Pellicer vol repetir un mandat més amb la fragmentació política i la crisi local de Cs com a cartes a favor

Carles Pellicer aspira a mantenir l’alcaldia de Reus per tercer mandat consecutiu en un maremàgnum de dotze candidatures, de les quals cinc no tenen representació en l’actualitat. La crisi interna del grup de Ciutadans i la gran fragmentació política podrien afavorir Junts per Reus, que no ve d’un mandat fàcil. Ha hagut de passar per dues mocions de confiança vinculades als pressupostos, a més de constants anades i vingudes als jutjats en relació a l’1-O. La formació confia en mantenir-se com la força més votada i ja sospesa possibles pactes postelectorals amb ERC i Ara Reus, amb qui ha governat en minoria durant aquest mandat, i també amb el PSC, que ha assumit una oposició prou plàcida. Ara toca recollir els fruits de la complicitat. La CUP ja albira una «alcaldia d’Innova» -JxCat, ERC i PSC- com l’escenari més previsible, passat el 26-M, sobretot després dels bons resultats de republicans i socialistes a les generals. Els partits de dretes, molt fragmentats, treuen colzes.

El cas de corrupció política d’Innova, sorgit l’any 2012, va sacsejar la ciutadania de Reus i així es va fer notar en el resultat de les eleccions del 2015. Els cupaires, que havien liderat les actuacions judicials en aquesta macrocausa pendent de judici, es van situar com la segona força més votada, per darrere de CiU, que va guanyar els comicis pels pèls. Davant uns modestos resultats i el fràgil escenari d’haver obtingut set dels vint-i-set escons en joc a l’Ajuntament, Pellicer va negociar un pacte amb ERC i Ara Reus, mentre el PSC seguia destronat a l’oposició.

L’actual alcalde el considera un «bon acord» amb el qual s’ha sentit «còmode». No se n’amaga, però, que tant pactaria amb aquests partits com amb el PSC, amb qui ha pogut comptar, com a aliat, en majories exigües i qüestions controvertides com la polèmica pròrroga del contracte de la brossa, sempre criticada per la CUP, que té entre cella i cella la municipalització dels serveis. Val a dir, però, que els socialistes van ser qui van posar contra les cordes l’alcalde amb la moció de censura, i en canvi, l’abstenció de la CUP va permetre desencallar els pressupostos.

En tot cas, Pellicer assegura que, en cas de ser reelegit després del 26-M, buscarà un govern ben sòlid, però que prescindirà de formacions que impliquin traspassar unes «línies vermelles» a les quals no està disposat a cedir. La seva campanya electoral se centra en la proximitat, amb trobades amb veïns i entitats. Fins i tot l’Elvis de Reus, Ariel Santamaria, li ha dedicat una cançó en el seu nou disc que s’ha fet viral. Els partits rivals han criticat el tarannà electoralista. Amb la proposta de l’actual govern de donar fanalets a famílies sense llum han posat el crit al cel.

CUP i ERC: la disputa pels vots

La pobresa energètica, les ocupacions i l’habitatge són precisament els temes de bandera per a la CUP, segona força política a Reus, amb sis regidors. Marta Llorens, regidora i portaveu, lidera per primer cop la llista cupaire. Si la dreta està fragmentada, l’esquerra també ho està. ERC i noves formacions com Primàries Reus o En Comú Podem els poden disputar els vots. La CUP, en un intent d’erosionar-los, retreu als republicans i socialistes d’haver actuat de «crosses» del PDeCAT i ser «còmplices» de la pèrdua de la gestió municipal de l’Hospital Sant Joan.

Vist per uns com una tragèdia i, per a uns altres com un respir, el traspàs de l’hospital reusenc a mans de la Generalitat per reconduir una situació financera insostenible ha estat un dels reptes que ha marcat aquest mandat. ERC, al capdavant de la regidora -i de la conselleria- va capitanejar la qüestió. A finals d’any es preveu posar en marxa l’entitat pública que ha de gestionar el centre. Noemí Llauradó, que repeteix d’alcaldable, aspira almenys a doblar cadires al ple -ara tenen dos regidors-, aprofitant el filó dels resultats històrics a les eleccions generals.

També partint de dos regidors, l’altre soci de govern, Ara Reus, vol créixer amb força. Daniel Rubio encapçala la llista d’una formació que s’ha anat estenent pel territori. Les crítiques implícites entre els partits que governen la ciutat són constants, sobretot en relació al control de l’hospital, la gestió de l’aigua i el contracte de la brossa -amb tal tensió que Rubio ha acabat portant la CUP als tribunals. A partir d’aquí s’obre l’interrogant si es revalidarà el vigent acord, si el PSC usurparà el lloc d’Ara Reus al govern o si es donarà una aliança més insòlita.

Un PSC a un peu del retorn i una dreta fragmentada

Caldrà veure, però, si ERC hauria de donar explicacions a nivell nacional si formés govern amb un partit que va donar suport al 155. Des del grup del PSC es té el ple convenciment que, passat el 26-M, tornarà a governar, en «un canvi de cicle polític», diu Andreu Martín, portaveu i nou cap de llista del grup. Els socialistes, amb quatre regidors, han estat vuit anys relegats a l’oposició -fins al 2011 havien governat amb hegemonia la ciutat. «Creixerem i tindrem un lideratge clar, cal un govern sòlid i jo aposto per un govern d’esquerres», afegeix.

En les eleccions del 2015, el PSC va quedar per darrere de Cs, si bé ambdues van obtenir quatre regidors. Arrel de la guerra interna en el si de la formació, l’encarregada d’agafar el timó és l’advocada reusenca Débora García, en un vaixell que havia quedat a la deriva després de la marxa de Juan Carlos Sánchez i bona part de la militància, després de denunciar «irregularitats» d’un alt càrrec. S'han sumat a una formació anomenada dCIDE, situada en el centre-esquerra i impulsada el 2016 per un exdiputat de Cs. La confrontació entre els companys de files del partit d’Albert Rivera afecta més partits que al taronja.

Un és el PP, que també ha tingut, aquest mandat, dos regidors. Sebastià Domènech torna a repetir com a candidat dels populars, que van patir un considerable descens en les anteriors eleccions, en part, per la irrupció de Cs. A part de les set candidatures amb representació actualment a l’Ajuntament de Reus, les altres cinc formacions que opten a formar part del panorama polític de la capital del Baix Camp són dCIDE, Primàries Reus, Entre Veïns, En Comú Podem i Vox, que s’ha dedicat a muntar parades informatives per captar votants.