Reus revisa jurídicament l'ultimàtum d'Endesa per tallar la llum a 338 llars

L’Ajuntament de Reus sotmetrà a estudi jurídic la carta que, a principis d’agost, Endesa va remetre a alcaldia reclamant que assumeixi el 50% del deute acumulat per les famílies reconegudes com a vulnerables i que, tot i disposar de contracte legal, no poden fer front a les factures de la llum. A Reus, i segons dades facilitades per la mateixa subministradora, Endesa comptabilitza 338 llars que no paguen, altres 95 que es beneficien del bo social i un total de 268.619 euros pendents de cobrament. L’elèctrica busca un cofinançament del deute per part de l’administració i avisa, tal com detalla la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, que «si no hi ha aquest cofinançament, a partir de l’1 d’octubre faran talls a les persones que no han assumit el deute». Cal tenir en compte, però, les limitacions que marca en aquest aspecte la llei 24/2015.

Vilella explica que «hem rebut una comunicació del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, on es posava a disposició de fer un estudi jurídic dels termes en què fa aquesta proposta la companyia i veure com li hem de fer front. Des de Reus, el que farem és esperar i parlar». I apunta que «també ens hem posat en contacte amb l’Associació Catalana de Municipis perquè pensem que la resposta ha de ser no només de l’Ajuntament de Reus sinó conjunta». En tot cas, valora la regidora de Benestar, «entenem que aquesta és una acció que ha pres unilateralment la companyia» i «mirarem quina és la millor manera de contestar des de l’administració local però també de garantir el dret de les persones vulnerables de la ciutat».

La pobresa energètica

En relació al to de la notificació d’Endesa, Vilella detalla que «no estem davant d’una carta que ens doni resposta a la pobresa energètica sinó una carta de la companyia de forma unilateral». «Nosaltres sempre hem dit que el que hem de fer per afrontar en tota la seva diversitat la pobresa energètica és seure en una taula tots els agents implicats», expressa, i concreta que «això comportaria que les companyies signessin el conveni amb les administracions catalanes, que es va plantejar fa dos anys i que no l’han signat. També comportaria que el govern de l’Estat, que és qui té més competències en l’àmbit de l’energia, assegui a tots els agents i les administracions locals».

Preguntada per qui ha de fer-se càrrec del 50% del deute generat pels abonats en situació de vulnerabilitat, Endesa es limita a assenyalar «l’administració». En aquest sentit, Vilella explica que «quan parlem del 50%, això es referiria a la llei estatal del bo social. La llei catalana diu que hi haurà un fons on tant les companyies com les administracions farem front a les factures de les persones que no puguin pagar. Per tant, estem barrejant dues lleis, les dues vigents i, per això, s’ha de fer un estudi legal i jurídic de què és el que compleix i què és el que cada agent pot fer». «El que tindrem per davant de tot és la garantia de drets dels ciutadans», afegeix.

Més enllà de l’Associació Catalana de Municipis –que rebutja, de moment, fer un posicionament públic sobre les cartes d’Endesa– i del Departament de Treball, el de Reus ha mantingut contactes ja amb altres ajuntaments que han rebut la mateixa notificació. Consistoris com el de Lleida, Sabadell o Terrassa estan articulant un front comú al qual, d’aquesta manera, Reus s’incorporaria. A la demarcació, també haurien rebut cartes, a més de Reus, altres 26 municipis on Endesa té constància cinc abonats o més abonats considerats vulnerables, entre els quals hi ha Tarragona –342.927 euros de deute–, el Vendrell –151.244–, Cambrils, Vila-seca, Constantí o Calafell.

Auditories, ajuts, el Punt Energètic o l’A-Porta

L’Ajuntament de Reus manté actives un seguit de mesures per fer front a la pobresa energètica des de diferents vessants. Així, aquest mateix 2019, ha posat en marxa un servei d’auditories energètiques a habitatges on viuen persones grans, amb discapacitat o amb dificultats de mobilitat i en situació de pobresa energètica. També treballa amb el programa A-Porta, que aconsella el veïnat de 525 habitatges situats a Horts de Miró sobre el consum energètic. El Punt d’Assessorament energètic ha realitzat més de 1.500 atencions des de 2017 i, des del passat mes de maig i fins a l’octubre, es pot sol·licitar l’ajut contra la pobresa energètica que ofereix l’Ajuntament en el marc d’una convocatòria dotada amb 70.000 euros. Entre novembre i desembre de l’any passat, Benestar va trucar per telèfon a 446 famílies en situació de pobresa energètica per recordar que el termini per poder sol·licitar el nou bo social acabava el 31 de desembre. Obtenir el nou bo social suposa la concessió del bo tèrmic, dues qüestions que suposen una ajuda considerable a les famílies en situació de vulnerabilitat per fer front a les despeses de llum i gas. L’Ajuntament també posa a l’abast de la ciutadania el web de la Taula de la Pobresa Energètica de Tarragona i Reus.