Els Armats de la Sang incorporen la primera dona en 314 anys d'història
Laura Sánchez s’estrenarà com a membre de la cohort romana aquest divendres coincidint amb la tradicional baixada de llances
Entre els Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus picarà la llança, enguany, Laura Sánchez. Aquesta estudiant de 16 anys, cinturó negre de taekwondo, serà la primera dona que ingressa a la cohort romana des de la creació de la formació, que data del 1705. Dimecres de Cendra, igual que la resta d’aspirants –és el nom que reben els qui s’hi incorporen, que no gaudiran de la consideració plena d’armats fins que hagin completat la Setmana Santa–, va iniciar els assajos. El pròxim divendres, 5 d’abril, a partir de les nou del vespre, la baixada de llances serà «la primera vegada que agafi la llança davant de la gent, no per practicar, i en tinc ganes». L’entrada de Sánchez posa fi a 314 anys d’història en què la cohort ha estat integrada únicament per homes. I fa realitat un desig que venia de lluny. «Des de petita ho havia vist i sabia que volia sortir amb els Armats, però havia d’esperar-me a fer 16 anys per poder-hi entrar. Ara que tinc l’edat, vaig demanar-ho i he fet el pas», explica.
Els requisits per accedir a la formació són concrets: tenir 16 anys, assistir als assajos i professar devoció per la Setmana Santa i pel Sant Crist de la Sang. A partir d’aquest 2019, com a novetat, també caldrà ser congregant, perquè «és la forma que així tots siguem Sang». Francesc Pardo, Clavari de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus, que ocupa el càrrec des de l’estiu del 2018 i n’haurà estat un dels més joves, explica al Diari Més que «sempre hem estat oberts a les dones, tot i que la seva incorporació a noves funcions es resol en un balanç complex entre la tradició i adaptar-nos als nous temps, i potser no tothom ho entén». «Si volem que la institució sigui sostenible, necessitem gent jove i vincular la dona a diferents àrees i responsabilitats», assegura. Pardo recorda que el paper femení ja ha estat històricament rellevant a La Sang, on posa com a exemple «el rol de les senyores Cambreres», i és conscient que «des de fa temps, la presència de les dones a diferents grups d’armats d’arreu de Catalunya s’havia fet evident».
El règim intern ho permet
La de Laura Sánchez, apunta el Clavari, «ha estat la primera petició que hem rebut d’una dona per entrar als Armats de la Sang en la història». Permetre la incorporació de qualsevol persona o no a la cohort és una decisió que depèn, amb tot, directament del Capità Manaies, que és «qui ha de valorar quan algú està capacitat per a formar-ne part». Aquest és Toni Sánchez, que acumula 17 anys d’armat i debuta aquesta Setmana Santa amb la nova condició, com a relleu de Marià Gil. El Capità Manaies sosté que «mentre piquin com autèntics armats, armats en el sentit més genèric de la paraula, no hi ha distincions». De fet, apunta Sánchez, «els estatuts de la Reial Congregació i el règim intern dels Armats no especifiquen que hagin de ser homes. Només, el costum, la tradició, i el fet que no hi hagués cap precedent feien que hagués estat d’alguna manera territori masculí. Però no hi ha hagut mai impediment real».
Enguany, la cohort tindrà entre 47 i 48 armats –8 dels quals són aspirants– malgrat que hi ha 50 vestits, tal com explica Toni Sánchez, que apunta que «els Armats de La Sang requereixen un esforç físic, les llances pesen, el pas que es demana per Divendres Sant és exigent i implica picar durant dues hores». Aquesta Setmana Santa es mantindran les cadenes habituals. En la baixada de llances, que s’ha traslladat a divendres, els Armats sortiran de Santa Llúcia i arribaran a La Sang. Al temple es presentarà l’Opuscle, amb un acte que anirà aquesta vegada a càrrec del president de la Fundació Privada Reddis, Miquel Benabarre.
Sobre el que ha viscut amb els Armats de La Sang fins ara, Laura Sánchez explica que «l’única petita dificultat ha estat que sóc esquerrana i he d’agafar la llança amb la dreta. Però, s’aguanta bé i el fet de practicar esport segurament m’ho ha fet més fàcil». Ser la primera dona a la secció «és un honor, com ho és ser la primera en qualsevol altra cosa», diu, i apunta que «com que no n’has vist mai cap, potser no t’imagines a tu mateixa». A ella, el Capità Manaies li ofereix «els mateixos consells que a la resta d’aspirants: estar concentrat, mirar el de la dreta, mantenir el cos inclinat, el dit a la llança, vigilar el punt de referència perquè la llança estigui recta i oïda. L’oïda és l’element principal. Si sents bé, piques bé». A les dones que hi vulguin entrar, Laura Sánchez els diu que «ara que ja n’hi ha una, poden venir totes les qui ho vulguin. I no seran menys».