Una vintena de persones mantenen viva la maçoneria a la demarcació

Al voltant de l’any 1.000 coincidint amb l’art romànic, els picapedrers, fusters i mestres d’obra es van començar a constituir en gremis. Aquests disposaven d’un cobert per guardar les eines de treball, menjar o dormir, que denominaven «lògia». Amb l’arribada de l’art gòtic aquests mestres d’obra es van fer arquitectes i, com més creixien en importància, més es reservaven els secrets del seu ofici. Així va néixer el gremi dels maçons o mestres d’obra, format pels aprenents, els oficials o companys i els mestres, que són encara avui dia els títols o graus dels maçons actuals.

A Espanya, durant l’època de la dictadura franquista, els maçons van ser durament perseguits i castigats, d’aquí a que pràcticament no es tingui constància d’ells a l’Estat però el cert és que encara en queden. Sota la Gran Lògia d’Espanya, institució reconeguda pel Regne Unit, es poden trobar fins a 30 grups repartits per tot Catalunya, dos d’ells a la demarcació de Tarragona, un a Móra d’Ebre i l’altre a Reus. Aquesta última lògia és coneguda com Respectable Lògia de Joan Prim i fa un any que està establerta al Círcol, a la plaça Prim. Aquest grup de maçons va ser fundat per Tomàs Gilabert i al començament va rebre el nom de Lògia Mare Nostrum número 25 i estava establerta a Tarragona. Actualment, la formen una vintena de persones que «millorant-nos a nosaltres mateixos, intentem servir d’exemple per a la resta de la societat», explica a Diari Més, Gilabert. Una de les tasques dels maçons és veure les necessitats de la societat i ajudar a millorar-les predicant amb l’exemple.

La maçoneria a Espanya ha viscut molts anys amagada per les repressions franquistes però des de la Respectable Lògia de Joan Prim volen canviar aquesta visió: «Un dels objectius principals és fer visible la nostra lògia, volem que la gent sàpiga que aquí també existim», detalla Gilabert. Amb tot, el fundador de la lògia de Reus remarca que no volen fer-se propaganda, «fem moltes accions, ajudem moltes persones però no volem fer públic això perquè no pretenem fer-nos publicitat o aparèixer en mitjans per aquestes raons».

Una de les accions que sí van fer pública va ser el funeral maçònic que van fer-li a les despulles del General Prim el passat mes de novembre. «Hem tardat molts anys en poder fer-li aquest funeral, que fem a tots els germans maçons, perquè les despulles estaven a Madrid i allí era molt complicat que l’església ens ho permetés», argumenta a aquesta redacció Gilabert. Les restes del General Prim van descansar a Madrid fins al 1970, any en què van tornar a la seva ciutat natal, Reus. Amb el mausoleu de Prim al cementiri, els maçons van poder executar el seu funeral amb el permís de l’ajuntament reusenc.

Gilabert detalla que reben moltes sol·licituds per accedir a la seva lògia però que «només un home major d’edat i impecable en la seva conducta, tant empresarial com personal hi pot accedir».

Al món, hi ha vuit milions de germans maçons, alguns d’ells amb càrrecs importants en països com Anglaterra, França, Estats Units o Llatinoamèrica, fet que els permet influir molt més en la societat d’aquells indrets.