El TSJC detecta la necessitat d'un altre jutjat penal i un de social a Reus

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) detalla, en la memòria 2018 que va fer pública a finals del passat mes de juny, les necessitats de creació de nous òrgans judicials al territori, on figuren fins a 47 jutjats i 21 places de magistrat. En relació al partit judicial de Reus, aquestes necessitats es concreten en tres jutjats: un de primera instància, un jutjat penal i un jutjat social. Tots tres els va proposar el TSJC per ser inclosos al pla de creació d'òrgans judicials 2019. Només un, però, ha quedat finalment dins i té data de materialització. Es tracta del Jutjat de Primera Instància número 8 de Reus, que s'activarà el 31 de desembre. Les peticions del penal i el social, així, no haurien estat aquest cop tingudes en compte.

La memòria 2018 del TSJC reflecteix també dades d'interinitat i precisa, en el cas de Reus, que el percentatge arriba al 56,3% de la plantilla, més de la meitat dels treballadors.

Primera Instància 8 de Reus està comprès en el Reial Decret de creació de 75 unitats judicials arreu de l'Estat –12 de les quals a Catalunya– corresponents a la programació de 2019. El jutjat, quan es posi en marxa, ocuparà un lloc a l'edifici de l'avinguda Marià Fortuny, on hi hauria espai disponible per acollir-lo, tal com apunten des del Departament de Justícia.

El TSJC coneix i ha posat damunt la taula de forma reiterada «greus problemes de congestió» als jutjats d'instància de Reus, on apunta «retards i disfuncions» motivades perquè aquí s'ingressen «més del doble d'assumptes del que marquen els mòduls del Consell General del Poder Judicial».

Un reforç concedit

Fa poques setmanes, la Sala de Govern del TSJC va acordar, a l'espera de realitzar propers tràmits, concedir al Jutjat Penal número 2 de Reus el reforç sol·licitat pel seu titular per alleugerir l'elevada càrrega de feina que registra aquest òrgan. A data de març del 2019, el jutjat acumulava 731 assumptes pendents de judici. La xifra, segons la consideració de la mateixa sala, «supera de llarg la mitjana del mateix partit, la de la comunitat autònoma i la nacional». El TSJC atribueix la situació del Penal número 2 a «múltiples factors», entre els quals es troben «la discontinuïtat funcional perllongada i un augment molt significatiu dels assumptes d'entrada».

Tal com està previst a hores d'ara, el reforç tindria forma d'una comissió de serveis sense relleu de funcions. És a dir, que el jutge que donés suport al Penal 2 ho faria com una feina afegida a la seva de pròpia que desenvolupa al jutjat de procedència. El lloc es va obrir a candidats a través d'un concurs i la Sala de Govern del TSJC proposa, tal com es va donar a conèixer en sessió del 25 de juny, que l'ocupi el magistrat del Jutjat de Menors de Tarragona Jesús Maria del Cacho Rivera «perquè té el millor número d'escalafó entre els sol·licitants i àmplia experiència en les funcions d'enjudiciament».

De la manera que es contempla en aquesta fase, el reforç tindria una durada inicial de sis mesos i despatxaria fins a «22 assumptes al mes, assumint la competència d'aquells assumptes que es determinin i que hauran de correspondre als que tinguin una pendència més antiga», als que arrosseguin més temps esperant ser jutjats al Jutjat Penal 2 de Reus. Aquest seria el segon reforç, junt amb el d'Instrucció número 3 que porta Innova.

El jutge degà de Reus, Diego Álvarez de Juan, valorava fa uns mesos en una entrevista al Diari Més que «Reus necessita més jutjats en tots els àmbits. Anem col·lapsats. Caldrien tres o quatre jutjats més de civil, tres o quatre d'instrucció, un penal més i un altre jutjat social. Això suposaria duplicar la planta judicial. Espanya necessita jutjats». En la mateixa línia s'han expressat en més d'una ocasió des del Col·legi de l'Advocacia de Reus.