«Volíem fer una cervesa molt 'd'aquí', que fos una cosa nostra, de Reus»

—Com es gesta la idea de fer una cervesa artesana vinculada al vermut?

—Una de les idees de la nostra associació, que teníem al cap de fa temps, era fer una cervesa que fos molt d’aquí, no tant per competir amb altres marques, sinó perquè fos una cosa nostra, de Reus, que és on va néixer l’entitat. Aquesta ciutat ha estat relacionada amb el vermut des de fa molts anys i, a més, el vermut ha estat una beguda que ens ha obert les portes a fora.

—La cervesa és fruit del treball amb un elaborador, l’Isaac Beltran.

—Sí, la vam encarregar a un cerveser, l’Isaac, que té una empresa anomenada Reptilian al Vendrell i fa productes una mica experimentals i diferents. Ens van dir que tenia una ampolla de cervesa que havia madurat sis mesos en barrica de vermut, i ens la va donar perquè la tastéssim. La vam tastar i ens va agradar, fins i tot a la meva dona, a qui no li agrada la cervesa. Després vam parlar amb Vermuts Miró i la idea els va agradar des del primer moment, així que ens van cedir botànics de vermut per afegir-los a la recepta.

—Així va néixer la Donzell Biermut. Quin tipus de cervesa és?

—És una Amber Ale especiada, de 7,3 graus d’alcohol i té 13 IBU, que és la referència d’amargor. L’ideal és servir-la a una temperatura d’entre 8 i 10 graus, és a dir, traure-la amb 6 graus i que a poc a poc es vagi escalfant a la copa, guanyant cos i aromes a mesura que va agafant temperatura. Quan l’olores, potser diràs que estàs olorant vermut, però la tastaràs i no serà dolça com el vermut, perquè els únics sucres que té són els de les maltes que es queden en suspensió, d’aquí aquesta dolçor que es nota quan es beu.

—Aquesta és la primera cervesa artesana de l’Associació de Cervesers del Baix Camp, una entitat que va néixer l’any passat. Amb quins objectius?

—L’ACBC va sorgir per un grup d’amics apassionats de la cervesa, amb la intenció de promoure la cultura de la cervesa artesanal. Pensem que és un producte que està vivint un boom, i que li passa el que va succeir amb el vi fa quinze o vint anys. Llavors, la gent prenia vi de taula i pràcticament no en coneixia les diferències. A poc a poc, va anar sabent diferenciar un vi d’un altre, i saber quin tipus de vi volia. Amb les cerveses passa una cosa similar. Ja estem començant a veure que no és només aquell producte tipus Lager que ens venen les marques industrials, sinó que pot tenir un ventall de característiques i qualitats molt gran.

—De quina manera han treballat per promoure aquesta cultura de la cervesa artesanal?

—Vam decidir organitzar tastos, de manera que molta gent que diu que no li agrada la cervesa pugui trobar-ne una que sí que li agradi, perquè n’hi ha d’àcides, de dolces, d’amargues… En aquest sentit és molt diferent del vi, perquè com que es cou i té molts components, pot oferir infinitat de matisos. D’altra banda, també aprofitem per explicar per què els costos d’elaboració són més alts que en el cas de les grans indústries, que poden fer cinquanta mil litres de cop perquè el producte no els caduca o té una caducitat molt llarga. La cervesa artesana és òptima durant sis, nou mesos. Moltes estan gasificades en ampolla, fet que vol dir que tenen llevat i, per tant, són un producte viu.

—El nom de l’associació indica que només es mouran per la comarca?

—No, segurament l’acabarem canviant. Ens vam basar en les sigles ACBC pensant també en el grup de música, però ens hem vist limitats pel nom, perquè també volem anar a Tarragona, a Constantí o a Móra d’Ebre si cal. Al final, el nom ens serveix per dir d’on som.