«M'agradaria demostrar que les dones també podem portar tots els gegants»

Carmen Latorre Vallès va néixer a Reus l’any 1961 i, només amb 14 anys, va portar per primera vegada un gegant de Reus, el Vitxet, gràcies al seu pare. Seguint la tradició familiar, Latorre fa quaranta anys que és portadora de gegants, una fita que per Sant Pere se li ha reconegut atorgant-li el Tro de Festa 2019, un guardó que la va agafar completament per sorpresa. A més, Latorre és l’única dona que ha portat tots els gegants de Reus i la gegantera amb més anys en actiu.

—Dilluns va rebre el Tro de Festa 2019, imagino que li va fer molta il·lusió.

—Sí, molta. Estic molt contenta, no m’ho esperava pas, em van enganyar. No sabia que em donarien el Tro de Festa, només em van dir que els Indis pujarien al Saló de Plens perquè l’Isaac Sanromà, que feia el pregó, estava enamorat dels Indis. A mi ja em va estranyar perquè jo sé que qui més li agrada a ell és La Vitxeta, però no li vaig donar més tombs. Aleshores dilluns quan vam pujar a dalt i quan la regidora de Cultura en funcions, Montserrat Caelles, va anomenar l’any 1979 vaig dir: això és meu. Així que va ser una sorpresa molt gran perquè no vaig saber que em donaven el premi fins que la regidora ho va dir. Realment els qui van impulsar això van ser el Xavi Gesalí, l’Astrid Martín i el Xavi Gomis, la veritat és que els estic molt agraïda per això, m’ha fet molta il·lusió.

—Quan vau decidir que els Indis pujarien al Saló de Plens?

—El dia abans a la nit ens van comentar des de la junta que els Japonesos anirien al lloc dels Indis a la plaça perquè nosaltres pujaríem a dalt. I així ho vam fer, de pujada els vam portar normal i després, de baixada, ja els vam treure estirats perquè era més segur.

—Quan va començar a portar gegants?

—Quan jo tenia 14 anys. Vaig ser la primera dona que va agafar el Vitxet, quan encara el portava el meu pare. I d’això n’estic molt orgullosa perquè en vaig aprendre molt del meu pare. Realment, ho porto a la sang.

—Què va sentir quan va portar el Vitxet per primer cop?

—Va ser una sensació molt maca. Jo em pensava que no el sabria fer ballar però com que sempre veia al meu pare doncs vaig aprendre ràpidament.

—Per què va començar aquesta tradició?

—Perquè de petita anava molt al darrere del pare i els gegants sempre m’han agradat molt. Però clar encara tenia una edat que no es podia portar cap gegant però el pare va veure que em feia molta il·lusió i em va deixar treure el gegant de l’Ajuntament quan només tenia 14 anys. Perquè ells anaven vestits de carrer, normal, encara no portaven uniforme perquè en aquells temps eren les brigades les que s’ocupaven de portar els gegants i per això vaig poder posar-m’hi sota sense que es notés que era algú extern a les brigades.

—Quins gegants ha portat en aquests 40 anys?

—Els he portat tots. Vaig començar amb el Vitxet però també he portat els Africans, els Japonesos i els Indis. A més, també he portat la Mulassa i la Víbria. De fet, vaig estar una temporada portant-la però ho vaig deixar perquè vaig prioritzar els gegants. Perquè a vegades coincidia la sortida dels gegants amb la de la Víbria i clar per mi, el primer són els gegants.

—S’especula que pot ser la dona en actiu que porta més anys com a gegantera a Catalunya.

—Aquí, a Reus, l’única dona que ha pogut portar i segueix portant els gegants sóc jo. Les altres només porten la Vitxeta i el Vitxet però dels grans jo, ningú més. I també sóc la que porta més anys aquí, però a Catalunya ho desconec.

—Com és que vostè és l’única dona que porta els Indis?

—Perquè un any van fer una sortida i va fallar un company i em van proposar que agafés els Indis. Clar jo els vaig dir que em feia molt de respecte, només tenia 21 anys, però ho vaig provar i des d’aleshores que vaig dir que a partir d’ara porto els Indis.

—Vostè es veu com un referent per les dones demostrant que elles també poden portar aquests gegants?

—Sí, a mi m’agradaria demostrar que les dones també podem portar-los. És això el que vull, ja que jo he pogut, que la gent s’adoni que les dones també podem portar els gegants, segur. Ara a la colla ja tenim noies que comencen a portar els Africans. És qüestió que amb el pas dels anys vagin portant més gegants com he anat fent jo, m’agradaria molt que ho aconseguissin.

—Portar els Indis ha de ser complicat.

—Ho és molt. Has de tenir força però també molt d’equilibri. Fa molt de respecte, de veritat. Només el fet de posar-se sota i mirar cap amunt ja et fa molt de respecte.

—Suposo que portar-los ha estat una de les millors sensacions que has tingut.

—El primer cop que els vaig portar va ser la bomba. Llàstima que mon pare no hi fos perquè a ell li hagués agradat molt veure-ho.

—Que són per vostè els gegants?

—Són una teràpia. Estàs en un altre món, si tu tens un problema, quan estàs dins dels gegants te n’oblides, el deixes fora. Gaudeixes la festa a tot arreu on vas amb els companys. És una vida molt diferent, et fa gaudir i oblidar els problemes i això és molt important. A més, tinc uns companys que són com una família.