Una sala de Reus haurà d'indemnitzar amb 80.000 euros a un actor que treballava sense contracte

Un empresari i dues societats vinculades a la sala Toman de Reus hauran d’indemnitzar amb més de 80.000 euros a un actor que hi treballava des del 2012 sense tenir contracte, tal com denuncia el col·lectiu Ronda. L’home va rebre una paga mensual de 160 euros durant els darrers tres anys, però arribava a treballar més de 40 hores setmanals duent a terme múltiples tasques. Finalment va ser acomiadat.

La sentència, dictada pel Jutjat Social número 1 de Reus, a més d’indemnitzar l’home per les precàries condicions laborals, també considera que l'acomiadament es va fer violant alguns drets fonamentals i que va ser «per una represàlia injustificada contra les reclamacions, queixes i requeriments continuats del treballador de la seva situació de precarietat absoluta davant l'empresari, administrador d'un entramat societari per mitjà del qual gestionava aquesta sala i altres negocis».

La condemna declara nul l'acomiadament pels «greus incompliments contractuals» imputables a l'empresari i a les dues empreses que administrava. Entre tots ells hauran d'indemnitzar a l'extreballador amb 13.000 euros per l'extinció del contracte del treball, uns 30.000 euros més en concepte de salarials de tràmit i quasi 30.000 euros més en concepte de percepcions salarials de deute. També li hauran d’abonar 6.250 euros en concepte de danys i perjudicis derivats de la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva de l'actor.

Més de 40 hores setmanals fent múltiples funcions per 40 euros

La sentència exposa a que l'actor, que arribava a treballar més de 40 hores setmanals, feia tasques regulars com a tècnic de so de la sala, atenció a la botiga de reposició d'instruments musicals, atenció a la barra del bar de la sala, organitzava el lloguer de cabines d'assaig i feia la gestió i reserves de la sala de música. Ho feia de manera irregular des de l'any 2012, sense contracte de treball. Durant els primers deu mesos cobrava 1.200 euros mensuals, quantitat que des de llavors es va reduir fins a cobrar 160 euros mensuals amb allotjament als bucs d’assaig i una mínima manutenció els darrers tres anys.

Tot i que no tenia contracte, sí que s'estableix la relació laboral de l'actor amb l'empresari demandat, amb qui a més tenia una relació d'amistat. Per la feina que desenvolupava i segons convenis, l'actor hauria d'haver cobrat mensualment prop de 1.800 euros. La davallada de sou inicial, però sobretot el fet que no cotitzés, van dur a l'actor a interposar una demanda en matèria d'extinció de contracte i reclamació de sou el juny de 2017. En aquell moment, l'empresari el va obligar a tornar les claus del local i el va acomiadar.

L'advocada de Col·lectiu Ronda al despatx de Tarragona que ha dut el cas, Àfrica Ortiz, considera que aquesta situació de «precarització laboral absoluta» s’agreuja en aquest cas «per la relació d'amistat que mantenien les dues parts implicades, fet que probablement va fer que el demandant retardés la interposició de la denúncia davant Inspecció de Treball amb l'esperança de millorar les seves condicions parlant amb l'empresari, que sempre argumentava la manca de liquiditat del seu entramat societari».