El TC defensa que els investigats accedeixin al secret de sumari

La Sala Primera del Tribunal Constitucional ha decretat que qualsevol investigat en un procés judicial té dret a accedir a tota la informació d’un judici encara que aquesta estigui sota secret de sumari per tal de garantir una defensa real.

Aquesta sentència ha sorgit arran d’un investigat pel Jutjat de Reus al qual se li va impedir l’accés a l’expedient processal en acordar la presó provisional per estar decretat el secret de les actuacions seguides per blanqueig de capitals, organització criminal, tràfic de drogues, alçament de béns, falsedat en document públic comès per particulars i delicte societari.

«Aquesta decisió el va privar d’adquirir el coneixement de les dades essencials per impugnar la seva privació de llibertat i articular correctament la seva defensa, fet pel qual es va vulnerar el dret a la llibertat personal (art. 17.1 CE), en relació al dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió (art. 24.1 CE)», relata en un comunicat el Tribunal Constitucional.

La sentència, de la qual va ser ponent ahir el President Juan José González Rivas, detalla que «els drets es van vulnerar quan el jutge d’instrucció no va atendre la petició del demandant d’accedir al substancial de les actuacions a la compareixença que va precedir a la decisió de convertir la detenció en presó preventiva» i afegeix que «la lesió es produeix perquè ni el detingut ni l’advocat van disposar de dades resultants de l’expedient que, sense pertorbar el secret de sumari, els permetessin conèixer l’essencial per a gestionar els fonaments de la mesura cautelar sol·licitada per l’acusació pública».

La nul·litat de dues actes

En conseqüència, el Tribunal declara nul tant l’Acte del 9 de novembre de 2017 dictat pel Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus, que va decretar la presó provisional, comunicada i sense fiança del demandant, així com l’Acte del 7 de desembre de 2017 de l’Audiència Provincial de Tarragona que va confirmar en apel·lació la mesura.

Tanmateix, aclareix la sentència, l’atorgament de l’empara només té efectes declaratius, ja que posteriorment a la presentació de la demanda, es va aixecar el secret de les actuacions i l’investigat va ser posat en llibertat.

La sentència ressalta que «la prolongació en el temps del secret no pot constrènyer indefinidament un exercici del dret de defensa que arribi a abastar la totalitat del sumari, desautoritzant constitucionalment tot procés penal, que com a conseqüència de la declaració judicial del secret, es gesti a esquena de l’interessat i retalli així els seus drets i garanties en el procés».

De fet, tal com s’explica en els antecedents de la sentència, l’advocat de la defensa ja va al·ludir el dia del judici al context d’indefensió en el qual es trobaven els acusats pel fet de no haver-los proporcionat accés a les actuacions com a conseqüència del secret de sumari, qualificant d’insuficient la informació facilitada.

La Sala Primera recorda que la declaració d’una causa secreta sempre haurà d’estendre’s el «mínim indispensable» per aconseguir la seva finalitat i que el pas del temps debilita l’interès en el manteniment del secret a favor dels interessos de l’investigat a conèixer el contingut íntegre de les actuacions.