Posar en valor l'avellana garantirà la viabilitat de l'activitat

Incrementar el consum d’avellana del territori, posar-la en valor i garantir el manteniment de l’estructura social i econòmica vinculada a un sector força envellit i amb poc relleu generacional. Aquests són els principals objectius del pla estratègic per la valorització de l’avellana que s’ha presentat aquest dilluns a Reus. El pla estableix 37 accions concretes i esdevé un full de ruta per impulsar el sector des dels àmbits de la producció, el territori, el consum i la gestió. La intenció és que l’avellana esdevingui«un referent d’identitat territorial», sigui viable i mantingui l’estructura social i econòmica que té al darrere, segons ha assenyalat la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà.

L’equip tècnic del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de la URV ha estat l’encarregat de redactar l’anàlisi i el diagnòstic de la situació actual per establir un full de ruta a seguir que consta de 37 accions concretes. Segons ha explicat el professor Jaume Salvat, cal recuperar«l’autoestima» a l’entorn del sector de l’avellana, que sovint respira«desànim» per la manca de relleu generacional i les crisis de preus.

Salvat ha assenyalat que hi ha una manca de reconeixement social i que no s’ha sabut donar prou valor al producte. I és que vuit de cada deu avellanes que es produeixen a Catalunya -bàsicament al Baix Camp, el Tarragonès i l’Alt Camp- es destinen a pasta d’avellana. Segons els experts, el producte en si ho té tot al seu favor per les seves propietats saludables i la condició de producte de proximitat.

En aquest sentit, el pla planteja actuacions per a la innovació, qualitat, valorització i diferenciació que estableix la priorització de les varietats locals, la creació d’un panell de tast, la publicació tècnica de varietats locals i la innovació per a la sostenibilitat del conreu de l’avellaner. També es suggereixen noves línies de productes i formats de tipus ‘snack’.

En l’àmbit territorial, es proposa potenciar els esdeveniments lúdics i populars, reforçar la presència simbòlica de l’avellana en el territori i, fins i tot, crear productes turístics vinculats a aquesta fruita seca. Per incrementar-ne el consum, es proposa impulsar campanyes i crear un club de prescriptors, reforçar el binomi avellana-gastronomia i donar-la a conèixer a nivell escolar.

Tot plegat, a més, es vol que s’acompanyi d’una estratègia de gestió que passa per promoure la millora de l’organització del sector -per exemple, amb una circumscripció econòmica-, impulsar el paper de la DOP Avellana de Reus i promoure patrocinis i associació de marques, entre d’altres.

Jordà anuncia una línia d’ajudes específica pel 2019

El Departament d’Agricultura, que ha promogut la redacció del pla, aposta per incrementar la presència del producte en el territori de producció, implantar nous canals de valorització i, en darrer terme, contribuir al manteniment del conreu, el paisatge i l’estructura social vinculada al sector.

La consellera Jordà ha situat l’avellana«com a referent d’identitat territorial, capaç de mantenir un entorn productiu de qualitat, un paisatge característic i una estructura social i econòmica viva» i ha insistit que«ha de contribuir a millorar la salut i el benestar de les persones a través de la valorització del producte, de la feina del productor i de la complicitat amb el consumidor».

Segons la consellera, també en el sector de l’avellana cal un lideratge global que posi l’accent en la qualitat i la singularitat del producte.«Si es posa l’accent a fomentar el consum final amb un producte de qualitat vinculat al territori, el futur està assegurat», ha defensat. Jordà ha insistit que cal«canviar el xip» i posar el producte«al centre».

D’altra banda, la consellera ha avançat que s’està treballant en la implementació d’una línia d’ajuts específica per al sector de l’avellana de cara a l’any vinent.

Un sector envellit i en retrocés

El pla estratègic per a la valorització de l’avellana és fruit del Grup de Treball de l’Avellana impulsat pel sector i el Departament l’any 2016 per millorar la producció del cultiu i fomentar l’organització del sector i la transparència dels mercats. El document ha nascut amb la voluntat d’aconseguir una millor comercialització de l’avellana definint les línies de treball que han de garantir el futur del sector.

L’anàlisi del sector constata la progressiva pèrdua de superfície de conreu, la competència pel preu, l’increment de l’oferta a escala mundial o la necessitat de la seva valorització a l’empara de la DOP Avellana de Reus, que només representa l’1,75% de la producció total de la demarcació. A més, posa de manifest que dues terceres parts dels conreus estan en mans de persones de més de 55 anys, amb la qual cosa cal«rejovenir» el sector.

L’estudi també es fixa la tasca realitzada per altres sectors agrícoles per valoritzar els seus productes vinculant-los amb el territori on es produeix. A més, apunta a un lleuger augment de la despesa en alimentació a les llars i un estancament del consum d’avellana, tot i que el consum de fruita seca i la despesa associada augmenten. L’estudi conclou que, encara que en general hi ha un increment de la demanda de productes locals, hi ha un desconeixement de l’avellana, dels seus atributs i característiques i dels beneficis que aporta a la salut.