La PAH considera una «presa de pèl» el banc de fanalets a piles

Representants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Reus i de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) de Tarragona van citar-se ahir davant de l’Ajuntament de Reus per llegir un manifest de rebuig a la mesura impulsada pel govern en relació a la prestació de fanals a piles a les famílies que pateixin una emergència energètica puntual i no tinguin llum. En aquest sentit, la integrant de la PAH Sandra Casanova feia pública la «indignació» dels col·lectius pel que entenen com una iniciativa «gairebé insultant» i lamentava que a la ciutat «hi ha unes 1.300 famílies en situació de pobresa energètica» i que «en lloc de treballar per ajudar-les, l’Ajuntament envia la policia a tallar la llum que algunes han hagut de punxar».

Casanova apuntava directament la regidora de Benestar Social de Reus, Montserrat Vilella, i demanava «com és que una persona amb experiència com ho és ella, i que ha convocat meses d’emergència, ara impulsa això», en relació a la creació del banc de llanternes. «Sembla que ens tractin d’idiotes, és una presa de pèl per a les famílies vulnerables, que ja estan en una situació horrorosa», afegia la integrant de la PAH, que reclamava que «les subministradores assumeixin el deute dels qui no poden pagar» i «que l’Ajuntament pressioni els bancs perquè cedeixin pisos». La dels fanalets ha estat per a Casanova una «proposta electoralista» i des de la PAH es preguntaven ahir si les llanternes dels Serveis Socials «escalfaran l’aigua o cuinaran».

Fins a 350.000 euros l’any

Vilella, al seu torn, va comparèixer per recordar que el banc de llanternes «és una petita acció dins de les moltes que fem contra la pobresa energètica i no és una acció estrella», i deia que «des del 2014, es va crear la Taula de Pobresa Energètica i al 2015 es van obrir les convocatòries de concurrència competitiva perquè enteníem que hi havia gent que no podia fer front als rebuts». «Cada any hem tret una convocatòria i, ara, estem en uns 350.000 euros l’any», afegia, i precisava que «l’Ajuntament dedica molts diners a la pobresa energètica perquè entenem que és una situació que fa patir molt les famílies». La regidora de Benestar Social detallava els riscos de les connexions il·legals a subministraments i deia que «arran d’això es va fer aquesta petita actuació», perquè «davant de la possibilitat que, a unes persones, per seguretat, se’ls hi talli la llum, hi ha diferents maneres d’actuar i hi estem actuant. Però també hi havia famílies que preferien quedar-se a casa, i nosaltres descartàvem que seguissin il·luminant-se amb espelmes».