L'oposició converteix Noemí Llauradó en l'ase dels cops de la reelecció de Pellicer

Carles Pellicer inicia aquest dissabte el seu tercer mandat municipal. Ho fa, a més, en un plenari d’investidura especialment planer per a ell. Com no ho hauria imaginat fa poques setmanes. No ho ha estat tant per a la que serà la seva vicealcaldessa, la republicana Noemí Llauradó, que ha hagut de justificar el sentit del seu vot, que l’ha portat a renunciar a ser la primera alcaldessa republicana de la ciutat.

El dia que s’escollia alcalde, les crítiques de l’oposició no les ha rebut Pellicer, sinó que l’ase dels cops ha estat Noemí Llauradó. Tot i que el ja alcalde ha anat perdent suports en cada elecció a la que s’ha presentat com a cap de llista, primer per Convergència i ara per Junts per Reus, la seva darrera investidura ha comptat amb un acord amb els republicans i la sempre fidel predisposició d’Ara Reus a sumar-se a projectes de govern.

D’aquesta manera, 15 regidors han convertit Carles Pellicer en alcalde: 7 de Junts, 6 d’ERC i 2 d’Ara Reus. Segurament ha estat la ocasió en què menys representants del plenari volien a Pellicer com alcalde, però el resultat ha estat una majoria sobrada de suports.

El plenari s’ha iniciat poc després de les 12 del migdia. Els formalismes estan absolutament delimitats i la secretaria municipal engega constituint la Mesa d’edat, establerta amb els regidors de major i menor edat. En aquesta ocasió, Carles Prats (ERC), que la presideix, i el socialista Dani Marcos, com a edil més jove. Acte seguit els 27 electes s’han anat succeint per fer la promesa o el jurament del càrrec i rebre la medalla i l’escut corporatiu.

I les fórmules han estat variades. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) havia proposat una fórmula ‘republicana’ per als regidors sobiranistes. Això havia generat polèmica perquè la mateixa Junta Electoral va decidir fer un advertiment ‘preventiu’ als electes que fessin servir aquesta fórmula.

La solució a Reus ha estat mixta. A cada regidor, una vegada jurat o promès el càrrec, se li ha ofert la possibilitat d’afegir un comentari. Així que bona part de la bancada sobiranista ha promès la Constitució per imperatiu legal o per un acatament obligatori, però després han donat lectura a la fórmula proposada per l’AMI.

Qui ha pres bona nota de qui feia aquesta lectura ‘sobiranista’ ha estat la cap de llista de Ciudadanos, Dèbora García. Després de jurar el seu càrrec, ha fet una lectura de disposicions legals i ha reclamat, entre crits i xiulets del públic, que la Mesa d’edat obligués els regidors sobiranistes, a qui ha anat relacionant, a repetir el seu jurament fins que fos «acord a la Constitució». Prats ha consultat la situació amb el secretari municipal i de seguida ha resolt la qüestió indicant que no es tindria en compte la seva petició. Sense cap més protesta, la regidora taronja ha tornat al seu banc.

Els tres regidors de la CUP amb Marta Llorens al capdavant, fidels als seus plantejaments, han deixat clar que ells ni juraven ni prometien fidelitat a la Constitució i que acataven el compliment d’aquell tràmit per obligació.

Una vegada proclamats els regidors s’ha procedit a l’elecció de l’alcalde, un càrrec al qual només poden optar els caps de llista de cada formació presentada a les eleccions. Com a tràmit previ, els candidats han expressat la seva voluntat de presentar-se a l’elecció com alcalde dins el plenari. A mà alçada, ho han fet Carles Pellicer, el cap de llista del PSC, Andreu Martín, i la de Cs, Dèbora García.

El resultat de la votació és el ja sabut. 15 vots per a Pellicer. García ha rebut els tres vots de la seva formació, i Andreu Martín els quatre del PSC. Però les crítiques a Noemí Llauradó ja han aparegut de manera subtil quan, en la lectura dels vots, han sortit 3 vots per fer-la alcaldessa. Malgrat convertir-se en vots nuls (perquè no optava a l’elecció), la CUP ho ha aprofitat per evidenciar quina era la seva voluntat real de vot.

La vicealcaldessa que no ha volgut l'alcaldia

De fet, Noemí Llauradó no és alcaldessa de Reus perquè no ha volgut. Així ho han expressat els vots emesos per la CUP, així ho ha fet palès Andreu Martín durant la seva explicació de vot i, de fet, així ho ha explicitat la mateixa Llauradó durant el seu parlament.

Martín incidia en les crítiques a que l’acord de Junts i ERC s’hagués pres per una voluntat dels partits a nivell nacional, relegant un pacte «d’esquerres» que plantejaven els socialistes amb la incorporació de la CUP. Per la seva part, Llauradó admetia d’entrada que ella hauria pogut ser alcaldessa, però justificava que l’ajuntament de Reus no es podia abstreure d’una situació de «repressió i amb presos polítics» al país. Per a la cap de llista republicana, un acord amb els socialistes, davant la perspectiva d’una sentència pendent al Suprem, no era viable.

El saló de plens de l’Ajuntament reusenc s’ha ompert de gom a gom i fins i tot s’han habilitat unes pantalles per seguir el plenari als accessos. En ocasions com aquesta, els seients del públic s’omplen de compromisos. Com en una final esportiva, però amb sis contendents. Cada grup té el seu racó de familiars i fidels repartits en blocs al saló de plens.

El bloc ‘socialista’ del públic ha dedicat alguns xiulets i comentaris a Llauradó, lamentant la manca d’acord amb el PSC, però no han passat de queixes poc sorolloses.

Pellicer ha recollit la vara d’alcalde i ha fet un discurs on no ha obviat que Reus serà una ciutat republicana, però amb poques més aclucades d’ull als seus socis de govern. No s’ha estès en propostes programàtiques i ha destacat el paper que tindria Noemí Llauradó en el seu càrrec de vicealcaldessa. Ha remarcat la voluntat de sumar un govern fort i estable, deixant entreveure el que ja és evident, la futura incorporació dels regidors d’Ara Reus a l’equip de govern.

La interpretació dels Segadors per part de l’Orfeó Reusenc, que s’ha incorporat a la sala de plens, ha tancat el plenari d’investidura d’una alcaldia que serà bicèfala els pròxims quatre anys (si es compleix tot el mandat).

El ja novament alcalde ha explicat com a línia personal de treball que «el possible s’ha de fer, i l’impossible, intentar-ho». El mateix podien haver pensat el PSC i la CUP, que han intentat que no fos alcalde, però els ha resultat impossible.