Junts per Reus s'imposa a 8 col·legis i el PSC es queda els 5 restants

Junts per Reus ha estat la força guanyadora aquest 26-M a 8 dels 13 col·legis electorals de Reus. La formació que lidera Carles Pellicer (9.643 vots, 22,24%), que aguanta els 7 regidors del 2015, ha resultat la més votada a l’IES Baix Camp i a les escoles Prat de la Riba, General Prim, Misericòrdia, Joan Rebull, Pompeu Fabra, Ciutat de Reus i Rubió i Ors. En tots aquests àmbits menys l’últim s’havia imposat, en les eleccions generals, ERC, que va ser llavors clara vencedora.

A les municipals, però, la llista de Noemí Llauradó (7.434 vots, 17,15%) no s’ha endut cap col·legi tot i posicionar-se com la segona força amb més suports i fer un històric triple salt de 2 a 6 regidors. I és que els 5 col·legis que no han quedat en mans de Junts per Reus han aconseguit retenir-los els socialistes (7.382 vots, 16,90%), que ja se’ls havien fet seus el 28-A. El PSC d’Andreu Martín, que venia de 4 regidors i passa a 6, ha extret millors resultats que ningú a l’IES Salvador Vilaseca, el Pavelló Olímpic i les escoles Rosa Sensat, Cèlia Artiga i Teresa Miquel i Pàmies. Ha cedit, això sí, la Rubió i Ors on havia celebrat victòria un mes enrere.

Allà on ha guanyat Junts, i també a la Rubió i Ors, ERC s’ha col·locat com a segona força; i el mateix paper ha jugat Junts a les zones on ha prevalgut el vot socialista. Pellicer i el seu missatge han convençut, així, al centre i també a Mare Molas, Immaculada, Niloga, Mas Carpa, Horts de Simó, Jardins de Reus, la urbanització Sant Joan, El Pinar o Xalets Quintana. Els socialistes, al seu torn, es queden el Carrilet, Mas Abelló, Mas Iglesias, Fortuny, Juroca, Montserrat, Sol i Vista, Monestirs o la Pastoreta.

La formació sorgida precisament per respondre a la pretesa manca de presència dels barris al ple, Entre Veïns (794, 18,3%) s’ha estrenat molt lluny de tenir representació. Les millors xifres, dins d’aquest context, les ha recollit a Mas Abelló, Mas Iglesias i Immaculada. La llista de Valentín Rodríguez, però, ha estat també la formació menys votada a 5 dels 13 col·legis, 4 dels quals han apostat decididament per Junts per Reus.

Cs s’aguanta al Pavelló Olímpic

A Cs, expulsar les seves cares visibles i reformular íntegra la candidatura a poques setmanes de la celebració dels comicis, només li ha costat un dels seus 4 regidors. La formació taronja (4.624 vots, 10.67%), amb la debutant Débora García al capdavant, ha deixat escapar 949 vots respecte al 2015. On Cs ha estat més fort és al Pavelló Olímpic, on s’ha posicionat com a tercera formació a 43 vots de Pellicer.

Al seu torn, la CUP (3.760 vots, 8,67%), que l’any 2015 es va disparar esperonada per moviments en el Cas Innova poc abans d’anar a les urnes, afronta aquest nou mandat també amb 3 regidors. Per als de Marta Llorens, les escoles Prat de la Riba i Pompeu Fabra han estat les més propícies (2.793 vots, 6,44%). Ara Reus, per la seva banda, es queda amb 2: Dani Rubio i Dolors Vázquez seran regidors els propers 4 anys amb un resultat agredolç per a la formació, que esperava recollir alguna cosa més al desenllaç d’una campanya prou positiva.

El dibuix que han deixat les eleccions permet diferents pactes per configurar el nou govern. També, entre ells, la reedició de l’actual, que vincula Junts per Reus, ERC i Ara Reus i que facilitaria, tal com estan les coses, una majoria amb 14 regidors. Pellicer, que afronta el tercer mandat com alcalde llevat d’una carambola del tot improbable, celebrava diumenge des de la plaça Catalunya i en un entorn d’eufòria que «som una força de garantia que ha guanyat les eleccions d’aquest 26 de maig». «Amb generositat, volem dir que volem liderar un nou govern que ha de ser fort, potent i capaç d’encapçalar aquest projecte que és el millor projecte que s’ha presentat en els darrers anys per aquesta magnífica ciutat de Reus», concloïa Pellicer.

Els populars se salven en 3 àrees

Molt diferent és la situació del PP (2.052, 4,73%), que perd els 2 regidors amb què havia arribat aquí i, per tant, també la seva representació al consistori. Els populars, amb Sebastià Domènech al capdavant, no havien quedat mai fora. El candidat al·ludia aquest 26-M a la «fragmentació de la dreta» com a principal causa de la caiguda i apuntava que la formació haurà de repensar el seu futur, «probablement amb gent més jove» tot i que «el projecte no es perdrà i confiem que, d’aquí a quatre anys, hi puguem tornar a ser amb altra gent». El PP ha estat, entre els partits que fins ara tenien representació, el menys votat en tots els col·legis electorals a excepció de 3: Joan Rebull, Pompeu Fabra i Pavelló Olímpic. La seva pèrdua ha suposat una reducció de la xifra de forces al consistori tot i tractar-se, amb un total de 12 llistes, de les municipals més concorregudes que haurà viscut la capital del Baix Camp.

Qui tampoc ha estat capaç d’entrar a l’Ajuntament, després del maremàgnum que havia generat el desplegament de carpes i la protecció policial durant la campanya, és Vox (1.189 vots, 2,74%). Ni dCIDE (650 vots, 1,50%), cuer tot i comptar amb l’aval que suposaven Juan Carlos Sánchez, Pepa Labrador i Guillem Figueras i la ressaca de l’expulsió per la denúncia de possibles irregularitats lligades a un càrrec de Cs.

En Comú Podem, que amb els primers percentatges de l’escrutini va semblar tenir accés al primer regidor, se’n va quedar sense a mesura que la nit electoral avançava. La candidatura encapçalada per Pilar Flamenco (1.997 vots, 4,61%) va superar Vox en únicament 7 vots i va registrar les seves més destacades xifres a l’Escola Rubió i Ors. Finalment, Primàries i la seva aposta amb Lluís Pallejà (791 vots, 1,82%), que havien intentat aglutinar l’esquerra independentista i no van poder, tanquen aquest periple electoral, sense representació i com a penúltima força.