«El treball d'Eva Serra ha fet canviar la manera d'entendre la Història Moderna»

La historiadora Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942-2018) és una de les figures més destacades de la historiografia catalana. Demà es presenta un llibre que recull bona part del seu treball, i que ha estat publicat per Eumo Editorial.

—Al pròleg del llibre, l’historiador Josep Fontana afirma que ningú ha contribuït tant, ni amb tanta qualitat, a la tasca de renovació històrica com l’Eva Serra. Hi està d’acord?

—En el camp de la Història Moderna o de la darrera època medieval, evidentment. L’Eva Serra fa una cosa que, si bé no és novedosa, no es troba amb gaire freqüència: ella va als documents. És una historiadora «com d’abans», va a cercar tota la documentació disponible per veure què va succeir. I, en aquest sentit, el seu treball ha ajudat, d’una banda, a desfer algunes malinterpretacions o coses assumides que s’ha demostrat que no eren veritat i, de l’altra, n’ha descobert altres que havien quedat oblidades en el temps.

—Quin va ser el seu principal àmbit de recerca?

—Sobretot es va centrar en les institucions catalanes prèvies al Decret de Nova Planta. Va estudiar les institucions pròpies catalanes que venen d’època medieval, arran de la instauració, primer, dels Comtes de Barcelona, i després de la monarquia compartida amb la resta de territoris de la Corona d’Aragó. En el cas de Catalunya, donen lloc a unes Corts, que en algunes èpoques funcionen millor i, en unes altres, pitjor, però que van negociant amb el rei el nivell de representativitat. Estem parlant d’una època en què paraules com «democràcia», «nació» o, fins i tot «representació», s’han de posar entre cometes, o en molts casos ni tan sols existeixen, o no existeixen com les coneixem avui dia. Però el que sí que veiem és que el poder negociador, allò tan mitificat de la voluntat de pacte catalana, ja s’evidencia allà. La veiem en la voluntat de les classes dirigents o que tenen representació, que numèricament són poques, però que tenen un cert pes i un poder que fins a un cert punt està compartit amb el monarca. A Catalunya no tindrem una monarquia absoluta, sinó una monarquia pactada. Evidentment, amb unes Corts que responen a uns interessos concrets, de la noblesa i l’església, però que molt lentament començaran a representar altres capes socials que van sorgint amb el pas dels segles, com els menestrals, els grans comerciants, allò que sempre n’hem dit la burgesia.

—Quines considera que han estat les aportacions més importants de Serra?

—Una ha estat demostrar allò que havíem intuït, aquesta capacitat de la societat catalana del moment per anar a buscar una compensació reial i un poder limitat sobre el poder del rei a través del pacte. I això ho va constatar amb documentació. Veiem que cada cop que el rei convocava Corts, sobretot amb la voluntat d’obtenir recursos econòmics, les Corts ho utilitzaven per aconseguir acords polítics amb el monarca. En segon lloc, el Tribunal de Contrafaccions, que és un tribunal que es constitueix a finals del període que ella estudia i que, salvant les diferències i les ucronies històriques entre un període i l’altre, va ser una mena de Tribunal Constitucional. En cas de conflicte d’interpretació de les lleis entre la classe que té representació a les Corts i el rei, és aquest tribunal qui decideix. Això no deixa de ser una innovació, perquè a l’Europa del moment i en aquest període històric no tenim contraexemples o, com a mínim, no els hem sabut trobar.

—El llibre recull bona part del treball d’Eva Serra, que estava dispers, i en formats diversos. De quina manera s’ha plantejat l’edició?

—Aquest llibre es comença a preparar quan tant l’Eva Serra com l’historiador Josep Fontana estan vius. És una proposta que sorgeix de Fontana i que l’Eva Serra entoma. La idea era fer un llibre homenatge però al mateix temps posar a disposició del lector una sèrie d’articles que, donat que ella es dedicava molt a la recerca, havia anat publicant en llibres col·lectius, articles de revistes, conferències, etc., i per tant sí que estaven una mica dispersos. Els textos no són senzills, demanen un cert esforç per part del lector. Però estem parlant d’una recerca que ens va fer canviar la forma d’entendre la història moderna de Catalunya, i que han tingut influència. Potser n’hauria tingut més si la gent de fora de Catalunya hi fes una mica més de cas. El fet d’escriure en català no era un problema anys enrere per a la divulgació científica, però ara hi ha molta gent que, com que està escrit en català, ja no ho llegeix.

—Creu que el treball d’Eva Serra ens pot ser útil en el context polític actual?

—Estic convençut que ella ho hauria volgut així. És difícil destriar l’Eva Serra historiadora de l’Eva Serra activista. Ella estudia Catalunya perquè és objecte del seu interès científic, però també perquè se sent vinculada al país.