Foment haurà de pagar 3,8 milions en indemnitzacions per obres a la T-11

Foment haurà d’indemnitzar amb 3,8 milions d’euros l’empresa que va executar la reordenació d’accessos de la T-11 en el tram entre l’Aeroport de Reus i Tarragona. Una sentència de la sala contenciosa de l’Audiència Nacional, amb data d’aquest 5 de novembre, condemna el Ministeri a compensar Corsán-Corviam Construcción per retards en l’inici de les obres i diferents suspensions que van succeir-se en el seu transcurs. La constructora, que abans d’acudir a aquesta via havia presentat una reclamació per la qual no va rebre resposta, demanava més de 5 milions en sobrecostos. La sala, amb tot, rebaixa la xifra fins a 3.850.000 euros –el valor estimat pels pèrits– més interessos. En la reforma, que va generar queixes dels usuaris, es va donar per culminada al gener del 2014 i va abastar 7,6 kilòmetres, es van invertir 56,89 milions. La sentència és susceptible de recurs de cassació.

Els treballs, tal com explicaven des del Ministeri al moment d’enllestir-los, van consistir en «una millora integral de la carretera, fonamentalment reordenant els accessos existents mitjançant a creació de camins i vies de servei i remodelant enllaços». El Ministeri els va adjudicar al juliol del 2007, amb un pressupost de 30,7 milions i un termini d’execució de 34 mesos, gairebé tres anys. En el seu recurs al contenciós, Corsán-Corviam Construcción SA detallava que l’inici de la intervenció va demorar-se tres mesos «per no estar disponibles els terrenys» on s’havien de dur a terme i apuntava un seguit d’errades i omissions al projecte que van generar suspensions temporals i retards.

Expropiacions i serveis

La sentència, de fet, recull múltiples i reiterades incidències d’aquest tipus entre 2007 i 2013, quan va aprovar-se la certificació final de l’obra. Les vincula en la tardança en la tramitació d’expropiacions i aamb fectacions a serveis. La documentació de l’expedient, tal com valora la sala, «no deixa dubtes que la suspensió de l’inici de les obres i la suspensió parcial temporal de les mateixes es va donar per causes imputables a l’administració». Queda acreditat, diu la sentència, que «a l’acta de replantejament, anterior a l’adjudicació del contracte, s’afirmava que l’obra era viable i la disponibilitat dels terrenys», una «afirmació fal·laç, ja que en la primera acta de replantejament ja es consigna la no disponibilitat dels terrenys per no haver-se realitzat les expropiacions». Per això va haver d’ajornar-se l’inici de les feines. A més, «està acreditat que hi va haver una suspensió temporal parcial» de les obres «per les dificultats sorgides per a la realització de les mateixes, motivades per l’aparició de nous serveis afectats, les noves solucions per als serveis contemplats i algunes errades detectades al projecte».

La sala determina, en aquesta línia, que la constructora va fer l’oferta al procés de licitació «amb la creença que els terrenys per l’execució de l’obra estaven disponibles i que l’obra era viable». I que «l’errònia creença que els terrenys estaven disponibles va venir causada per l’administració contractant. Les errades i la inviabilitat de les obres, per l’aparició de serveis afectats i per errades del projecte, estan reconegudes per l’administració». Per això, «la responsabilitat de l’administració és evident».

El Ministeri de Foment, en l’escrit de resposta a la demanda, rebutjava abonar cap quantitat en forma d’indemnització a l’empresa que va fer les obres entre l’Aeroport de Reus i Tarragona perquè «va tenir coneixement dels motius» de les demores i «va donar el consentiment a la modificació de terminis». I perquè no havia reclamat «durant l’execució dels treballs». La sala accepta només en part, però, el recurs de Corsán-Corviam Construcción, i fixa la indemnització en 3,8 milions.

Millorar la seguretat

Mitjançant el projecte, explicava Foment, «s’ha dotat la carretera de característiques d’autovia en el tram entre l’Aeroport de Reus i l’enllaç amb l’A-7». «En el tram final entre aquest enllaç i Tarragona, degut a les seves característiques urbanes, s’ha preferit que l’actuació integri la T-11 a l’entramat urbà de la ciutat». Tot plegat per una «millora de la seguretat vial i l’explotació d’una carretera que suporta un trànsit diari de fins a 46.000 vehicles al dia», explicava el Ministeri al 2014.