«La pròrroga de la brossa és una ocasió perfecta, així la podrem internalitzar»

Marta Llorens Pérez (1979) és mestra d’adults. És membre del Teatre Estable del Baix Camp (TEBAC). És militant de la CUP, sòcia del Casal Despertaferro i està estretament vinculada al món de l’escoltisme, on ha exercit com a formadora. Ha estat portaveu del grup municipal cupaire en el darrer mandat i, l’estiu passat, va ser escollida per l’assemblea per encapçalar la llista de la CUP el 26-M. Aquestes seran les seves primeres eleccions com alcaldable.

–La CUP va poder governar al 2015 i en les dues qüestions de confiança. Per què no ho va fer?

–Al 2015, vam fer una assemblea sobre si havíem d’entrar a govern o no. Vam concretar deu punts de negociació i vam fer trobades amb els partits que ens interpel·laven. Hi havia el procés d’Innova i l’aritmètica només facilitava entrar a un govern d’Innova. La CUP, quan denuncia aquest cas, no pot donar connivència a cap d’aquests partits. Hi va haver un grup, ERC, que no ens va contestar. I un partit oportunista, Ara Reus, que no li queien llavors els anells per formar amb la CUP un govern de Veneçuela i que, avui, diu que som una línia vermella. La voluntat de governar sempre hi ha estat, però les maneres de fer d’altres no ho han propiciat.

–Sí que van arribar a un acord per facilitar els primers pressupostos. Ha complit el govern els seus compromisos?

–No s’ha fet tot en absolut. Vam valorar el fet de passar d’una a sis regidores i la CUP va fer un canvi d’oposició dura a propositiva. Vam abstenir-nos als pressupostos i vam acordar uns punts. Hi havia els pressupostos participatius, que s’han fet al 2018 i per la nostra insistència. També l’estudi de la internalització de la brossa, fet tot i que el govern mai s’ho ha cregut. No s’ha acabat d’executar el Pla de la Bicicleta, no s’ha fet el Pla Estratègic de Beques, ni la Targeta Resident. Per això, vam tornar a la nostra postura més taxativa. No podem facilitar un xec en blanc.

–Han denunciat un «pacte d’Innova» i ara ERC proposa una fórmula amb Junts i CUP.

–Hem interpel·lat ERC. Hem dit que la CUP li dóna opció de fugir del pacte d’Innova. Una força que es creu republicana i independentista és interpel·lada per una altra força que ho és. El que criticàvem era aquesta connivència al final del mandat. Com el PSC, que ha rebaixat molt les seves crítiques sobre la gestió de l’Hospital. ERC vol donar sentit a la ciutat? Els interpel·lem de nou per oferir a Reus una alternativa. Que es creguin que som l’oportunitat pel canvi, no que actuïn com a frontissa entre la CUP i Pellicer.

–Per què només repeteixen tres regidors a la llista?

–Volem que reflecteixi la unitat popular i transmeti totes les lluites per les quals la CUP pren partit. Repetim tres persones, ho fem per una manera de seguir amb el projecte, per donar relleu tenint en compte les nostres limitacions de mandat. Tenim una llista de dotze primeres persones en clau de govern, amb perfils per accedir a l’alcaldia. Tota la llista representa col·lectius de l’esquerra independentista.

–L’1-O va ser un punt d’inflexió en la forma de fer oposició?

–Aquest ha estat un mandat estrany i dur, i el context nacional ha pesat en el municipal. La defensa desgasta energia i fa que, de vegades, es deixi de banda la construcció. Potser la lluita nacional ens ha sobrepassat un pèl. I això no vol dir que no hàgim fet propostes. N’hem fet, durant quatre anys, d’habitatge, serveis socials. Cap grup parlava al plenari, per exemple, sobre l’habitatge com un dret bàsic. Hem posat al centre debats i ara la resta es fa ressò.

–Com valora el sentit que alguns li han donat a les imputacions? És Pellicer l’alcalde de l’1-O?

–Em sembla aberrant, pervers i hipòcrita. L’alcalde, en les propostes en clau nacional al ple, s’ha abstingut o ha votat en contra. Que es faci dir l’alcalde de l’1-O quan hi ha hagut iniciatives del CDR i d’entitats i, a l’hora d’algunes accions, els ha girat l’esquena... Pel fet d’haver estat denunciat i que pugui patir un greuge, no pot no ser honest amb els qui van posar el seu cos. Tancar les portes de l’Ajuntament per no penjar una pancarta, per què? Ell no pot ser l’alcalde de tots, ha de prendre partit per la seva opció ideològica. L’1-O no és de l’alcalde, és de tothom.

–La brossa arriba a les eleccions amb el contracte prorrogat.

–Perfecte, és la nostra oportunitat. No hi ha la nova licitació feta. Si la CUP té l’alcaldia, internalitzarà la brossa. I si no, serà un punt de negociació per entrar al govern.

–Demanen que es recuperin les multes a bancs que mantenen pisos buits.

–Hi havia un Pla d’Habitatge a qui ningú havia fet cas. La CUP va aconseguir que es treballessin algunes mesures. L’Ajuntament, si té vocació de servei públic, ha de facilitar l’habitatge a totes les persones. I ha de ser valent i, si té l’oportunitat de posar multes coercitives als bancs, ho ha de fer. I, quan ho va fer, va rebre mig milió d’euros que es poden invertir en polítiques d’habitatge. Cal forçar que se cedeixin pisos buits.

–Per què proposen una gossera comarcal?

–Defensem la gestió pública dels serveis bàsics, com la cura dels animals. De fet, ja va ser un punt de negociació als pressupostos. Després, es va veure que a nivell municipal no era viable, i un servei mancomunat també era una manera. Hi ha una despesa molt gran en l’Última Llar que es compensaria amb la gossera.

–S’ha fet un nou Reglament de Participació però no un ROM.

–Del ROM, es va fer un esborrany i s’havia de fer un retorn. Això es volia fer en una reunió amb tots els grups. Em vaig posicionar que no era la manera de fer-ho, s’havia d’interpel·lar el govern, i així ho va pensar la majoria. S’havia de fer un treball exhaustiu però, per temps, no s’ha pogut acabar i no tenim ROM.

–Cal una regidoria feminista?

–Una ciutat feminista és posar la vida al centre de les polítiques. I hi ha d’haver una regidoria que vehiculi la perspectiva transversal del feminisme. Si tenim la regidoria, llavors tenim pressupost. Per exemple, en índex de pobresa, la dona pateix el greuge més gran. La regidoria ha de fer una diagnosi dels greuges i, a partir d’aquí, posar èmfasi en les necessitats reals.

–Aposten per aplicar una fiscalitat progressiva.

–És fàcil: justícia per a les persones sense que l’Ajuntament deixi d’ingressar. Qui més té, paga més. Una de les idees és augmentar l’IBI a les grans superfícies.

–La CUP ha tocat sostre?

–L’objectiu no és sobrepassar cap sostre, parlant de manera electoral. La CUP té una funció, que és controvertir l’statu quo. Tingui més o menys regidors. Tant de bo tinguem sis regidors, però som conscients que el que ens va passar va ser fruit d’un context específic. La CUP s’ha de redefinir.