Junts presidirà RSM i Rellsa, i Esquerra es queda l'Hospital i Reus Transport

Les juntes generals de quatre de les empreses municipals van designar ahir els membres dels seus consells d’administració i, al mateix temps, les persones que els presidiran. Així, Junts per Reus es queda Reus Serveis Municipals (RSM) i Reus Esport i Lleure (Rellsa), mentre que ERC liderarà Reus Transports i l’Hospital Sant Joan. El president d’RSM serà l’alcalde, Carles Pellicer, ja que, tal com ell mateix aclaria ahir, «per estatuts, sempre és així, no es tracta d’una qüestió de govern». Al seu torn, el regidor d’Esports, Pep Cuerba, serà el president de Rellsa. La regidora d’Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, presidirà Reus Transport i Òscar Subirats, que és regidor de Salut i Ciutadania, es posarà al capdavant de l’Hospital Sant Joan. El nomenament dels membres dels consells de la resta de les empreses municipals, tal com detallen fonts municipals, aprovarà ja al mes de setembre.

En el ple extraordinari convocat al desenllaç de les juntes, el govern (Junts per Reus, ERC i Ara Reus), que té 14 regidors i per tant majoria, va aprovar en solitari un pla d’inversions i un pressupost de 2019 d’«urgència» que van rebre el «no» en bloc de PSC, CUP i Cs.

L’oposició va criticar la «manca de voluntat de negociar» del govern i el fet que la documentació dels comptes es lliurés als grups a través d’un volum físic «en una habitació de l’Ajuntament on hi ha una fotocopiadora perquè revisem els fulls i fem còpies del que intuïm que pot ser rellevant». I va lamentar, a banda de les formes, que «no hi ha projecte per reforçar-lo amb un pla d’inversions», que «no es destinen recursos a partides socials importants» o que «els pressupostos són mentida. Fa anys que pressupostem que l’Hospital no tindrà dèficit». Els tres partits van al·ludir al Centre Social El Roser, l’estrella del pla d’inversions i que va enfrontar ERC i Junts en campanya.

Fotocopiar l’expedient

El portaveu dels socialistes, Andreu Martín, va demanar «que l’Ajuntament es modernitzi» per no haver de revisar el pressupost en paper i amb fotocòpies i va denunciar que «els regidors que estem al govern i els que no, treballem en condicions diferents». «Aquest pressupost, de qui és?», va preguntar-se, perquè «un més un i més un només ha sumat un i mig», i va definir com «ridícules» algunes partides. En la seva intervenció, la portaveu del grup municipal de la CUP, Marta Llorens, preguntava «quin és el pla de mandat?» perquè, sense tenir-lo, «no podem saber quina credibilitat té el pressupost». «No hi ha un conjunt de les tres formacions, només un repartiment de regidories estanques», afegia la cupaire, que deia que «projectes molt importants com la Boca de la Mina o el Pla de la Bici no els hem vist aquí» alhora que recordava que «en campanya es van comprometre a fer 1.000 pisos socials. No tornin a enganyar la ciutadania». Débora García, al capdavant de Cs, apuntava que «els pressupostos són per complir-los i Reus no els compleix».

Tal com va reiterar ahir la regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, el pla d’inversions té 4,3 milions d’euros: 3,5 provenen dels romanents amb què es va tancar l’exercici 2018 i els 795.000 euros restants, d’una operació de crèdit que es concertarà vinculada al pressupost de 2019, el qual reemplaça el prorrogat de 2018. El pla facilitarà, amb 2 milions, l’obra del Centre Social El Roser i estudis d’actuacions a executar durant el mandat. Del pressupost d’«urgència», Caballero precisava que «és l’adaptació de les despeses a l’increment d’ingressos», xifrat en 1,9 milions, i que «té poca càrrega política».

El «miracle» del deute

Al final del ple, i interpel·lat pel grup de Cs, l’alcalde, Carles Pellicer va destacar el paper del govern en la gestió econòmica i va dir que «435 milions d’euros és el que hi havia de deute a l’Ajuntament quan va arribar aquest govern i ara són 155 milions. Jo gairebé parlaria de miracle». Del pressupost, precisava que «encarem el de 2020 amb ganes, però ara estem adequant la pròrroga que tenim, perquè veníem d’una complexitat política i qüestions de confiança. Al 2020 podrem canviar de paradigma».