Pellicer: «El meu compromís amb els empresonats no està en dubte»

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va expressar ahir, en el transcurs de la sessió de ple del febrer, que «l’Ajuntament, governat pel PDeCAT, ERC i Ara Reus, ha estat i continua estant al costat del Govern del país» i va subratllar que «aquest compromís s’ha pogut visualitzar, al llarg del mandat, en les decisions adoptades en aquest plenari i també en les que he adoptat com a alcalde, conscient de la meva situació, arriscant-me a processos penals tant jo com altres regidors d’aquest consistori». «El meu compromís institucional i personal amb el Govern i amb els consellers empresonats injustament», va precisar, «no està en dubte». El batlle va contestar d’aquesta manera a un seguit de preguntes del grup municipal de la CUP, formulades per la seva portaveu Marta Llorens, i que demanaven, entre altres punts, «de quina manera respondrà l’Ajuntament quan es requereixin mesures extraordinàries a nivell de posicionament polític durant els judicis» vinculats a l’1-O.

Les qüestions que va plantejar, en el torn de preguntes, la formació cupaire tenien a veure amb la decisió del govern, presa durant la concentració del passat 1 de febrer, de no permetre que es pengés del balcó del palau municipal una nova pancarta amb el lema #FakeJustice. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) havia fet una crida pública als «socis i simpatitzants» de l’entitat perquè acudissin ahir al saló de plens a reclamar que el govern fes marxa enrere en aquest extrem. En un comunicat, des de l’ANC apuntaven que «som conscients de les pressions que deu rebre l’alcalde d’una ciutat com Reus, però pensem que es va equivocar. La situació que estan vivint els presos i les preses polítiques, així com les persones exiliades, està fora de tota normalitat. És el moment de denunciar la utilització arbitrària que fa l’Estat espanyol de la Justícia». La resposta a la crida, amb tot, va acabar sent probablement força més discreta del que s’esperava.

Davant d’aquesta reclamació, Pellicer va adreçar-se als regidors de la CUP per assegurar que «són sabedors de les reiterades instàncies i denúncies que grups municipals han presentat per denunciar la presència de la pancarta de Llibertat presos polítics, que tenim a la façana de l’Ajuntament i que seguirà penjada mentre jo sigui alcalde i hi hagi persones preses per motius polítics». «Saben que la pancarta ens ha portat molts maldecaps i que l’he defensada i la continuaré defensant sempre, arriscant el que convingui», va afegir Pellicer, que apuntava, sense arribar a referir-se en cap moment de forma explícita al #FakeJustice o l’ANC, que «aquest govern entén la pancarta –la de Llibertat presos polítics– com un clam transversal àmpliament compartit per la ciutadania i no com una campanya de part d’una entitat o una altra. Llibertat presos polítics és una reclamació justa i un posicionament polític que supera el marc dels partits i de les entitats civils i, per això, aquest Ajuntament li dóna suport».

Salvaguardar la institució

En el mateix comunicat, que va ser emès aquest dissabte, des de l’ANC havien recordat a l’alcalde que «no fer res o no deixar que es faci res, dóna ales a la injustícia que va en contra dels drets de tota la ciutadania, pensi d’una manera o pensi d’una altra», i valoraven que «el fet de tenir la dita pancarta –la de #FakeJustice, al balcó de l’Ajuntament resulta una forma de denunciar l’embat de l’Estat espanyol i el poder judicial cap als nostres drets. Pellicer va finalitzar ahir valorant que «si plantegen aquesta qüestió per atacar i desmerèixer el meu compromís nacional, són lliures de fer-ho. Però, la meva obligació és també salvaguardar la institució, assumint les conseqüències judicials que se’n derivin». Ho saben i saben que les afronto». I va reiterar el compromís, això sí, que «mantindrem la pancarta de Llibertat presos polítics allà on li toca mentre hi hagi presos polítics».

La CUP també havia preguntat en relació a la presència de taules de Vox al municipi –una de les quals va col·locar-se ahir a la plaça del Gegant Indi– i sobre si el govern tenia previst prendre alguna determinació per evitar que es continuessin instal·lant a Reus. En aquest aspecte concret, l’alcalde va apuntar que «l’Ajuntament té l’obligació de tractar totes les peticions d’ocupació de la via pública, siguin de l’entitat que siguin i ens agradin o no. Malauradament, això és així. Ho entenc però no li correspon a l’administració actuar amb cap discrecionalitat o prevaricant, i censurant partit polítics legalment constituïts». «Entenc que vostès sí que actuarien amb censura i discrecionalitat, i jo no», va dir, adreçant-se als regidors cupaires, i va apuntar que «als rivals polítics, se’ls guanya a les urnes i amb vots», va dir.

«Per això», va afegir, «respondrem com sempre hem fet, actuant cívicament, pacíficament, preservant la convivència i més determinats que mai amb la democràcia, la llibertat i el clam per una justícia justa». Ja fora de les preguntes, el batlle va aprofitar per afegir que «qüestionar l’actitud i el compromís d’aquest govern i el meu com a alcalde amb el país, el govern de Catalunya i els presos polítics sabent que estic sent perseguit judicialment per l’1-O i que ho tornaria a fer, no em sembla bé i és un error per a tothom».

El nou Reglament de Participació s’aprova per unanimitat

Per unanimitat, el ple va consumar ahir l’aprovació inicial del Reglament de Participació Ciutadana. El document ha estat elaborat a partir de les aportacions que va fer la ciutadania en el marc del procés participatiu que es va dur a terme dos anys enrere. En el seu torn de paraula, el portaveu del PP, Sebastià Domènech, va posar en valor el fet que, durant l’elaboració del text, «no s’ha deixat de banda cap partit». La regidora del PSC Carmina Pozuelo va exposar les aportacions del seu grup que han estat acceptades i que passen per rebaixar el nombre de signatures necessàries per tirar endavant un procés participatiu i per realitzar una audiència pública, així com per introduir un punt en l’ordre del dia del ple o crear un òrgan de participació, entre altres. La regidora de la CUP Mariona Quadrada va enumerar algunes de les iniciatives impulsades pel seu grup anteriorment en aquest mateix àmbit.

El PP vota contra el Pla LGTBI+

El ple també va aprovar el nou Pla LGTBI+. La regidora de Participació, Montserrat Flores, va explicar que «el nou pla es basa en el convenciment que s’ha de treballar la igualtat». El grup del PP va votar en contra perquè «el text és molt ideològic».

Partida de 150.000 euros per fer l’ampliació del Centre de Lectura

Una modificació de crèdit que reserva 150.000 euros per col·laborar en el finançament de les obres d’ampliació del Centre de Lectura va quedar aprovada ahir amb el vot en contra del grup municipal de Cs i l’abstenció de la CUP. En la seva intervenció, el portaveu de Cs va lamentar que aquesta modificació es presentés en bloc amb una altra d’adreçada a la Boca de la Mina i una per al Bartrina i va recordar que el Centre de Lectura és una entitat privada i que la primera voluntat d’ampliar l’edifici ve del 2011 però no s’ha fet. En detall, l’expedient va dirigit a la primera fase del projecte. Ajuntament i Centre de Lectura «formalitzaran pròximament l’acord i el compromís de l’entitat que els nous espais que es projecten amb l’ampliació acullin activitats culturals, artístiques i també divulgatives obertes al conjunt de la ciutadania». El projecte encaixa amb el Pla Especial de Reforma Interior del Nucli Antic, l’actuació urbanística de remodelació de l’entorn del Teatre Bartrina i dels immobles on està ubicat el Centre de Lectura; i abasta els immobles corresponents als números 6-8-10 i 12 del carrer de la Puríssima Concepció i als baixos del número 4 del mateix carrer. S’executarà en diverses fases.

Les Escoles Bressol Municipals no obligaran a vacunar els nens

La xarxa d’Escoles Bressol Municipals de Reus no exigeix com a condició indispensable per la matriculació dels infants que aquests tinguin al dia la cartilla de vacunació. El grup municipal de Cs va portar al ple, ahir, una moció on demanava que l’Ajuntament obligui els pares a complir el calendari de vacunació per als seus fills si volen que puguin acudir a algun dels sis centres que formen aquesta xarxa. El portaveu de la formació, Juan Carlos Sánchez, apuntava que «en cap cas es tracta de forçar els pares a res» sinó de «garantir la seguretat dels menors al màxim possible». Aquest curs, segons les dades aportades pel mateix Sánchez, han estat dos els nens que s’han matriculat a una escola bressol de la xarxa municipal sense vacunar, tot i que un d’ells sí que va rebre vacunes més tard. El global de nens a les escoles bressol és de 473. Cs va admetre, en la seva moció, una esmena formulada pel PSC i que plantejava «una excepció per als nens que, per causes mèdiques certificades per un pediatre, no hagin pogut ser vacunats». La CUP havia demanat a Cs que retirés la moció, cosa que Cs va decidir no fer finalment, i els cupaires van abstenir-se en la votació. Només el grup proposant va donar suport a la moció.

Llum verda a la redacció del projecte d’un Consell de l’Habitatge

També per unanimitat, el ple va aprovar una moció de la CUP relacionada amb la creació d’un Consell Municipal de l’Habitatge. En detall, i amb les esmenes acceptades, el compromís que s’ha pres preveu «redactar abans de final de mandat un projecte de Consell Municipal de l’Habitatge», el qual tindrà com a objectiu «debatre i generar opinió i propostes en relació a l’habitatge». La composició del Consell «ha de permetre donar veu al ventall més ampli possible d’actors públics i privats que estiguin relacionats amb la propietat, l’accés i l’ús d’habitatges de la ciutat per part de persones de diferents edats, gèneres i situacions laborals», tal com detalla el redactat de la moció.

«No» a l’auditoria de la brossa

El que no va prosperar va ser una altra iniciativa del grup que demanava que es realitzés una auditoria sobre els primers quatre mesos de pròrroga del servei de recollida de la brossa i neteja viària, en mans d’FCC. La CUP també reclamava que l’auditoria que l’Ajuntament va tirar endavant abans de la pròrroga abasti igualment els quatre anys anteriors. El regidor de Recursos Generals, Joaquim Enrech, va valorar que «no farem un rosari d’auditories».