Participació
Els Pressupostos participatius de Reus faran realitat idees inclusives i per a nens
La segona edició, dotada amb 750.000 euros, materialitzarà fins a 13 projectes proposats pel veïnat
Els Pressupostos participatius 2019 de Reus faran realitat un total de 13 projectes de la seixantena d’ells que van passar a la fase de votació, la qual va quedar tancada aquest dilluns a la nit. En línies generals, i tal com precisava ahir la regidora de Participació, Montserrat Flores, les iniciatives escollides reflecteixen un desig de fomentar la inclusió i també un increment en la demanda d’espais per a famílies, entre altres aspectes. Pel que fa a la xifra de vots emesos, aquesta s’ha quedat en 6.214, prop d’un 25% menys que els 8.349 que van registrar-se al 2018. Flores atribuïa la davallada a l’efecte de novetat que van generar els primers Pressupostos i destacava que aquesta no ha resultat tan marcada com a altres municipis amb una població similar. Les propostes aprovades es repartiran 750.000 euros. Les millores a la plaça d’Antoni Correig i Massó, en l’apartat de grans projectes, i l’adaptació de les escoles bressol amb elements per a infants amb capacitats diferents, en l’apartat de petits projectes, han estat les idees més votades. La primera ha obtingut 317 vots i costarà 120.000 euros i a la segona, amb 367 vots, es destinaran 50.000 euros.
La resta de les iniciatives que es materialitzaran a través dels Pressupostos participatius 2019 consisteixen en millores a la sala polivalent i l’exterior de l’espai de La Palma –270 vots i 120.000 euros–, convertir Reus en una ciutat més inclusiva –249 vots i 150.000 euros–, il·luminació del carrer Astorga –236 vots i 60.000 euros–, desfibril·ladors per als polilleugers –349 vots i 6.000 euros–, insonorització de la sala del Centre Cívic Ponent –346 vots i 25.000 euros–, fonts a les zones públiques –228 vots i 50.000 euros–, ampliació de l’espai infantil del Parc Sant Jordi –191 vots i 30.000 euros–, rajoles-guia a les voreres i als passos de vianants –182 vots i 50.000 euros–, millores al parc del Trenet –177 vots i 25.000 euros–, un banc de recursos per a entitats i col·lectius –139 vots i 50.000 euros– i contenidors per a dipositar cigarretes a la ciutat –122 vots i 10.000 euros–. Flores valorava ahir que al final d’aquest procés es pot dir que Reus ha crescut novament des de la perspectiva democràtica, ja que ha ampliat els mecanismes perquè la seva ciutadania disposi d’eines de decisió directa sobre on i com cal invertir els recursos municipals.
Col·lectius amb dificultats
El procés de Pressupostos participatius 2019 ha experimentat un notable augment en el nombre de propostes presentades. Mentre que en el procés de pressupostos del 2018 es van presentar 93 propostes aquest any se n’han presentat 187. Tal i com va passar en l’edició anterior, entre les propostes guanyadores hi ha la inclusió d’elements adaptats als parcs de la ciutat. «Aquest any, s’ha tornat a demostrar que la societat reusenca és una societat que treballa per a la inclusió. Moltes de les propostes finalistes demanen millores per col·lectius amb dificultats, i en aquest cas el projecte més votat de tots els pressupostos ha estat dotar a les escoles bressol d’elements per a infants amb capacitats diferents», apuntava ahir la regidora de Participació.
El paper del jovent
Entre les propostes presentades hi ha hagut també iniciatives impulsades pel jovent, com la remodelació de La Palma, que l’any passat ja va estar present. En aquesta edició 2019, la mateixa idea ha passat del cinquè lloc de votació a ser la segona i, per tant, ha estat escollida. Segons la regidora Flores, aquest fet indica que ha estat un encert el canvi de 16 a 14 anys l’edat mínima per poder votar.
«Incloure el jovent dins l’àmbit de la participació és un gran repte i té moltes dificultats», apuntava ahir Flores, «però creiem que els pressupostos participatius són una bona via d’entrada per al col·lectiu».
Una vegada els serveis tècnics comencin a dissenyar cada un dels projectes més votats, es posaran en contacte amb la ciutadania que els ha proposat per tal de detallar les idees i executar el projecte, tal i com s’havia pensat en la seva presentació. Després caldrà redactar el projecte, segons la quantitat, licitar l’obra pública i després executar-la. Això implica que alguns dels projectes no es podran començar a veure executar fins gairebé un any després. Part de les idees que van rebre llum verda als Pressupostos 2018 encara s’estan portant a terme ara.