«Sant Jordi ens dona molta feina, però és com la primera festa de la primavera»

—-Fa uns dies vau penjar a Facebook una fotografia explicant que ja us havíeu posat la faixa i començàveu a endreçar els llibres de Sant Jordi. Què suposa per a una llibreria com la seva, aquesta data?

—La de la fotografia era la meva germana Aràntzazu. Abans de Sant Jordi regirem moltes capses i, per fer-ho, ella es protegeix els ronyons. El que volíem explicar és que ja ens havíem posat en marxa amb la preparació.

—Quan comença la feina de preparar Sant Jordi?

—A començaments de març cal fer les comandes, però ho has de tenir pensat abans i tenir la parada al cap. Els llibres de temàtica infantil i juvenil no canvien massa, sabent el que ha funcionat altres anys, tens un model bastant clar. En canvi, el llibre d’adult canvia completament. Enguany, per exemple, la qüestió política té molta força. Després, a més de pensar els títols, cal decidir les quantitats, perquè acabes tenint molts títols però de tots no en tens el mateix nombre. D’alguns llibres en què hi creus en tens més i d’uns altres que potser també són importants i hi han de ser, però que intueixes que la venda serà una altra, en tens menys.

—Teniu quantificat quants llibres us arriben amb les comandes de Sant Jordi?

—No, no ho tenim comptat, però és una bestiesa. Si no tinguéssim un magatzem seria impossible i, tot i així, queda fins a la bandera.

—A diferència de la majoria de llibreries, vosaltres no feu presentacions ni signatures amb els autors.

—Penso que som hereus d’una societat civil, la de Reus, que ja funciona molt bé en aquest sentit. El Centre de Lectura, per exemple, ja fa una feina important de presentació de llibres, i nosaltres anem allà on ens ho demanen per muntar la paradeta. Mai hem tingut la necessitat de muntar nosaltres les presentacions, perquè hi ha tot un teixit civil que funciona sol. Si t’ensenyés el calendari dels llocs on hem col·laborat aquests últims dos mesos, veuries que ja estem més que servits.

—Es preveu que enguany serà una diada ‘groga’, en qüestió de llibres?

—Sí, l’any passat ja ho va ser, amb tots els llibres sobre l’1 d’Octubre i enguany tenim sobretot molt contingut sobre els presos polítics.

—Quan els mitjans de comunicació avancen, a mig matí o a mitja tarda, la llista dels més venuts, això us va bé?

—No n’estem gaire pendents. De vegades, més que els més venuts, el que pot influir és que, per exemple, s’entrevisti un autor en directe, en un moment de màxima audiència i que es dispari. Però, de totes maneres, el que es vendrà més ja s’està venent abans.

—Enguany la diada cau l’endemà de Dilluns de Pasqua. Això us ha anat bé?

—Per a nosaltres, el més important és que faci bo. És veritat que la venda és diferent segons si cau en dissabte o entre setmana, recordo que un any que va caure en diumenge i vam estar més relaxats fins a mig matí, perquè si és entre setmana la gent ja compra des de primera hora. Però el que realment ens va bé és que faci bon temps.

—Com és el dia de Sant Jordi per a vosaltres?

—Després de tota la feinada d’abans, és un dia molt bonic. Molta gent ve a ajudar-nos a la parada i realment veus que gaudeixen fent-ho. Per a mi, és una sort que vinguin i ells estan contents de ser-hi i viure l’ambient. És un dia de moltíssima feina, però també veus que la gent es retroba, fan conversa, és una mica com la primera festa de la primavera.

—I, l’endemà de Sant Jordi?

—És un dia de molta tranquil·litat. Preparar Sant Jordi comporta molta pressió, ara aquesta comanda no ha arribat, truca al comercial, arriben dos dies abans, patir per si farà bo o no… Per sort, sempre va molt bé. I l’endemà penses que, sigui com sigui, ja ha passat i au, falta un any per Sant Jordi.

—No puc acabar sense demanar quina és la seva previsió dels que seran els més venuts.

—Imagino que El fill de l’italià, de Rafel Nadal, que ja està disparat des de fa temps. I El fibló de Sílvia Soler, perquè és una escriptora que té el seu públic. Després, dels llibres dels presos polítics, segurament un dels més venuts serà Tres dies a la presó, de Gemma Nierga i Jordi Cuixart.