Urbanisme
Bombers intervenen un cop cada tres dies en edificis de Reus amb deficiències
Els carrers Sant Magí, Alt del Carme i Tetuan han registrat en els últims mesos esfondraments a blocs de pisos, alguns habitats
El cos de Bombers de la Generalitat ha realitzat aquest 2018 un total de 107 assistències tècniques a edificis dins el terme municipal de Reus. És a dir, ha hagut d’intervenir per avisos relacionats amb problemes vinculats a habitatges gairebé un cop cada tres dies. La xifra, facilitada per Bombers al Diari Més i que abasta fins al 30 de novembre, inclou tot tipus d’actuacions urgents sobre patologies de les construccions: des de despreniments de façana fins apuntalaments després d’un esfondrament. Al global del 2017, Bombers van respondre a 108 situacions d’aquest tipus, fet pel qual el recompte que deixi el tancament d’enguany serà segur superior però probablement molt similar.
Fonts de Bombers concreten que la majoria de serveis d’assistència tècnica a edificis tenen a veure amb sanejaments i no acostumen a implicar feines de gran envergadura. Sovint poden venir motivats per ventades o episodis de pluges. En els darrers mesos, però, sí que han tingut lloc successos de major rellevància que han obligat a intervenir el cos. Una trentena de veïns del número 35 del carrer Sant Magí van ser desallotjats a mitjans de setembre per un ensorrament interior al primer pis i una biga central descoberta. El col·lapse d’un tram de volta d’escala també va forçar a deixar casa seva, a principis de desembre, una dona i la seva filla menor d’edat que vivien llogades al número 17 del carrer Tetuan. En ambdós casos s’ha acabat determinant que, tot i que subjectes amb puntals, els blocs són habitables. Al carrer Alt del Carme també s’han donat esfondraments enguany.
Uns 3.000 en mal estat
Segons dades del Pla Local d’Habitatge 2014-2021, recollides per l’Ajuntament al 2013 i les més recents de fetes públiques en aquest àmbit, fins a 3.018 habitatges dels 49.447 amb què compta Reus no presenten condicions normals de conservació. En detall, 2.738 mostren una situació «regular», altres 274 tenen una conservació «dolenta» i 6 més es consideren «ruïnosos». La resta, que es correspon amb un 94% del parc, sí que estan registrats amb un estat «normal» i «desitjable». Un 40% dels habitatges es van construir entre 1960 i 1979, i unes 4.000 cases són anteriors al 1920. És en aquesta franja on es concentren el major nombre de pisos en mal estat. Per zones, i segons les mateixes dades, el nucli i els eixamples antics són els que més construccions no normalitzades acumulen:2.087.
Al 35 del carrer Sant Magí, i després que s’hi portessin a terme feines d’apuntalament, l’arquitecte municipal va determinar al seu moment que el bloc és habitable. Les 29 persones que hi vivien al moment de l’ensorrament de part del primer pis, algunes de les quals ho feien de manera irregular, van ser reallotjades temporalment per Serveis Socials de l’Ajuntament en un hostal. Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) expliquen que a dues de les famílies se’ls han trobat una sortida a través de pisos d’emergència. N’hi hauria encara algunes, amb tot, que hi seguirien vivint. Part d’elles van acampar fa alguns dies davant d’un bloc que havien intentat ocupar a Mas Iglesias.
Pel que al 17 del carrer Tetuan, igualment es va concloure que l’edifici no revesteix perill. La dona que hi vivia i la seva filla, tal com precisen des de la PAH, seguirien momentàniament vivint a un hostal a l’espera que la propietat es faci càrrec de l’estat de l’habitatge. La mare havia explicat a aquest rotatiu, poc després de l’esfondrament, que a casa seva «hi havia moltes goteres, feia temps que demanàvem que ens ho arreglessin i teníem por que passés alguna cosa» i deia que «no podem permetre’ns pagar un lloguer més alt».