«La Tronada s'ha d'escoltar i, des del carrer Monterols, té un so que és màgic»

Isaac Sanromà (Reus, 1956) ha presidit la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus des del 2006 i fins fa unes setmanes, quan va ser rellevat per Jordi Just. És llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i vocal del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Està vinculat, entre altres entitats, al Centre de Lectura de Reus, el Reus Deportiu, la Societat El Círcol i la Lliga contra el Càncer, i ha participat en diferents projectes empresarials.

—Què significa ser el pregoner i encendre la Tronada?

—Un gran honor. Per mi i per la Cambra de Comerç, perquè va lligat: és un reconeixement als 13 anys que he estat de president i a la feina que hem fet tot l’equip. Com que no ho podem ser tots els membres i per això només hi ha el president. És una responsabilitat. Com a reusenc, de Reus Reus, és una de les coses més importants que es pot fer. I més una persona que ha crescut amb els coets i la pólvora. Per Sant Joan, jo encara tiro coets amb els amics. Serà un dia molt especial. Ser pregoner és també convidar la ciutat a que participi en les festes.

—No és gaire coneguda, aquesta faceta seva.

—Sempre m’han agradat molt els coets. Jo crec que ja hi neixes. De petit, era l’encarregat de fer fogueres, de tirar coets. Els meus pares ho han fet sempre. En canvi, ara tinc dues filles i no els hi agrada tant. Però, amb els amics, cada Sant Joan tirem coets. En una verbena hi ha d’haver coca, cava i coets. I, si no, no és una bona revetlla.

—Com va arribar la proposta?

—Un dia vaig trobar l’alcalde i em va dir que li faria molta il·lusió que fos pregoner. Ell em va comentar que era un any excepcional perquè el pregó seria al cap de poques setmanes de les eleccions i que faria la consulta als portaveus. Va fer la consulta i és d’agrair que tots els portaveus van trobar molt bé la proposta de l’alcalde.

—I vostè va dir ràpidament que sí.

—Sí. No m’ho esperava gens. Em va agafar per sorpresa però tampoc no m’ho vaig pensar gaire. És una de les coses que em fa més il·lusió. En aquests 13 anys, l’acte que no he fallat mai ha estat anar a escoltar el pregó de la Festa Major i veure la Tronada. No crec que hi hagi hagut cap altre acte oficial on, en aquest temps, no hi hagi deixat d’anar ni un sol any. Això em dóna responsabilitat. Els qui m’han precedit han fet uns pregons preciosos i amb molt de sentiment que em posen el llistó molt alt.

—Sobre què tractarà el seu parlament?

—El meu pregó tractarà d’explicar una mica com he viscut des de petit la Festa Major. Els records de la infantesa et marquen la vida. Explicaré quan venia al Mercadal amb els meus pares i quan he vingut amb la meva dona i, després, amb les meves filles. Parlaré dels grans empresaris que hi ha hagut a Reus. Aquí tenim fills il·lustres i grans homes d’arquitectura com Gaudí, polítics com el general Prim, poetes com Bartrina, pintors com Fortuny... però també hem tingut grans empresaris. Posaré dos exemples del segle XIX i del XX que van transformar la ciutat. Parlaré del que demanaria a l’equip de govern. M’agradaria que s’impregnés de l’esperit de col·laboració i d’anar tots a una que hem intentat proclamar des de la Cambra i que és una eina molt útil, i parlaré de la societat civil a qui la Cambra ha representat.

—Quins són els seus records de la Festa Major?

—De quan era molt petit, recordo estar casa de l’avi Isaac –jo vinc d’una família que l’Isaac és una tradició, el meu avi es deia Isaac i el meu pare és Isaac–, on sempre anàvem perquè hi havia un treballador que portava la Vitxeta. Anava als Vidres Sanromà perquè hi venien els gegants a ballar. Jo estava al mig dels gegants. És un d’aquells flaixos de petit que et queden. I les verbenes, que en altres llocs es diuen revetlles però que aquí es diuen verbenes. La del Reus Deportiu, la dels Ploms, anar a menjar la coca amb cava. Llavors no teníem la facilitat de veure les estrelles del pop. Abans tapaven tota la piscina del Reus Deportiu i passaven els artistes més importants del panorama nacional i internacional, tant el Reus com els Ploms tiraven la casa per la finestra. Eren els primers dies que començaves a sortir. La Festa Major marcava l’inici de moltes coses.

—Com espera la Tronada?

—La Tronada ha sigut la meva passió. A mi m’agrada molt veure-la però, sobretot, escoltar-la. A vegades, recordo que amb la família de la meva dona anàvem a veure la processó i el seguici al carrer Monterols, al pis on hi havia abans l’antiga llibreria Grau. Des del balcó, vèiem passar el seguici i, quan Sant Pere arribava davant de l’Ajuntament, s’encenia la Tronada. La Tronada, des del carrer Monterols, té un sentit molt bonic perquè no es veu però se sent el retronar. A més de veure-la, la Tronada s’ha de saber escoltar. I al carrer Monterols té un so especial i màgic. És encendre i esperar que vagi tot bé. Ha de ser molt neta, que sigui contínua i seguida, i que peti el més fort possible.

—Es diu que aquesta és la millor experiència que pot viure un reusenc.

—Com a reusenc, sí. Fa 15 dies que he deixat de ser president de la Cambra i tinc aquest honor. És de les coses més boniques que m’han passat a la vida. I, com a reusenc, segur que és el més bonic que podré fer mai. Tindré un record per sempre.