«Cal defensar la paritat que han començat a assolir les dones kurdes a Rojava»

Aquest dimarts la directora cinematogràfica reusenca Alba Sotorra va presentar el seu documental Commander Arian al Centre de la Imatge M as Iglesias de Reus. Es tracta d’un relat en què la mateixa directora s’endinsa a primera línia de la guerra de Síria per documentar la lluita de les dones kurdes del nord del país contra el Dáesh (ISIS) i la seva revolució feminista a Rojava.

—Qui és la comandant Arian?

—És una de les comandants de les YPJ, les Unitats de Protecció de les Dones que van sorgir a Síria l’any 2012. Les YPJ van ser una reacció a la inestabilitat i la violència que s’estava vivint a la zona, una mesura per protegir-se d’aquesta violència, especialment en el cas de les dones, i que en un principi provenia de grups islamistes radicals i al final va ser de l’estat islàmic. Però sobretot, i per això em van cridar tant l’atenció, les YPJ es van formar per fer una revolució profunda que transformés les estructures socials i polítiques d’aquella regió, que és molt patriarcal, i acabar amb el patriarcat.

—Com va conèixer la història d’Arian?

—La vaig conèixer en el primer viatge que vaig fer a Kobane, a principis del 2015. Vaig arribar allà sabent que volia fer una història sobre les YPJ i que la volia fer a partir d’una història personal, però no tenia clar com l’enfocaria ni qui seria la protagonista. Vaig estar els dos primers mesos fent investigació i convivint en diferents batallons. L’Arian va ser una de les dones que vaig conèixer.

—Què relata, el seu documental?

—És una història molt personal que retrata la vida de la comandant Arian, a qui vaig estar seguint durant més de tres anys al front de guerra. Està muntada en dues capes temporals. Una és el present, on veiem una dona trencada, ferida i amb dolor. Poc després anem al passat, i allà hi veiem aquesta mateixa dona en peu de guerra, liderant un batalló de dones en una missió per acabar amb el setge de Kobane. Durant aquests dos temps, fem amb ella un viatge molt profund sobre el que vol dir ser dona en aquell context, sobre què vol dir lluitar i sobre la necessitat de no rendir-se.

—El rodatge va ser fet per vostè mateixa, i com a única integrant de la producció dins del batalló femení. Com va ser aquesta experiència, des del punt de vista cinematogràfic?

—Normalment rodo amb un equip, però en el primer viatge d’investigació em vaig adonar que en aquest context era molt difícil dur un equip, sobretot perquè no en podia garantir la seguretat. Tampoc podia garantir quants dies hi seríem, perquè quan entraves a Síria no sabies quan en podies sortir, ja que el creuament de la frontera, que es feia de nit i de manera il·legal, era sempre molt complicat. Però un dels punts interessants del document és que és una visió molt íntima, i si ho vaig poder fer així, va ser perquè, en anar sola, em vaig poder integrar al batalló. Hi vaig arribar, em van donar un uniforme i vaig arribar a fer-hi tasques com guàrdia a les nits, cuina, neteja… Per això la càmera és una més de les soldats del batalló, i això es nota a la pel·lícula.

—I en l’aspecte més personal?

—Aquesta pel·lícula és l’experiència més intensa que he viscut mai, i marca un abans i un després a molts nivells. N’he tret molts aprenentatges, però el més important és el que m’ha ensenyat l’Arian, i és que un només perd si es rendeix. Un altre és sentir, com a dona, que la lluita de qualsevol dona a qualsevol lloc del món és també la nostra lluita, i que com a dones i feministes, és important veure què ens uneix més enllà de les petites diferències i treballar juntes en això per tal de canviar el món.

—Què suposa per a aquestes dones la difusió de la seva història?

—És molt important el que ha passat a Rojava: milers de dones han aconseguit transformar una societat que era patriarcal en un sistema polític que funciona de manera paritària, on hi ha un home i una dona en cada càrrec polític. També han aconseguit acabar amb els crims d’honor, amb la violència contra les dones, els matrimonis forçats. Estan construint un espai de democràcia real que funciona de manera assembleària, amb cooperatives i justícia social. I tot això ha passat en un context de guerra. És tan preciós que és important que se sàpiga, perquè ens aporta un coneixement i una esperança que ens poden ajudar als nostres territoris. Però també és important que se sàpiga perquè aquest sistema està sota l’amenaça de l’estat turc. Turquia té com a objectiu destruir qualsevol proposta política que els kurds facin a qualsevol part del territori on habita el seu poble. Els kurds estan entre Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria, i Turquia està amenaçant de destruir tot aquest moviment que han fet les dones kurdes a Rojava. Crec que és important que se sàpiga que són allà, perquè si cal, s’ha de defensar.