«El govern té problemes per justificar que ha girat l'esquena al PSC»

—Pellicer es mereixia tornar a ser alcalde?

—Crec que, unànimement, l’estat d’opinió era que havia esgotat el seu crèdit per continuar fent la feina. I els seus companys de govern ho havien fet servir com una justificació per als seus candidats. El mandat passat, de fet, ja hi va haver un intent d’alternativa. L’alcalde Pellicer, el millor que podia haver passat és que no ho fos. Però, les eleccions li han donat un plus de suport en vots i l’opció d’aferrar-se a la composició de govern que tenia.

—Negociar un pacte amb ERC els va portar a creuar línies delicades. Què demanava el PSC en les converses?

—No hi va haver negociació. Si no ens volia, ERC ens ho podia haver dit el primer dia. Amb tot, vam interpretar que hi havia una alternativa d’esquerres i que havíem d’animar ERC. Era la part més freda i venia d’una experiència de govern on, si li ha anat bé, per què no repetir? Vam posar per davant el projecte per crear una etapa diferent a tot allò que s’havia criticat. A un grup amb el qual estem empatats en regidors, demanar-li dos anys d’alcaldia no és res estrany. Ells van mostrar sempre una incomoditat de cara enfora. El govern és el resultat de buscar el mínim desgast i ha estat presoner de les seves etiquetes. A mi, que em diguin que sóc del 155 no m’afecta. I la CUP ho va entendre perfectament i va demostrar una gran capacitat d’apostar pel canvi.

—I Junts, els van tenir en compte en algun moment?

—Quan ens vam trobar per primer cop, l’alcalde ens va dir que volia reeditar el pacte, que no hi seríem, i ens va oferir un paper des de fora que jo no vaig saber què era. Nosaltres vam dir que, si no estàvem a la seva equació, en construiríem una de diferent. El dijous abans de la investidura ens van demanar una reunió on vam presentar les nostres idees. Jo no vaig interpretar que féssim una negociació. També és cert que hi havia molt de rebuig, per part de la nostra militància, a governar amb Junts. Preferien molt més ERC i la CUP.

—L’entrada al govern, amb el salt de 4 a 6 regidors, havia de ser ara o mai?

—No. Tenim recorregut de millora i podem recuperar vots que han anat a altres partits. Serà suficient per compensar una hostilitat quant al 155? No ho sé. Però, si la situació de bloqueig perdura, pot ser difícil. Estic segur que, si haguéssim guanyat les eleccions, no estaríem a govern. Si la voluntat era que no hi fóssim, possiblement s’haurien posat d’acord més ràpidament. I això que nosaltres no ens sentim en cap bloc, ens hi posen ells.

—Quina oposició farà?

—Hi estem treballant. Al setembre, presentarem el pla d’oposició igual que el govern presenta el pla de govern. El problema és que el govern no ha acabat de definir què pensa fer, que és part del segell Pellicer, i és difícil fer oposició sense govern. Ho estructurarem tot al voltant del cartipàs i buscant una ciutat saludable, educadora i sostenible. Crearem 4 o 5 grups de treball que donin resposta a l’acció de govern i haurem de ser una oposició dura. Vull saber quan es desdoblarà el CAP Sant Pere, quan s’obrirà la residència d’Horts de Miró, quan començaran els 1.000 nous habitatges socials. Tenim el contracte de la brossa en pròrroga i una taxa d’atur elevada.

—Amb CUP i Cs, serà complicat donar lloc a un bloc.

—No és el nostre objectiu buscar posicions en bloc amb els altres grups. No crec que hàgim de fer un treball conjunt en aquest sentit. El que sí que volem és fer una feina de confiança per intentar evitar en el futur situacions vinculades a un desconeixement. Fer un anàlisi de la realitat i mirar de compartir visió és una obligació. La ciutat no necessita un front però sí que necessita un treball conjunt que justifiqui per què hi som tots.

—Un govern en majoria és positiu o negatiu?

—És positiu i és necessari. Ara, hem vist què han fet en aquests quatre anys anteriors i això ens diu que aquest pot ser un govern preocupant per la ciutat perquè un govern sense lideratge, sense voluntat i que no fa front als problemes de la ciutat no pot anar enlloc.

—Ha criticat que la ciutat sigui «moneda de canvi». Tenir una reusenca presidint la Diputació ho compensa?

—En què ens ha compensat tenir la senyora Llauradó hagi estat al Parlament de Catalunya aquest temps? Què ha aconseguit per Reus? Una millora del finançament de l’Hospital? Que obri la residència d’Horts de Miró? I els grups de P3? Jo diria que no ha aconseguit res. Ha estat un pas neutre. Estem on estàvem, cosa que és dolenta perquè estem malament. A la Diputació, espero el major dels èxits per ella. D’entrada, crec que més aviat perdem un regidor. En el mandat de la senyora Llauradó com a regidora de Salut, ha pedut l’Hospital. Tinc por però espero que, en aquesta nova etapa, la Diputació no perdi res del que ara té.

—Quines són les urgències que hauria d’abordar el govern?

—De moment, els compromisos de campanya. Si el nou mandat serà com l’anterior, quatre coses de carrer abans de les eleccions, passarem una època dura. Demanem que siguin coherents, i ja no dic que mirin enrere dels últims quatre anys. Aquest pla de govern ha de ser la concreció de les promeses de campanya. I no serà fàcil perquè n’hi ha de contradictòries: ERC i Junts per Reus volen coses diferents per al Centre El Roser.

—Junts els vol per teixir acords des de fora i, fa pocs dies, ERC els va estendre la mà.

—Agraïm molt totes les ofertes que es fan des dels mitjans, però és molt sorprenent que no ens les facin en una trobada formal. Crec que el govern actual té un problema a l’hora de justificar com a un grup com el nostre, que representa tanta població, se li ha girat l’esquena.