L'Aeroport replanteja la implantació del sistema de vols sense controlador

La implantació, a l’Aeroport de Reus, del mecanisme que permetria dur a terme vols d’assistència mèdica urgent sense la presència d’un controlador a la torre i, per tant, fora de l’horari operatiu, ha quedat ajornada sense data. Fonts d’Enaire concreten al Diari Més que la publicació, el 10 de novembre del 2018, del Reial Decret 1180/2018 ha implicat canvis en l’escenari anterior i propicia que, de la mà d’Aena, s’estigui ara «estudiant la millor manera de reestructurar la implantació d’aquest tipus d’operacions, sempre complint amb tots els requisits de la normativa vigent».

La qüestió dels vols sense controlador va prendre una especial rellevància, en el cas de l’Aeroport de Reus, arran de diversos episodis on professionals van acudir al seu lloc de feina, fora de la jornada laboral i de manera voluntària, per atendre vols ambulància que feien el trasllat d’òrgans entre donants i receptors. De vegades, per manca de treballadors, algun dels serveis s’havia reprogramat amb antelació per emprar El Prat en lloc de Reus.

Aena havia previst l’activació del sistema a les instal·lacions de la capital del Baix Camp perquè entrés en funcionament el passat mes de juliol, a través del desplegament del Reial Decret 703/2016 que permetia aeroports de l’Estat que no disposen d’horari operatiu 24 hores per rebre avions d’assistència mèdica urgent i de trasllat d’òrgans prescindint del suport de la torre de control. La data inicialment prevista va fixar-se després a l’hivern del 2018 per «retards en la tramitació de la documentació» i Enaire no aporta ara cap nou termini per aplicar aquesta opció, amb la qual alguns sindicats s’han mostrat molt crítics.

Per carretera o al Prat

Fonts de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) detallen que, al 2018, els hospitals de la demarcació de Tarragona van obtenir un total de 10 donants de cadàver vàlids. La majoria, fins a 6 d’ells, procedien de l’Hospital Joan XXIII, altres 3 eren del Verge de la Cinta i l’últim, del Sant Joan de Reus. Tot i que no es comptabilitza la quantitat d’òrgans que aporta cada donant, acostumen a ser entre 1 i 8 i la mitjana se situa en 3,5 òrgans, depenent de l’edat i altres característiques que presenten els cadàvers.

Part d’aquests òrgans dels donants –l’OCATT no en concreta la xifra exacta– van traslladar-se, segons precisen les mateixes fonts, fent servir l’Aeroport de Reus. D’aquí la importància de la posada o no en marxa del model de recepció de vols ambulància fora de l’horari operatiu de l’Aeroport. Des de l’OCATT puntualitzen que «en alguna ocasió s’ha utilitzat l’Aeroport de Reus, igual que l’Aeroport del Prat, però, generalment, es fa servir el transport terrestre, ja que els òrgans es trasplanten, majoritàriament, a Catalunya».

Fins ara, i encara avui, l’activitat a la torre de control és obligada per llei durant el funcionament dels aeroports. En els vols instrumentals, que no es valen de les indicacions del controlador perquè no n’hi ha, el pilot es limita a notificar l’èxit de les maniobres un cop consumades. La mesura suposaria, per als aeroports que en disposen d’un, suprimir el torn de guàrdia de controladors. En la situació concreta de l’Aeroport de Reus, on aquest torn no existeix i la plantilla ha reclamat en diferents ocasions la incorporació de professionals que permetés crear-lo, representaria deixar de mobilitzar treballadors fora de la seva jornada.