Fins a 338 llars vulnerables no poden fer front als rebuts de la llum a Reus

Un total de 338 llars de la ciutat que disposen d’un contracte legal de subministrament elèctric amb Endesa no poden fer front al pagament de les seves factures. Es tracta, en detall, de contractes els titulars dels quals l’Ajuntament de Reus ha reconegut com a vulnerables a través de serveis socials, fet que impedeix Endesa desconnectar-los la llum. La xifra, facilitada per la mateixa companyia al Diari Més i recollida al tancament de juny d’aquest 2019, implica que a una de cada 120 cases –el municipi en tenia, amb dades de 2011, uns 40.600– no hi ha diners per destinar a l’electricitat. En proporció, Reus és la zona del Camp de Tarragona amb més abonats en situació de pobresa energètica, per davant de Tarragona capital, que en té 370 però també prop de 3.000 habitatges més. Fins a 133 usuaris no disposen de recursos per la llum al Vendrell, 108 a Cambrils, 70 a Constantí i Calafell i 62 a Cunit.

A banda de les llars on la manca de fons impedeix pagar el rebut de l’electricitat, també n’hi ha que es beneficien del bo social: una ajuda del govern adreçada a usuaris amb necessitats que es va implantar el 2017 i que representa l’aplicació d’un estalvi de fins al 40% en la tarifa ordinària. De contractes amb bo social, a Reus n’hi ha ara exactament 95. També en això la ciutat destaca en el context del Camp, on es perfila com la que fa més ús d’aquesta alternativa.

Endesa ha fet el recompte dels diners que, d’ençà de l’aprovació de la llei 24/2015 de mesures urgents per l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, ha deixat d’ingressar i que, per tant, acumula encara en forma de deute. A Reus han estat 268.619 euros.

Burofax amb les xifres al detall

És en base a aquest balanç que la subministradora va fer pública, l’1 d’agost, una «proposta per cofinançar el 50% del deute acumulat a Catalunya per la pobresa energètica». La companyia precisa que té «detectades 25.000 persones vulnerables a Catalunya mitjançant els serveis socials, les quals sumen un deute de 21 milions d’euros» i que «d’aquests, només el 30% s’ha beneficiat de les ajudes i descomptes del nou bo social». «Les persones en situació de vulnerabilitat, tant les que no s’han acollit al bo social com les que sí, continuen acumulant deute», valoren des d’Endesa, que reclama «sobre la base el respecte a la legalitat establerta, resoldre la situació amb un compromís entre la companyia i les administracions» i «donar una solució a les persones en vulnerabilitat abans de l’hivern».

En aquest sentit, l’empresa ha fet arribat un burofax a l’Ajuntament de Reus –i als de la resta dels de Catalunya– «amb totes les dades» per «convidar-lo a trobar una solució» pel 50% del deute generat per abonats sense recursos. Ajuntaments com el de Lleida han denunciat que l’empresa els dóna de termini per pagar fins a l’1 d’octubre abans d’iniciar talls, un extrem que aquest rotatiu no ha pogut confirmar que es doni a Reus.

L’Ajuntament de Reus ha activat aquest 2019 un nou servei d’auditories energètiques en habitatges on viuen persones grans o amb discapacitat, amb dificultats de mobilitat i en situació de pobresa energètica. A banda, i en el seu conjunt, el Punt d’Assessorament Energètic de Reus ha realitzat unes 1.500 atencions des de 2017. I el projecte A-Porta, que analitza el consum de les llars a Horts de Miró, està en marxa. Al maig, l’Ajuntament va obrir, dotada amb 70.000 euros i ampliable a 143.000, una convocatòria d’ajuts contra la pobresa energètica que es poden sol·licitar fins el 31 d’octubre.