«A les ciutats petites, si dos nois van agafats de la mà, la gent encara els mira»

Óscar Giménez (Reus, 1993), té estudis de Disseny gràfic i Interiorisme, però en l’actualitat la seva vida professional està vinculada al món de l’hoteleria. Viu a València i es declara aficionat a l’esport, la fotografia i els parcs d’atraccions. El passat 26 de juny va ser escollit Míster Gay Pride Tarragona, fet que el va portar a participar en la XII Gala Míster Gay Pride España que es va celebrar el 5 de juliol a la Puerta del Sol de Madrid, en el marc de la Fiesta del Orgullo LGTBI 2019.

—Què suposa per a vostè haver estat escollit Míster Gay Pride Tarragona?

—Poder representar a la província de Tarragona és molt important, perquè justament el col·lectiu LGTB en aquesta zona està molt tancat i hem de treballar perquè es vegi més.

—A la pràctica, quina feina li han encomanat, com a representant finalista del certamen?

—Parlar amb els col·lectius de la zona i mirar de quina manera es poden visibilitzar més. També pensar en activitats que contribueixin a aquesta visibilització.

—El certamen Mr. Gay és només un concurs de bellesa o premia també altres aspectes?

—No és només bellesa. Per presentar-te al concurs has de proposar una campanya o objectiu social per al col·lectiu. En el meu cas, vaig proposar treballar a favor que a les ciutats i pobles petits el col·lectiu no sigui vist amb tanta estranyesa, que la imatge que se’n pugui tenir sigui la mateixa que en grans ciutats com Madrid, Barcelona o València. A Reus, Tarragona, Salou… si vas agafat de la mà d’una altra persona, la gent encara et mira.

—Vostè va néixer a Reus i també hi va passar bona part de la seva joventut. Ha tingut experiències personals de sentir-se observat o mirat amb estranyesa per la seva condició sexual?

—Sí. A València, on visc ara, en canvi, em sento més com si estés a Madrid o Barcelona, hi ha més zones d’ambient i el col·lectiu està ben acceptat.

—Aquesta és la seva primera vegada en un concurs de Mr. Gay. Per què s’hi va presentar?

—D’una banda, per provar noves experiències. Però també per fer alguna cosa en defensa i lluita del col·lectiu.

—I com va ser l’experiència?

—Primer vam passar un càsting, i després em van enviar a Múrcia, on vaig ser escollit finalista, com a representant de Tarragona. La final va ser a Madrid, a la Puerta del Sol, amb trenta mil persones de públic. Allà vam desfilar i es van escollir els finalistes i guanyadors. Jo vaig ser el més votat del públic. Va ser una experiència inoblidable que no crec que es torni a repetir mai a la vida, amb tota la gent animant i cridant… A més, no va ser només aquella estona, perquè hi vam estar cinc dies, fent activitats i amb els membres del jurat que ens anaven coneixent.

—Té previst repetir en altres concursos?

—Em sembla que sí, no ho descarto. També m’interessa la possibilitat de fer de model.

—Al seu parer, quins són els grans temes pendents del col·lectiu LGTB?

—Un dels més importants és aturar i evitar els atacs homofòbics. Ara no fa gaire n’hi va haver un a Barcelona. Això, avui dia, ja no hauria de passar. D’altra banda, hem de treballar perquè hi hagi una llei LGTB d’àmbit estatal, perquè en l’actualitat hi ha lleis, però per comunitats.

—Com valoren l’ascens de partits polítics d’extrema dreta que públicament es manifesten homofòbs?

—Ara, amb la irrupció de VOX, estem més preocupats, però no ens quedarem tancats a casa. Si ells surten, nosaltres també sortirem a reclamar els nostres drets. No podem permetre que es perdin coses que van aconseguir persones que ara ja són grans.