Pellicer: «Promourem un debat per acollir-nos a la Llei de Grans Ciutats»

Carles Pellicer, cap de llista de Junts per Reus per al 26-M, va tancar ahir el cicle Eix 2019, programat per la Cambra, amb una ponència centrada en «la recuperació econòmica de l’Ajuntament» al llarg dels darrers dos mandats, les actuacions de microurbanisme realitzades «a tota la ciutat», la «unitat territorial» en la reivindicació d’infraestructures ferroviàries i la concepció de l’habitatge social com a qüestió «clau per als propers anys». L’alcaldable, que va omplir la sala, va fer un anunci: «He arribat a la conclusió que val la pena recuperar el debat, i dic debat, de l’aprofitament de la Llei de Grans Ciutats».

Pellicer va apuntar, en aquest sentit, que «un Ajuntament que vol fer les coses bé» pot fer servir la Llei de Grans Ciutats «amb profit per fer les coses molt més àgilment, amb més eficàcia de govern i més eficàcia del debat i del control parlamentari». Va recordar, igualment, «un intent anterior, que jo mateix vaig defensar al Parlament sent diputat i alcalde, que va rebre el suport unànime de tots els grups parlamentaris però que va decaure per la dissolució del Parlament», i va reconèixer que «l’aplicació d’aquesta llei ha rebut moltes crítiques perquè hi ha ciutats que no les ha aplicat bé» tot i que «n’hi ha que sí, com Bilbao».

«Per tot plegat», afegia l’alcaldable de Junts per Reus, «promourem una deliberació, debat i decisió al ple municipal sobre la utilitat d’acollir-se a la Llei de Grans Ciutats». El pas implicaria, a grans trets i tal com ho entén Pellicer «concentrar en el govern municipal totes les decisions del dia a dia, elaborant una auditoria interna permanent amb resultats públic i donant rendiment públic de comptes» i «potenciar la junta de portaveus, convocar plens més sovint però més curts i programar un ple anual de debat sobre l’estat de la ciutat».

Qüestió econòmica

El candidat de Junts per Reus va desgranar algunes dades econòmiques de l’Ajuntament: «L’endeutament del 2011 era de 405 milions d’euros i, a desembre del 2018, és de 205», va dir, i va destacar que «hem passat de dèficits de 7,5 milions el 2011 a superàvits de 4,6 el 2018, amb una execució pressupostària del 99% i 11 de dies de promig en el pagament a proveïdors».

Les «millores realitzades a tota la ciutat, a tota», van ocupar un espai important a la conferència final de l’Eix 2019, on Pellicer va referir-se a «un nou aparcament que ha solucionat el problema endèmic del barri Gaudí, la reforma integral del barri i la construcció d’un nou polilleuger a Sol i Vista, i la nova configuració del Passeig Mata i l’obertura del parc de Mas Mainer-U d’Octubre». I va parlar de «gran centre» de la ciutat per esmentar «reformes als carrers Verge Maria i Alt de Sant Pere, la plaça Catalunya, la de La Sang, la rotonda de Villarroel o la plaça de Pau Picasso». «Cert és que els projectes no han estat de gran envergadura, però hem desenvolupat actuacions importants mantenint tots els serveis», va concloure.

El candidat a la reelecció va avançar que «el mes que ve començaran les obres del pàrquing exterior de l’Hospital, amb l’asfaltat». I va repassar les propostes presentades en la precampanya, posant especial èmfasi en «la vianalització, amb el consens de tots i fent proves prèvies, del Tomb de Ravals». Pellicer va insistir, com ha fet en els darreres setmanes, en la promesa de generar «un Reus millor». Va enviar un dard al cap de llista del PP, Sebastià Domènech, «que ha dit fa poc que vol que Reus tingui 30.000 habitants més» i va explicar que «jo no hi estic d’acord. Els reusencs i reusenques volem una gran ciutat, no una ciutat gran». Al global del municipi, va apuntar en l’àmbit de la seguretat, «els delictes s’han reduït un 7%».

El POUM, «obsolet»

Tirant, de nou, la mirada enrere, el candidat va dir que «Convergència i Unió es va preocupar per l’atenció i la consolidació» i «Junts per Reus proposa la projecció i l’excel·lència amb un punt de vista optimista sobre el futur». Precisament sobre el futur, el cap de llista de Junts per Reus va dir que «hem de ser clars: el POUM ha quedat obsolet» i que «aquest serà un altre entre els reptes que haurà d’afrontar el proper consistori» ja que «el planejament local ha de ser més àgil». Per als propers anys, «l’habitatge social serà clau a la ciutat» perquè «és una necessitat».

En infraestructures, la qüestió ferroviària va servir Pellicer per subratllar «l’excel·lent relació que mantenim amb l’Ajuntament de Tarragona i els ajuntaments de Cambrils, Vila-seca i Salou» a través del «pacte territorial que ens ha permès per primera vegada a la història anar a Madrid amb un únic full de ruta». «L’Estació Central del Camp i l’Aeroport són claus per al desenvolupament de l’Àrea Metropolitana en la que estem», va dir, i va recordar l’Oficina Territorial de Projectes. El primer projecte que s’estudiarà «és la funcionalitat de l’autovia T-11 i com aquesta via i el seu entorn haurien d’esdevenir la gran avinguda del Camp».