Candidata d'ERC a les eleccions municipals a Reus
«ERC és la millor força independentista per liderar un acord entre CUP i Junts»
L’alcaldable republicana assegura que «volem participar en l’Hospital Sant Joan» i valora que «no hauríem de tenir superàvit, no és símbol de bona gestió»
–Es veu alcaldessa?
–Treballem per tenir per primer cop a Reus una dona alcaldessa i una alcaldessa republicana. No és que m’hi vegi, hi ha molta feina a fer. Però estem en una bona inèrcia. A les municipals, no es vota necessàriament igual que al congrés i al senat però, amb tan poc de temps de marge, es marca una tendència. I, en aquesta tendència, hem guanyat per primer cop unes eleccions. Demanem a la ciutadania que ens torni a fer confiança. Ja hem demostrat que sabem governar.
–Més de 12.800 vots i la força guanyadora a set dels tretze col·legis a Reus. S’esperava aquests resultats el 28-A?
–No esperem mai res. Però sí que és cert que es percep. La gent veu a ERC un partit que sap governar i és raonable, aposta per les polítiques d’esquerra i per la República. Hi ha una part de comprensió amb el fet que tinguem el nostre president pres polític i la nostra secretària general a l’exili. I ha desvetllat sentiments de la gent perquè està en perill la democràcia.
–Quin balanç fa del pacte amb PDeCAT i Ara Reus?
–En les dues regidories, repetiríem el fet d’entrar al govern perquè hem pogut fer les nostres polítiques i incidir en el benestar de la gent. Hem fet polítiques feministes, contra la discriminació de col·lectius com l’LGTBI i apostar per l’envelliment actiu. Hem resolt la situació econòmica de l’Hospital, que quan vam entrar tenia un dèficit de tres milions. Estem traslladant la part ambulatòria del CMQ a l’antic hospital. Hem fet els pressupostos participatius i els continuarem fent. El balanç és positiu.
–El repetiria?
–Cal veure dels resultats per conèixer quins poden ser els balanços i el transcendental que pot tenir una força a l’hora de preveure un pacte. El nostre objectiu és tenir una posició de sortida preponderant, per obtenir l’alcaldia, però sobretot per tenir la capacitat de lideratge del nou govern. Aquestes eleccions, que es preveuen fragmentades, es dibuixen dos escenaris probables: que el PSC sigui el més votat o que la suma del conjunt de partits independentistes tingui majoria. En aquests escenaris, ERC és la força independentista més ben preparada per liderar un acord entre la CUP i Junts per Reus. Necessitem ser la força més votada per poder arribar a l’acord. Som els que tenim major capacitat de diàleg, aglutinar majories i buscar consensos. Demanem que ens donin confiança tots aquells que volen que l’Ajuntament continuï governat per una majoria independentista.
–Donar la gestió de l’Hospital a la Generalitat era la millor solució possible?
–És diferent arribar a un acord perquè la Generalitat gestioni o donar les claus. Això és el que haurien volgut fer alguns partits, de l’oposició o no, i nosaltres no ho hem fet. Hem dit: és evident que el model per gestionar l’hospital ha canviat molt i tot això té un cost que es fa difícil de sufragar des d’un Ajuntament, així que busquem la Generalitat. Però nosaltres volem participar-hi. I la Generalitat assumirà 65 milions de deute que queda de la construcció de l’Hospital.
–Per què aquesta lluita per no pagar DPO als treballadors?
–No és una lluita. En el marc del Siscat, es va acordar entre patronal i sindicats que les DPO estarien vinculades a l’assoliment d’un equilibri. Nosaltres no ho teníem al nostre conveni i, en la darrera negociació, es va acordar fer el mateix que preveia el Siscat. Així, vam mantenir un conveni propi. Si el Siscat modifica aquesta condició, també la canviarem. En les anteriors DPO, teníem informes desfavorables per fer els pagaments i cap conseller va votar en contra. Diferent és que la via judicial entengui una altra cosa i, llavors, s’ha de pagar.
–A la seva llista hi ha perfils del Sant Joan o del CMQ.
–És positiu. És aquesta gent que ha vist la nostra bona feina, i que s’ha volgut comprometre més amb el model de fer ciutat que té ERC. Posant el seu nom a la llita estan demostrant que ens fan confiança i no s’amaguen. Estem encantats que ens hagin fet confiança i aporten moltíssim a la candidatura.
–Vol desdoblar el CAP Sant Pere al barri del Carme però ja hi havia un projecte per dur-lo a l’antic hospital.
–El desdoblament a l’antic hospital va ser descartat per la Generalitat per qüestions tècniques. El que està clar és que sí que es busca desdoblar-lo perquè es vol que l’equip estigui més proper, tenint en compte que dóna servei a un tipus de població més envellida, que demana atenció domiciliària. Hem arribat a un acord amb la Generalitat i ara l’Ajuntament ha de col·laborar per trobar un lloc al barri del Carme i que tingui dedicació per a la gent de l’Equip d’Atenció Primaria 1.
–Per què potenciar l’àrea metropolitana?
–Reus està dins l’àrea metropolitana del Camp i ha de fer d’aglutinadora dels municipis que la conformen. Seria una gestió integrada de serveis, entre els quals el transport. Volem una mobilitat interurbana en transport públic que connecti les centralitats però també els municipis del Camp: Estació de l’AVE, Sant Joan, Joan XXIII, Universitat, Port, Aeroport i la Costa Daurada. També gestió integrada dels residus. I urbanísticament, cal parlat d’un pla metropolità.
–Els pressupostos participatius són la seva segona gran fita?
–Els pressupostos participatius són una fita però també el reglament de participació i les polítiques contra la discriminació i feministes. Per primer cop tenim un Pla LGTBI. Hem fet molta feina a apoderar les dones. Hem fet un gir total.
–A què destinaria el superàvit?
–Tenim limitacions per llei. Amb tot, creiem que no hauríem hagut de tenir romanents. Una gestió correcta d’un pressupost municipal ha de ser l’equilibri. Amb aquests diners, hauríem d’haver decidit en quines polítiques socials, de salut, feministes o obres hauríem volgut invertir. El romanent no és símbol de bona gestió. Si s’ha d’invertir, que sigui en polítiques socials.
–Per què «s’ha perdut l’autoestima dels reusencs»?
–Hem de recuperar l’autoestima. Ens han volgut posar complexos. Hem de veure quines fortaleses tenim a Reus i enfortir-les més. I una de les fórmules és un Pla d’Acció Municipal, mínim a deu anys vista i com un fòrum ciutadà on tothom pogués aportar.