La jutgessa manté l'acusació per un presumpte delicte d'odi contra l'alcalde de Reus i els quatre regidors

El jutjat d'instrucció 2 de Reus manté l'acusació per un presumpte delicte d'odi contra l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i quatre portaveus de l'Ajuntament pel manifest de després de l'1-O. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la jutgessa ha finalitzat la investigació de la causa oberta arran de la denúncia de la policia espanyola, on hi constaven 18 investigats. Un cop acabada la instrucció, segueix el procediment contra el batlle i els tres portaveus municipals, Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC),Jordi Cervera (Ara Reus) i la regidora Mariona Quadrada (CUP). D'altra banda, arxiva provisionalment la causa contra dos regidors de la CUP –Marta Llorens i Oriol Ciurana-, dos treballadors d'un gimnàs i diversos bombers.

L'auto de la magistrada sustenta l'acusació als cinc investigats en el manifest que es va llegir durant la manifestació del dia 3 d'octubre de 2017, on s'instava als establiments hotelers de Reus, «a fet tot allò que resultés adient i necessari per a què de manera immediata deixessin d'allotjar» els agents de la Policia Nacional, i on convidaven «les entitats ciutadanes i associacions que ho desitgessin a manifestar el seu suport al comunicat». La jutge considera que amb aquestes paraules es va animar als manifestants a desplaçar-se a l'Hotel Gaudí, on s'allotjaven 200 policies, per cridar-los consignes en contra com «assassins, fora les forces d'ocupació, fora d'aquí, què feu aquí, marxeu al vostre país, Hotel Gaudí feu-los fora, o que se'n vagin i no tornin més», consignes que qualifica «d'agressives».

El relat de l'auto apunta que els dos agents dels Mossos d'Esquadra que custodiaven la porta de l'establiment hoteler van advertir al comandament dels policies espanyols que estiguessin preparats per si els concentrats pretenien entrar a l'hotel ja que l'operatiu de la policia catalana «era ineficaç i incapaç de garantir-los la seguretat». Els agents de la Policia Nacional es va replegar a la primera planta i es van preparar amb cascs i defenses per si havien d'actuar. La concentració es va allargar, segons l'auto, uns 40 o 50 minuts fins que la manifestació va continuar cap a altres carrers de la ciutat. La jutge afegeix que es va celebrar més tard una segona manifestació amb la participació d'unes 10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana de Reus, que també es va concentrar durant «diversos minuts» a les portes de l'Hotel Gaudí, «en silenci» però amb pancartes amb consignes «contra la repressió, contra la brutalitat policial».

La jutge valora aquests actes com de «de fustigació, hostilitat i assetjament» i lamenta que els agents de la policia espanyola haguessin de deixar de fer «vida social» o «abandonar el gimnàs» i que patissin «sentiments d'humiliació, angoixa i menyspreu». «La situació, -relata la magistrada-, es va agreujar després de la comminació dels responsables polítics arrel del citat manifest, incitant a expulsar –els policies- de la ciutat de Reus, que davant de la pressió i l'ambient d'assetjament, es van veure forçats a prendre la decisió d'abandonar l'Hotel abans de la data prevista, els dies 4 i 5 d'octubre de 2017».

La resolució de la instrucció atribueix a l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, tres portaveus municipals, Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Jordi Cervera (Ara Reus) i la regidora Mariona Quadrada (CUP), els fets descrits i els qualifica com a constituïts d'un delicte d'incitació a l'odi i contra la integritat moral.

L'atestat en basa el comunicat i notes de premsa, fotografies dels dies previs al 3 d'octubre, imatges de la manifestació a les portes de l'Hotel Gaudí obtingudes de la premsa i les xarxes socials, així com dels testimonis de dotze agents de la Policia Nacional. També s'inclou el testimoni del director de l'establiment hoteler on s'allotjaven els agents que assegura que van marxar «forçats per la situació que vivien» i ratifica que eren increpats per veïns i representants polítics, així com del testimoni de dos recepcionistes que asseguren que no paraven de rebre trucades amb insults i intents de boicot contra l'establiment.

La magistrada retreu el contingut del comunicat llegit pels portaveus del consistori i les declaracions de Pellicer als mitjans de comunicació perquè tenia «la intenció d'animar i incitar a la població a expulsar als policies allotjats a Reus, augmentant i agreujant la tensió ciutadana i l'animadversió cap als agents». «No s'entreveu al citat manifest cap voluntat de calmar els ànims de la població com correspondria a un responsable polític», apunta. La jutgessa de la instrucció diu que el fet que el director de l'Hotel Gaudí asseguri que l'alcalde Carles Pellicer no li va fer «la intimidació directament», no implica que no existís perquè considera que la va fer «amb publicitat, davant una gran massa de persones» i animant a l'odi i l'animadversió contra el col·lectiu policial.

Menció al cas Alsasua

En l'auto, la magistrada fa menció a la sentència judicial de l'Audiència Nacional de l'1 de juny de 2018, sobre el cas de la baralla d'un grup de joves d'Alsasua amb dos Guàrdies Civils i les seves parelles i l'agreujant d'odi que es va aplicar contra els acusats per atemptar contra els dos agents «per la seva condició de Guàrdies Civils i dins de l'objectiu més ampli que era expulsar les forces i cossos de seguretat de l'Estat del País Basc».

La jutgessa considera que el contingut del manifest «excediria el dret a la llibertat d'expressió», perquè intimida i incita a l'odi i ala discriminació contra un col·lectiu concret, «no per ser policies, sinó per ser policies espanyols». La jutge argumenta que es complirien així, de forma indiciària, els propòsits de l'article 510 del Codi Penal, «per discriminació i odi basat en l'origen nacional».