«Encara predomina la xocolata negra, però la xocolata amb llet va a l'alça»

—Han calculat mai quantes figures de xocolata arriben a vendre per Pasqua?

—No, no ho hem comptat mai, fem les que podem fer. Sí que puc dir que la primera vegada que vam posar a la venda la figura de la Mulassa, que va ser la primera que vam fer, en vam vendre dues-centes. De la resta, no ho sé, i no és que no ho vulgui saber, sinó que simplement anem fent. Aproximadament fem servir entre quatre-cents i cinc-cents quilos de xocolata cada any.

—Les figures del Seguici Festiu són l’emblema de la casa. De totes les que oferiu, quines són les més demanades?

—Clarament la Mulassa, no sabria dir per què, però és la més estimada. Potser perquè té molt de carisma o perquè agrada molt a la canalla. Als grans, els agrada molt el Lleó i, per a nosaltres, la més especial és l’Àliga, perquè ens va costar molt de fer. La Mulassa eren dues peces i va resultar més senzilla, però quan vam voler treballar l’Àliga amb tot el seu realisme, vam tenir una feinada.

—Com és el treball de crear una nova figura de xocolata del Seguici?

—Aquestes figures tenen una gran dificultat i, per això, és de les coses de les que estem més orgullosos. Primer, treballem amb el Manel Llaurador, l’escultor de Reus que ens fa la maqueta, i això ja costa uns diners. Després hem d’arribar a tenir el motlle en plàstic alimentari per poder fer la figura que, un cop feta, caldrà pintar perquè sigui el màxim de realista possible. Amb aquestes figures no hi hem guanyat mai diners, però ens agrada fer-les, des que vam fer la primera, la Mulassa, perquè el meu fill tenia la il·lusió de tenir-la i, després hem anat seguint per tradició. A més, les figures del Seguici les venem a un preu que vol ser popular, perquè volem que tothom en pugui tenir. Si comptéssim el que realment val la figura, per la feina i el temps que hi dediquem, en podríem demanar cent euros tranquil·lament. Però prefereixo vendre-les a quaranta euros.

—Parlem de la xocolata. Encara predomina la negra?

—Sí, però la xocolata amb llet cada vegada puja més. Nosaltres fem un 50% de negra, un 40% de xocolata amb llet, i un 10% de blanca. Tot i això, sempre recomanem la negra perquè la conservació és millor i, a més, aguanta més a l’hora de fer les construccions, té més consistència. Però, avui dia, com que hi ha l’opció, en encarregar la figura, de demanar-la amb la xocolata que més agrada, molta gent es decanta per la que porta llet. D’altra banda, enguany, preveient que podríem tenir una Pasqua amb les temperatures que va fer al mes de febrer, hem fet les figures amb una base massissa, perquè la calor ens va molt malament. Per sort, han baixat les temperatures i el temps ens ha respectat.

—Com hem de conservar la xocolata, passat Pasqua, perquè es mantingui en bones condicions?

—La xocolata té una vida de sis mesos, i si es conserva adequadament pot arribar a l’any. Cal tenir-la en un lloc de casa on no faci massa calor ni hi hagi gaire humitat. Jo no recomano conservar-la a la nevera. Una altra opció, si ens n’ha sobrat un bon tros, és fondre-la.

—Pel que fa a la Mona, se’n segueix comprant o és un pastís que va una mica a la baixa?

—De Mones no se’n compren menys, però sí que es demanen més petites. Abans, la gent es prenia Mones de quilo o quilo i mig, i ara les venem de mig quilo o tres quarts. Hem de pensar que, avui dia, la família es pot trobar amb quatre mones a casa si tenen dos fills, i tots ens volem cuidar més. Una altra tendència és que cada vegada es demana menys la fruita, perquè a la gent jove i la canalla ja no els agrada tant. Ara, la decoració es fa sobretot amb mantega i xocolata.