El directe festiu de JoKB arriba a Reus

Ohana és una paraula que, segons la cultura hawaiana, significa ‘família’. És, també, el títol del nou disc del grup d’Igualada JoKB, que arriba després de dos anys actuant per escenaris arreu de Catalunya, entre els quals el Festival Bioritme o a l’Acampada Jove.

«Ohana és una paraula amb la qual ens sentim molt identificats, per totes les hores que hem estat treballant junts, però també pel sentiment de família que hem anat desenvolupant tots aquests anys amb les persones que ens han anat ajudant en el nostre projecte», explica Bernat Canals, teclista de JoKB.

El nou treball té la singularitat de presentar-se en format visual album, de manera que cada cançó del disc es complementa amb un videoclip, i tot plegat acaba formant un sol univers, tal com explica el guitarra Carles Pauné: «no volíem que l’àlbum fos com una pel·lícula, però sí que quedés evident que hi ha moltes coses que fan que tot plegat sigui un producte unitari». Convençuts que la música no només és una experiència d’oïda, sinó també sensitiva, han volgut, asseguren, dissenyar un únic paisatge sonor i visual. La part audiovisual –nou videoclips– ha estat produïda pels mateixos membres de la banda i rodada a Igualada, en col·laboració amb la productora anglesa 200 Films, i amb el director Jordi Estapé al capdavant.

Ohana conté tretze cançons inèdites en català i anglès, que combinen principalment funk i pop amb sons electrònics, que compta amb les col·laboracions de grups com La Pegatina, Koers, o Blu May, i que suposa una evolució important en el discurs de la banda. «Ens hem desmarcat una mica dels grups de mestissatge que estem més acostumats a sentir quan es parla de bandes joves, i si bé és cert que en una època vam anar per aquí, no ens acabàvem de sentir del tot satisfets. Per això aquest treball és com un cop de puny a sobre de la taula, per dir que volem fer una música de la qual ens sentim orgullosos i puguem defensar a tot arreu», explica el Carles.

Pel que fa a les lletres, els joves músics asseguren que no són reivindicatives, però que d’alguna manera sí que acaben reflectint les seves inquietuds i allò que es pot canviar. Així per exemple, apunten que en els anys que han estat rodant han pogut constatar un cert desequilibri de gèneres en el sector: «t’adones que als escenaris no hi ha gaires dones, però és que tampoc no n’hi ha al darrere, als llocs tècnics, per exemple. Nosaltres com a grup no podem canviar el món, però hem topat de cara amb aquesta realitat, i per això intentem que al nostre equip n’hi hagi».

El 27 de febrer JoKB van presentar Ohana a l’Apolo de Barcelona, i el 15 de març ho faran a Lo Submarino de Reus, amb un directe que, segons explica el Bernat, no serà una calca del CD: «el nostre directe és molt enèrgic i festiu, creiem en el concepte de ‘festa camaleònica’».