«Les esquerres volien fer el seu projecte però la gent ha votat una altra cosa»

—Amb els suports d’ERC i Ara Reus, afronta el seu tercer mandat. En què va pensar, dissabte durant el ple, quan va rebre de nou la vara?

—Vaig pensar en tanta gent que hem treballat per arribar on estem, començant per les persones que ens van votar el 26-M, l’equip i el director de campanya, la meva dona, tota la candidatura. I en les persones que no han pogut continuar de regidors perquè no han sortit. Vaig pensar, en definitiva, en les persones. I en que ara vénen quatre anys il·lusionants, que és el tercer mandat i que seran quatre anys plens d’oportunitats que hem d’aprofitar. També vaig pensar que no ha estat gens fàcil, no solament arribar fins aquí en aquests vuit anys sinó que no ha estat fàcil reeditar el pacte amb ERC i Ara Reus i, per tant, tornar a ser alcalde.

—Com ha viscut aquests dies de negociacions?

—Han estat uns dies difícils però Junts per Reus ens hem mantingut, des del primer moment, en que volíem un govern de 15 i un acord de 21 per al segle XXI. Hem insistit en això sempre. Han estat setmanes de moltes reunions i d’una gran complexitat. Entenc que això ja ho porta la fragmentació de l’arc polític, que és a tot arreu un senyal i això explica la diversitat i explica que cal entendre’s. Al final, hem continuat en la postura de tenir un govern fort, estable i potent per la ciutat de Reus. I aquest govern ple d’oportunitats passava per ERC i per Ara Reus, per repetir el pacte que teníem. Es podrien haver donat altres fórmules? Potser sí, però aquesta era la nostra opció primera i, per tant, l’hem mantingut.

—Va contemplar, en algun moment, que potser no tornaria a ser alcalde?

—Sempre he tingut la seguretat que arribaríem a bon lloc amb les converses que hem anat tenint. Sí que em va passar pel cap en algun moment, però sempre ha sigut en algun moment puntual. En la meva política hi ha tres paraules amb la p: la prudència, la paciència i la perseverança. La prudència per no dir res quan no toca i per parlar quan s’ha de parlar, la paciència per aguantar i la perseverança per seguir treballant i insistint. Sóc dels qui pensa que, quan un cau, el més important és aixecar-se. Crec que l’experiència en tot això és important i mantenir-se ferm en els plantejaments també.

—Què diria als qui creuen que no hauria de governar?

—Segurament hi ha persones que ho farien diferent. I és normal. Hi ha uns eixos d’esquerres que, en aquest cas, volien tirar endavant un altre projecte, el seu projecte. D’acord, d’aquí a quatre anys hi haurà altres oportunitats. Però la gent, en aquests moments, ha votat una altra cosa. La llista més votada, amb 2.200 vots de diferència sobre ERC i amb 2.300 vots de diferència sobre el PSC, ens dóna aquesta legitimitat per governar. Crec que la gent està contenta en general. Per tant, no es tracta que hi hagi hagut un model que aquells que volen un govern d’esquerres puguin criticar excessivament. En vuit anys s’ha fet una política bona, hem reconduït econòmicament l’Ajuntament, que ha estat el principal objectiu dels governs que hem encapçalat fins ara. Sense això, no podríem estar on estem ara, en un punt de partida ple d’oportunitats. Hem solucionat moltes coses d’abans, de la conjuntura política i econòmica. Cal posar-nos a treballar per afrontar tots els projectes que tenim en projecció. I això ho hem de fer sumant i consensuant amb ERC i amb Ara Reus, a qui agraeixo el seu suport un cop més. Com també, intentar copsar quines són les opinions d’altres forces per tal de sumar. Crec que la paraula més important als governs i a les ciutats és sumar el màxim possible dins de les possibilitats que tenim.

—El pacte amb ERC per la investidura, el van tancar els partits des de Barcelona?

—Nosaltres no. Pacte des de Barcelona? Jo el pacte l’he fet aquí, l’he fet a Reus. I nosaltres hem parlat sempre en clau local. Les nostres converses han estat amb uns i amb altres, hem parlat amb tots. Hem fet una sèrie d’entrevistes i de reunions potents amb el PSC, Ara Reus, la CUP i ERC. Anàvem teixint la nostra opció de govern sempre tenint la nostra línia clara, que era seguir amb el pacte que teníem, amb ERC i Ara Reus, i que va funcionar molt bé fins aquest dissabte. Per tant, nosaltres no hem dit mai això de Barcelona ni de no sé on. Aquesta no és una pregunta que m’hagi de fer a mi.

—Es va valorar, en algun moment, una fórmula amb Junts i PSC al govern?

—Vam tenir converses amb el PSC, també amb Ara Reus, amb la CUP, amb tothom. És evident. De fet, jo crec que tothom tenia converses amb tothom. Però nosaltres teníem clara una línia, i aquesta línia és la que hem tirat endavant, la que en primer moment vam aconseguir que fos avalada. Era públic que manteníem reunions amb altres forces polítiques, i crec que és bo, perquè també podíem contrastar opinions i possibilitats. En una negociació, tal com estava plantejada a Reus i amb aquest escenari polític, era necessari parlar amb tothom, però cadascú tenia el seu objectiu. El nostre era clar i el d’ells era clar. Al final, vam decidir el que havíem explicat des del primer dia. No es va plantejar que entrés el PSC perquè teníem la idea clara sobre el pacte a reeditar.

—Un altre dibuix possible passava per Junts, ERC i CUP. Llauradó va apuntar que, en alguna d’aquestes reunions a tres bandes, es va arribar a parlar de repartiment d’àrees.

—Jo no en tinc constància, no. Amb nosaltres, no. Si ells tenien un altre acord, jo no ho sé. Amb nosaltres, no. Nosaltres vam tenir sempre la confiança que tot aniria tal com ha anat. Que calia parlar amb tothom? Sí. I ho vam fer. Amb tothom que podia estar en un àmbit similar al nostre, és evident. Per tant, amb Ciutadans no hi hem parlat. Ja vaig dir al seu dia que era una línia vermella. Les coses clares.

—I amb ERC i Ara Reus, ja s’han distribuït les regidories?

—No. Serà demà (avui per al lector) quan començarem a treballar en aquesta línia. Hem fet una visió des d’una àmplia mirada de la situació, de com pot anar, però demà ens hi posarem.

—Què ve a partir d’ara?

—Ara ve començar a governar. Hi ha 15 regidors que ja ho són i que no tenen carteres. I s’haurà d’establir les carteres de cadascun dels regidors. De moment, tot està abocat a l’alcalde, fins que no hi hagi un cartipàs acabat. Per això, aquests dies porto més coses de les que hauria de portar. L’alcalde és qui delega les carteres. Un cop hàgim pactat ja el cartipàs entre les tres forces polítiques, faré la delegació de funcions. Llavors, les regidories tindran la seva feina i la vicealcaldessa tindrà també el seu estatus.

—En què consistirà aquesta vicealcaldia?

—És la primera tinença d’alcaldia amb més competències, una figura que existeix i que ja hi és en alguns municipis en l’àmbit de l’Estat i en el de Catalunya. Dóna estatus tant a nivell competencial com a nivell protocol·lari. Per tant, a partir de dilluns, definirem exactament com ha de ser, tot i que jo ja tinc les meves línies i la vicealcaldessa ha donat el seu vistiplau en una mirada àmplia. El que hem de fer és posar-ho negre sobre blanc i atorgar, per delegació d’alcaldia, les competències que li pertoquen. El marc competencial s’ha d’acabar de definir encara al detall tot i que sí que tindrà competències i protocol.

—Inicia el 2019-2023 amb deures però en majoria. Com seran els pròxims quatre anys?

—El proper mandat estarà ple d’oportunitats. Hem endreçat i reconduït l’Ajuntament. Ara toca definir les prioritats als programes i posar-nos-hi de seguida. Hi ha temes que corren molta pressa: infraestructures o la brossa, per exemple. Independentment que, quan cada regidoria tingui les seves competències, pugui definir les seves prioritats, hi ha unes prioritats comunes fruit d’ERC, Ara Reus i Junts per Reus que s’han de tirar endavant. Hem de fer un programa de mandat que trigarà uns mesos a perfilar-se. Però abans de fer aquest full de ruta, que és molt important que el tinguem consensuat, mentre no tinguem aquesta línia traçada, hem de posar damunt de la taula les prioritats. Mentre fem el programa, hem d’atacar alguns temes que són essencials per la ciutat. Hi ha qüestions rellevants d’infraestructures i hem d’anar a Madrid ja, quan hi hagi govern allà, per resoldre’ls. Hem de tancar el tema de la brossa. Hi ha moltes coses que cal tirar endavant.