«El problema del Jutjat d'Instrucció 3 no és Innova, són la resta de coses»

—Jutges i fiscals han respost, també a Reus, a l’aturada per demanar unes millors condicions i més recursos. Quin balanç en fa?

—El seguiment ha estat raonable pel que és la carrera judicial, al voltant d’un 60%. La massa de la carrera judicial continua conscienciada amb el que es demana, que és que se’ns estableixin unes càrregues de feina. Ara, els jutges no sabem quanta feina hem de fer, ens l’aboquen a cabassos i ja ens ho farem. Per què no es fan càrregues de feina? Perquè sortiria que Espanya necessita 500 jutjats més. A banda, falten més mitjans materials i millores en les condicions salarials. Els jutges vam tenir, fa 10 anys, una baixada de sou d’un 10% que no s’ha recuperat. Per una guàrdia d’una setmana, 24 hores, set dies i disponibilitat total, cobrem 300 euros bruts. És manifestament poc. I cada jutjat en fa 13. En jutges i jutjats, estem infradotats. Són reivindicacions genèriques a les quals s’ha sumat el tema de la independència judicial. Som 5.000 jutges i tots estem convençuts de ser independents a la feina. Ningú ens truca per telèfon per dir-nos què hem de fer. El ciutadà pot treure aquesta conclusió i el pes dels fets el porta aquí. El meu avi em pregunta si els jutges fan el que diuen els bancs. Òbviament, cap banc truca cap jutge.

—Creu que té dret, el col·lectiu, a fer vaga?

—Sempre ha estat allà, el debat. I ara, per primer cop, les set associacions de jutges i fiscals han anat a la vaga. És una mica sui generis. En una vaga, hi ha un empresari, una patronal, es marquen serveis mínims. Aquí, els serveis els hem establert nosaltres per la nostra responsabilitat. Crec que sí que tenim dret a la vaga, som treballadors. És un dret fonamental que està a la Constitució.

—Quina és la situació al partit judicial? Una inspecció recent incidia en «problemes de congestió» a diferents òrgans.

—Els jutjats de Reus, històricament, han estat molt col·lapsats. És un partit judicial amb un volum de població important i una situació geogràfica gran. Molta de la gent que està als jutjats de Tarragona també està a Reus. Al final, és un macropartit de Tarragona i Reus que suma probablement al voltant de mig milió d’habitants. Això genera molta feina i una gran conflictivitat. A Reus, tenim ara 14 jutjats. S’ha creat el jutjat de família, que és una bona mesura però insuficient. Instrucció tenim cada mes vuit dies de guàrdia, de dimarts a dimarts, i 13 de despatx fins la següent guàrdia: el funcionament és que el jutjat absorbeix el que arriba en una guàrdia i, durant els 13 dies posteriors, ho tramita. És clar, 13 dies per gestionar el que ha passat en vuit dies és impossible. A Tarragona, són sis jutjats d’instrucció i el volum de població i assumptes és semblant. Allà tenen vuit dies de guàrdia i més de 20 de despatx, i estan de guàrdia cada cinc setmanes. Aquí no es pot assumir tot.

—Falten jutjats?

—Reus necessita més jutjats en tots els àmbits. Anem molt col·lapsats. Els de civil estan ara al 200%. Ens caldrien tres o quatre jutjats més de civil, tres o quatre d’instrucció, un penal més i un altre jutjat social. Això suposaria duplicar la planta judicial. Espanya necessita més jutjats.

—Com repercuteix això en els usuaris?

—És com la consulta del metge. Potser ve un pacient constipat i li dono un paracetamol i marxa. Però en pot venir un altre amb una cosa més greu i hi inverteixo una hora i mitja. Això va fent endarrerir. Hi ha gent que depèn d’una interlocutòria d’arxiu o una sentència per renovar el permís de residència. Un divorci es pot estar assenyalant a vuit o nou mesos. Al final, la gent no busca tant la raó com una resposta. És tan fàcil com això, no esperar tant una resposta. I es pot fer dotant-nos de més recursos.

—El TSJC va parlar de redistribuir els assumptes amb Tortosa per reduir el col·lapse.

—No va ser exactament per la congestió. Hi ha hagut dos projectes que surten de Sala de Govern del TSJC. Un és regionalitzar els jutjats de violència de gènere, establir-ne un o dos de provincials a Tarragona. Crec que no tirarà endavant perquè és complicat. Hi va haver un temps que el nombre d’assumptes tramitats com a violència de gènere va baixar, al 2015, i podia apuntar una tendència que no s’ha consolidat perquè hi ha hagut un repunt. A més, és un tema particular i sensible. I hi ha l’altre, dur –a l’Ebre– assumptes per proximitat. Significa modificar la planta i no veig que, a curt termini, s’estableixin una sèrie d’assumptes que vagin a Tortosa o Amposta en cap jurisdicció.

—Una altra proposta era mantenir els reforços.

—En aquests moments, tenim el reforç transversal de família, que acabarà a finals d’any. Jo tenia un reforç pel tema d’Innova, que es va acabar al febrer del 2017. Ara, al juliol, la següent mesura que he tingut és una comissió de servei de sis mesos que m’allibera de dos dies de feina al mes. No és molt però és alguna cosa. S’acaba al febrer, no sé què passarà. També hem tingut altres reforços puntuals, d’un mes o mes i mig, i són necessaris però són pedaços. Tenim un funcionari de reforç que precisament és el que porta Innova. La seva presència al jutjat és fonamental, més que la meva. Porta sis anys ocupant-se d’aquest assumpte i, si ara desaparegués, l’assumpte hauria de passar a un altre funcionari que, al seu torn, hauria de deixar la seva feina i generaria un col·lapse gran al jutjat. Innova és una causa que requereix dedicació exclusiva del jutge i del funcionari. Els funcionaris de reforç determinen que, de vegades, la pota coixa del jutjat se subjecti a terra. En el cas d’Innova, és essencial. Coneix la causa perfectament, l’ha tramitat des del minut u, la té al cap. Ara, la causa notaria més la seva pèrdua que si hi hagués un canvi de jutge.

—Un dels motius que es va donar per no renovar les mesures de suport a Instrucció 3 era que s’havien tancat ja algunes peces d’Innova.

—És per una manca de recursos. No hi havia jutges i hi havia necessitats més grans. Del reforç que vaig tenir, que no va ser total sinó parcial, els jutges van marxar a les destinacions que els hi tocaven i no n’hi havia més. Sortien de l’escola judicial i esperaven la destinació definitiva. La meva crítica no és a qui disposa els reforços sinó que el que els disposa gestiona recursos escassos. No es van perdre per tancament de peces. Des que va obrir-se la causa, crec que se n’han tancat dos de 15. Si volguéssim establir un pla de treball, i s’ha intentat, ha de ser un pla no a tres mesos ni a sis mesos, sinó probablement a dos anys, a tres, no ho sé. Aquí ha vingut la inspecció judicial i ha dit que cal un reforç. Innova és una causa molt complexa que necessita una dedicació molt a prop de ser total durant força temps. Si només t’hi pots dedicar dos dies al mes… La resta del jutjat ha de seguir funcionant. Avui puc tenir set o deu declaracions que suposaran quatre o cinc hores més resoldre assumptes diaris. La setmana vinent entrem de guàrdia. I resolem els assumptes adequadament, al nivell dels altres jutjats de Reus i la província. És clar, és a costa que Innova ha quedat una mica més paralitzada, com he explicat anteriorment molts cops en resolucions. Al final, has de posar a la balança 2.000 assumptes a l’any i un assumpte. No pots aturar un jutjat per una causa així fins que no hi hagi el reforç necessari.

—El mateix jutjat ha abordat recentment altres qüestions de ressò públic: l’aixecament dels cadàvers de l’atemptat a Cambrils, el cas de la cooperativa de l’Aleixar...

—Fa poc fèiem un resum de causes voluminoses i en tinc dues o tres de delictes contra la Seguretat Social amb més de 50 imputats cadascuna. És un volum molt gran, al nivell d’Innova. S’han de prendre declaracions, fer diligències d’instrucció. Hi ha causes de blanqueig de capital, de tràfic de drogues, causes secretes amb intervencions telefòniques, amb escorcolls, diligències complexes. I no només nosaltres, tot es reparteix i la resta de jutjats de Reus també les tenen. Sembla que el 3 té una vis atractiva que a la resta no hi és. Però, probablement és fruit de la casualitat o que s’hi posa el focus. Que hi hagi un atemptat quan estàs de guàrdia no pot ser més que casualitat. El dia a dia d’aquest partit judicial porta a un volum de causes gran i a estar pendent. El problema d’Instrucció 3 no és Innova, són la resta de les coses.

—Influeix la qüestió mediàtica en com fa la feina?

—T’hi acostumes. L’avantatge és que aquesta és la meva primera destinació, no conec més. Les causes mediàtiques no afecten en la forma de treballar en absolut. Canalitzar la informació a través del gabinet de premsa és molt senzill i ens dóna tranquil·litat. Home, afecta en el sentit que les passes les has de fer sent més metòdic perquè una errada o un encert té més repercussió, i han de ser pedagògic. Que l’escrit s’entengui millor és rellevant si serà objecte de cinc pàgines d’un diari. I no en Innova. Hi ha coses que ja pots pensar que seran notícia. La decisió, però, és la mateixa.

—La instrucció hauria de ser notícia?

—El que passa és que el sistema d’instrucció, a Espanya, és molt periodístic. Des del punt de vista de la notícia, un judici d’una setmana és avorrit. No es pot mantenir l’interès. És molt més espectacular un escorcoll, una detenció, una presó provisional. És més cinematogràfic.

—Què li sembla que es valori, per exemple, la intenció d’alguna interlocutòria? Sorprèn?

—Això sí que ha passat. Tant de bo fos tan recaragolat per fer les coses amb la intenció que alguns m’han atribuït. Però, en absolut. És fruit de la casualitat. Com a anècdota, un cop vaig fer una interlocutòria amb data d’un diumenge i la gent es va posar les mans al cap. Estava treballant com altres diumenges on no trec interlocutòries de repercussió mediàtica i a ningú no li crida l’atenció. Ho entenc, però ni em molesta ni m’influeix. M’agrada llegir tot el que surt, no visc en una bombolla. Però, assumeixo que és així perquè la nostra feina té a veure amb la vida de les persones.

—Primera Instància 7 ja és una realitat. El Col·legi d’Advocats havia recollit anys enrere, també signatures per reclamar-ne un altre d’instrucció.

—El setè jutjat de primera instància, el de família, és una reivindicació que ha trigat 12 o 13 anys en posar-se en marxa. Llavors, cal ser realista. Serà difícil veure més jutjats a Reus, llevat que hi hagi una modificació de la planta judicial enorme i una situació política i econòmica que ho permetés. Les necessitats les coneixen el TSJC, el CGPJ, el Ministeri i la Generalitat. Però, els jutjats no donen vots. Dedueixo que, per als polítics, hi ha altres prioritats. I és una pena perquè l’administració de Justícia és el pilar que ha de sostenir el funcionament d’un país.

—El nou jutjat alleugerirà feina de la resta?

—Descarrega perquè, abans, els assumptes de família es repartien entre els sis jutjats de primera instància. Ara, van a família. Ja estàvem en aquesta situació perquè hi havia un reforç transversal, de fa dos anys, per a família. Una jutgessa feia un jutjat de família gairebé de fet, no assumia el 100% però sí molt. El que passa és que el nou jutjat neix ferit de mort. De cop, els assumptes de sis passen a un i estarà col·lapsat molt ràpid. A Tarragona hi ha dos jutjats de família. Aquí, en poc temps necessitarem un segon jutjat o un reforç.

—Ester Capella, consellera de Justícia, va visitar els jutjats al setembre. Què li va demanar?

—L’administració de Justícia de la Generalitat es troba molt delimitada pel Ministeri. Generalitat i Ministeri poden tenir interès en crear jutjats, però han de posar-se d’acord. I no és una qüestió de Catalunya sinó genèrica. A la consellera, li vaig plantejar dos problemes: funcionaris interins i torn d’ofici d’advocats. A Catalunya hi ha moltes vacants i es cobreixen amb interins. Arriben treballadors sense la preparació necessària. Jo tinc la sort, ara, que la gent que hi ha al meu jutjat treballa bé. Però, de vuit o nou funcionaris, uns set són interins. D’aquí a sis mesos, la plantilla pot haver canviat. La taxa d’interinitat en funcionaris deu estar en un 80%, i genera desafecció i inestabilitat. Pel que fa al torn d’ofici, hi ha molt pocs advocats. Vénen imputats a que se’ls hi prengui declaració i hi ha un advocat de guàrdia que els assisteix si no en tenen. Pot assistir vuit persones en un matí. És una bogeria. Ha de preparar l’assumpte de cadascú. Per a cada jutjat d’instrucció, atrapar l’advocat de guàrdia és un triomf.

—Són suficients els recursos materials?

—L’ordinador de casa meva em permet fer més coses que el que tinc aquí. Per exemple, escanejar un document i convertir-lo a Word no es pot. Recursos que simplifiquin la feina, no en tenim. I no és a Catalunya. Zones que s’han modernitzat també tenen errors. Qualsevol pot parlar des del mòbil per FaceTime, Skype, Whatsapp amb una altra persona del món i se sent i es grava. Una videoconferència als jutjats és un drama. O no es veu, o no se sent o ni es connecta.

—És fàcil enfrontar-se a uns jutjats en aquestes circumstàncies havent sortit directament de l’escola judicial?

—És més fàcil enfrontant-s’hi sent verge que venint d’una altra destinació. Quan vens de jutjats més tranquils, l’impacte és gran. En canvi, per a mi, això és el normal. Recordo el dia que vam prendre possessió, un 12 d’abril del 2013, la meva parella i jo. Ella prenia possessió al 4 i jo al 3. El 4, on ella va començar, estava de guàrdia. Aquell dia vam tornar a casa passades les deu de la nit. Va ser un dia de guàrdia amb milions de coses i era el primer a la feina. Tornant a casa pensàvem «si demà ens paguessin 800 euros per fer el mateix, no compensa». Quins avantatges té? Que el segon dia no pot ser pitjor que el primer. Aquesta és una feina d’ofici i experiència.

—Reus és un bon lloc per treballar?

—Reus no és un bon lloc per treballar, en general. Quan es produeixen concursos, moltes places queden vacants per això. Un jutjat d’instrucció suposa molta feina per als funcionaris i els d’instància estan saturats, i els penals. També passa amb jutges i fiscals. No són destinacions còmodes. Jo porto aquí sis anys i sóc el segon més antic. Potser he vist passar 15 jutges. Hi ha molta càrrega comparat amb altres llocs. A Reus, les jurisdiccions són separades, que és millor, i les places són de magistrat, que són les més cotitzades. Si ningú de la carrera judicial les vol, van als que sortim de l’escola judicial. I, dels 14 jutges que hi som, nou o deu venim de l’escola. Per primer cop en temps, i per casualitat, tots som titulars. Això és important perquè, quan tres jutges interins passen per un jutjat en un any és difícil. Reus és un petit forat però n’hi ha de pitjors.

—S’hi quedarà?

—Fa sis anys que estem aquí i estem molt contents. Els nostres fills han nascut aquí. La meva idea és quedar-m’hi el que convingui. No tinc en ment marxar o el moment que pugui marxar. Estem còmodes. I estem lluny de casa, que és una circumstància rellevant, però ens quedarem aquí bastants anys, almenys alguns més.

Pràcticament sis anys exercint a Reus

El lleonès Diego Álvarez de Juan és, des del 2013, titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus on se segueix la causa Innova, el mediàtic procés que investiga presumptes irregularitats al si del hòlding d’empreses municipals i que ha capgirat la vida política i de les administracions públiques a la demarcació. Al 2016 va accedir també al càrrec de jutge degà. Atén el ‘Diari Més’ des del seu despatx a l’edifici de l’avinguda Marià Fortuny, d’on «no tinc en ment marxar».