«M'agradaria que el meu quadre es pogués penjar a l'escola Mare Molas»

—Què ens mostra, la seva obra?

—El quadre presenta dues parts oposades, el bé i el mal, separats per una fumera. Un raig de llum surt de Jesús cap a les quatre ànimes caritatives, i dos dimonis ho volen evitar, tot i que no ho aconsegueixen. A la dreta hi ha un poblat humil de l’Índia, unes mans que demanen ajuda i uns nens. Gràcies a la tasca humanitària de persones com Teresa de Calcuta i Vicenç Ferrer, pintats al quadre, s’aconsegueix ajudar-los. També hi estan representats Antoni Gaudí, una figura irrepetible, i Maria Rosa Molas.

—A la part esquerra hi veiem uns soldats romans, inspirats potser en els armats de Reus?

—Sí, un any per Setmana Santa vaig anar a la parròquia de la Sang, i hi havia uns soldats, i els vaig fer una fotografia. No crec que es reconeguin. El Crist també és una figura de Reus, després de mirar-ne uns quants, vaig escollir el de l’església de Sant Joan, que és el que em va agradar més, perquè era el que tenia menys ornaments.

—El seu mural fa 3,30 per 2 metres. Com ha estat pintar un llenç tan gran?

—La feinada va ser, primer, aconseguir la tela, perquè a Barcelona no la tenien tan gran, i vaig haver d’anar a buscar-la a un altre lloc. Després, un fuster em va fer l’estructura de fusta que la sosté. I com que també soc inventor, vaig muntar una cadira giratòria amb una plataforma que em permetia anar d’un costat a l’altre de la pintura sense aixecar-me. I amb un sistema de contrapesos podia tirar el quadre més amunt o més avall sense moure’m del seient. Aquest quadre he trigat cinc o sis anys a tenir-lo acabat, perquè ho he anat fent amb diverses interrupcions pel mig.

—Quina tècnica ha emprat?

—És pintura a l’oli, la tècnica que conec, perquè jo no he tingut mestres. Vaig iniciar-me en el món de la pintura per un amic de la família. Alguna vegada anava al seu estudi a veure com pintava i m’hi quedava encantat. Però sempre he anat fent sol, el primer que vaig pintar va ser un bodegó, l’any 1980, i a partir d’aquí vaig anar fent altres treballs, sobretot retrats, que és el que més m’agrada.

— Per què es diu La constància assoleix l’objectiu?

—És una cosa que és aplicable a tot. El mateix Antoni Gaudí, gràcies a la perseverança, va aconseguir objectius majúsculs. Sense constància no s’aconsegueix res a la vida.

—El seu quadre s’exposarà a la Galeria Antoni Pinyol de Reus els dies 18, 19 i 20 de març. Com s’ha donat, aquesta circumstància?

—Un dia estava a la galeria mirant una exposició i li vaig dir a l’Antoni Pinyol que jo també pintava, i que estava fent un quadre, per si el volia veure. Em va dir que sí, i va venir acompanyat d’una catedràtica d’art de Barcelona, i tot i que el quadre no estava acabat, em va fer la impressió que els va agradar molt. Després ens vam trobar dos o tres cops més, i al final em va dir que quan el tingués enllestit el volia penjat a la seva galeria.

—On li agradaria que quedés aquesta pintura, un cop surti de la Galeria Antoni Pinyol?

—Com que aquest quadre l’ha fet un reusenc, a qui li agraden molt les coses de Reus, m’agradaria que es quedés a l’escola Mare Molas. Ho estic parlant amb els responsables, que són a Roma. Si no és possible, l’Antoni Pinyol em va dir que el subhastarien, un dia encara per determinar. Això si prèviament no es pogués vendre, però ja li dic que no el malvendré.

—Ara que ja el té enllestit, amb quin nou projecte està treballant?

—Ara estic fent un retrat de la meva dona, i després seguiré per aquest camí, perquè el retrat sempre m’ha agradat molt.