial

En la sentència del 18 d’octubre, el Suprem desestima recursos de cassació presentats per Territori, l’Ajuntament de Reus i Corsa, que va ser la promotora del Pla Especial que ara és nul. Fonts municipals confirmen el resultat de la resolució i precisen que el Pla Especial per a la creació del sistema urbanístic general d’infraestructures de gestió de residus a la partida de Mas Calbó va aprovar-lo, al 2012, el conseller de Territori. El TSJC ja havia declarat al 2015 nul·la de ple dret l’autorització ambiental pel dipòsit i forçava a «la restauració de l’emplaçament afectat per l’activitat realitzada a la seva situació anterior». Tot plegat, de qualsevol manera, derivaria de la planificació urbanística prevista a partir de la Generalitat.

El dictamen del Tribunal Suprem es fonamenta en la incompatibilitat entre el Pla Especial de l’abocador i el Pla Territorial del Camp de Tarragona. Detalla, a més, que el sòl on s’aixeca l’abocador és «de protecció territorial inclòs en un corredor» i que aquest tipus d’espais «han de quedar exclosos de transformacions urbanístiques amb la finalitat de no dificultar futures propostes de millora de la mobilitat o de dotació d’infraestructures». El sòl «compleix una funció paisatgística important». Territori precisa que el Pla Especial «tenia per objecte l’ampliació del dipòsit» i qualificava «els terrenys ocupats pel dipòsit i la seva ampliació». I que, per això, la sentència es referiria inicialment a aquesta part.

Inversora Serge SA, Associació de Veïns Reus Sud Misericòrdia, la Supracomunitat de Propietaris Les Palmeres d’Aigüesverds, Gepec i una quinzena de particulars van interposar la primera denúncia. No està clar que l’ampliació hagi arribat a consumar-se, com a mínim plenament. En cas de no ser així, el desmantellament es limitaria al retorn dels terrenys a les circumstàncies anteriors al 2012. L’origen del conflicte es remunta a principis dels anys 90, quan es va donar el vistiplau a la instal·lació d’un abocador controlat de residus industrials inerts a favor de l’empresa Corsa, amb una superfície inicial d’uns 51.000 metres quadrats però amb una capacitat per molt més.

Tot i que les associacions i comunitats de veïns i entitats ecologistes que promovien el recurs havien incorporat a l’argumentació altres qüestions, com l’afectació de servituds aeronàutiques, la proximitat d’habitatges ocupats, la contaminació odorífera, la inundabilitat dels terrenys on s’aixeca l’abocador o l’afectació de patrimoni cultural, la sentència del TSJC al 2017 –la que ara el Suprem ratifica– feia referència a una pericial que determina que l’estudi ambiental que va precedir la construcció del dipòsit va mirar de minimitzar-ne els inconvenients, i no els té en compte.

Entre la documentació que ha envoltat el tema des de llavors, destaca un informe pericial que alertava de les conseqüències de l’ampliació de l’abocador i recelava de l’estudi d’impacte ambiental que es va redactar per atorgar una de les autoritzacions. L’abocador de Corsa de classe II pot acollir residus inerts i residus no especials. El Programa per a la Gestió de Residus Industrials a Catalunya 2007-2012, publicat al 2007, detallava que «si no es pot posar en servei l’ampliació pendent de litigis del dipòsit controlat de Corsa, cal buscar urgentment un emplaçament per, com a mínim, un milió de metres cúbics (10 anys) entre l’Alt Camp o el Baix Camp».