Dos de cada 10 pisos turístics no estan registrats per la Generalitat

Un dels recursos més comuns dels darrers anys a casa nostra és el fet de llogar pisos de particulars per a la temporada estiuenca per tal de generar més beneficis. Ja fa anys que, veient aquesta tendència, es van crear diversos portals web en els quals es pot trobar una àmplia oferta d’habitacions, apartaments o pisos privats. Amb tot, per poder posar l’habitatge a disposició del turista, és necessari fer-ho constar al registre oficial que du a terme el Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya, qui regeix la normativa implantada l’any 2014, tot i que en el cas de Reus, pràcticament 2 de cada 10 pisos són il·legals o alegals.

Segons les dades facilitades per aquest departament, la ciutat de Reus compta amb un total de 118 habitatges d’ús turístic registrats, equivalent a 649 places. Una xifra considerablement baixa si es compara amb el total de pisos i apartaments turístics que hi ha a la demarcació de Tarragona, amb un total de 22.024 establiments, que conformen una oferta de 125.000 places turístiques regulades.

Aquests 118 habitatges d’ús turístic que la Generalitat ha registrat fins a data del 31 de maig d’enguany, és lleugerament superior a la de l’any anterior quan la capital del Baix Camp comptava amb un total de 87 establiments d’aquestes característiques. En l’àmbit provincial, els números també augmenten, ja que s’ha passat dels 16.951 pisos turístics als 22.024, tots ells regulats.

Amb tot, l’oferta que es pot trobar a la ciutat és major a la qual xifra la Generalitat, per tant, encara hi ha alguns habitatges que s’usen per al turisme de manera il·legal o alegal. En concret, per algunes pàgines d’apartaments turístics, el turista pot escollir entre 179 establiments diferents, és a dir, hi ha una seixantena de pisos i apartaments que no estan registrats legalment, tal com obliga la normativa implantada l’any 2014 que regula aquest tipus d’activitat turística.

Seguint aquesta llei, si un particular vol destinar alguna de les seves habitacions o la totalitat de l’habitatge a lloguer turístic necessita registrar-se a l’Ajuntament. El consistori valora la documentació i decideix si concedeix la llicència pertinent i, en cas afirmatiu, ho comunica a la Generalitat perquè aquesta l’afegeixi al registre.

Si bé és cert que els pisos turístics registrats han augmentat, també ho han fet els alegals o il·legals. Curiosament, l’augment ha estat pràcticament en paral·lela, ja que l’any passat la diferència entre els registrats i els no registrats era d’aproximadament una seixantena, la mateixa xifra que en aquesta temporada estiuenca, almenys seguint les darreres dades oficials, de finals de maig.

Una opció en augment

En els darrers anys han proliferat aquests tipus d’allotjaments. Així, a la capital del Baix Camp, s’ha quadruplicat el nombre d’habitatges turístics registrats, passant d’una trentena el 2016 als prop de 120 d’enguany. Un augment que no necessàriament ha d’estar vinculat a l’aparició de nous pisos, sinó al fet que aquesta activitat ja es duia a terme amb anterioritat, els propietaris dels quals estan fent el pas d’anar a l’Ajuntament per a legalitzar-se des que es va implementar la normativa que pretenia regularitzar aquesta situació. Els portals especialitzats requereixen una inscripció i, en alguns casos, ofereixen un control però que en cap cas els converteix, directament, en legals.