«El Lleó de Reus m'ha donat els meus millors anys del Seguici Festiu»

—Després de sis anys, deixarà el seu lloc com a cap de colla del Lleó de Reus.

—L’any passat ja vaig dir que era l’últim. La intenció era aquesta sempre que el lleó petit hagués estat pagat al març o l’abril, però quedaven encara uns 10.000 euros. Jo hi havia estat al capdavant i no em semblava ètic marxar i deixar-ho pendent. Ara, en queden uns 3.000 i sí que faré efectiva la meva promesa. Deixaré el càrrec de cap de colla i em substituirà el Daniel Domínguez, que era secretari. Amb ell estarà el Gerard Rull, actual cap de colla del Lleó petit i que començarà a aprendre del Dani. El dia 25 de setembre serà l’últim cop que balli el Lleó però continuaré a la Junta fins el 2021 i col·laboraré a mitjans de comunicació per parlar de la Festa Major.

—Per què fa el pas?

—Perquè són molts anys, la il·lusió no és la mateixa, vull tancar aquesta etapa de Festa Major i centrar-me ara en l’esport de la meva vida, que era el taekwondo. Fa alguns anys van començar els europeus màsters, que són per a més de 45 anys, i em vull preparar per anar-hi. Sóc tercer dan de taekwondo i he estat amb la selecció espanyola. És una cosa que no he deixat de banda mai i que ara vull recuperar a tope.

—D’aquesta etapa que ara tanca, quin balanç li queda?

—Molt bo. He conegut moltíssima gent, gent molt maca. També hi ha hagut crítiques, de vegades poc constructives, i algun cop fruit de l’enveja que hi ha al Seguici Festiu. I he rebut un premi Amenós que va ser tot un honor. M’ho he passat molt bé.

—Què pensa que ha aportat a la colla el seu pas? El Lleó petit és una de les fites?

—El projecte de lleó petit va ser molt dur. Però no és meu, el considero una obra de Manel Llauradó i de la Junta, perquè no hem tingut cap ajuda des de fora. Penso que deixo una bona feina i el fet d’haver estimat molt l’entitat. A banda del temps que havia estat amb els gegants, a mi el Lleó m’ha donat els meus millors anys del Seguici Festiu. Jo havia començat a la colla gegantera l’any 1989, amb 16 anys. Hi vaig estar fins el 2002, vaig fer una aturada d’uns 10 anys i va ser el 2010 que vaig entrar al Lleó amb altra gent dels gegants.

—També s’han estrenat vestits.

—És molt positiu i s’ha d’agrair també a l’Ajuntament. Sí que vam estar quatre anys esperant perquè no venien, fins que ens vam quadrar, però la regidora de Cultura, que era Montserrat Caelles, va donar l’ok. És una altra de les coses que em quedo, perquè els anteriors estaven molt malmesos.

—El Lleó en té per anys?

—Sí, i tant. Ara hi ha una franja de iaios, que som nosaltres, i n’hi ha una de 30, una de 20 i un nen de 16 anys. Hem intentat tenir aquests marges perquè mai no li faltin portadors al Lleó.

—Què creu que sentirà el 25 de setembre, quan balli per últim cop?

—Molta tristesa. Però a la vegada em sentiré realitzat per la feina que s’ha fet i molt feliç pels companys que em rellevaran perquè el Daniel i el Gerard són gent de Festa Major, són RTV i ho faran mil vegades millor que jo.

—Quin ha estat el millor moment?

—Quan vam presentar el Lleó petit després d’un any de discussions, d’alegries... de molta feina. Sortir al balcó de l’Ajuntament i presentar-lo va ser, per mi, un gran moment.

—I el que li ha quedat pendent?

—El que més m’hauria agradat, com a devot i com a reusenc, és fer-li la reverència a la verge de Misericòrdia. És impossible. Les mides de les escales no permeten pujar el Lleó ni el protocol ho preveu, però m’encantaria.

—Aquest s’ha convertit en un dels elements més estimats.

—Fa poc que passa això. La Junta vam decidir apropar el Lleó a la gent i això l’ha convertit en un dels més estimats del Seguici. Vull reivindicar que tots els que portin una entitat han de pensar que el Seguici és dels reusencs. Nosaltres som un enllaç perquè tot vagi millor, però no podem decidir res sense els reusencs. Alguns caps de colla i presidents es fan l’entitat seva i no és així, és de la ciutat.

—Quin futur espera a l’entitat?

—El Daniel i el Gerard definiran ara la línia. De moment, aquest setembre volem donar el Lleó petit a la ciutat, a l’espera de consultar-ho amb protocol.