Una finca de Reus reuneix més de 100 varietats de vinya minoritàries o en perill d'extinció

L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) conserva en una finca de Reus més de 110 varietats de vinya minoritàries o en perill d’extinció. Són sobretot varietats catalanes però també n’hi ha d’estrangeres, principalment franceses. Des de l’any 2006 l’Incavi n’analitza l’ADN, les característiques enològiques i en planta vuit exemplars de cada individu com a reserva. Amb el temps la col·lecció s’ha anat ampliant en funció de la recerca que es desenvolupa i a les troballes que es fan. Algunes de les varietats van tenir protagonisme al camp català fa dècades, però ja fos per la seva baixa productivitat, perquè van deixar d’estar de moda o perquè les va afectar la fil·loxera o van tenir altres problemàtiques, van anar desapareixent. En alguns casos la presència a Catalunya es limita a menys de deu hectàrees.

Un exemple és el morenillo, de la qual tan sols n’hi ha registrades tres parcel·les a Gandesa, amb una extensió d’1,35 hectàrees. Segons l’INCAVI, és una varietat cultivada exclusivament a la DO Terra Alta que alguns cellers volen recuperar. Per impulsar una iniciativa d’aquestes característiques s’ha de fer «un projecte a mitjà termini», segons destaca Joan Elorduy, cap de servei de viticultura i enologia de l’organisme. «Cal un treball de recuperació i de caracterització agronòmica i enològica. La col·lecció no permet extreure dades perquè no tenim un plantejament estadístic que ens permeti que les dades que tenim siguin representatives», raona Elorduy.

La col·lecció es va iniciar en una finca de Vilafranca del Penedès però posteriorment es va traslladar a Mas Valero, al terme municipal de Reus. «Aquesta és prou gran i important», destaca Joan Elorduy, cap de servei de viticultura i enologia de l’INCAVI. L’ens en té dues més al Pallars Sobirà i a la zona de Costers del Segre, i manté relació amb particulars que també conserven exemplars de varietats minoritàries. A banda també treballa amb algunes denominacions d’origen del país per fer col·leccions d’una zona determinada o per estudiar més en profunditat varietats concretes.

Per conèixer-les més a fons, l’INCAVI organitza periòdicament jornades divulgatives destinades a viticultors, enòlegs i altres especialistes del món del vi. Fan un tast del raïm de deu plantes diferents per analitzar-les i veure les semblances i diferències entre elles, així com descobrir els comportaments que tenen. Es fixen en el color i el tacte, en la polpa, el gust de la pell o el color dels pinyols. Cada element el valoren en una fitxa i d’aquesta manera poden classificar-ne les característiques. «Als viticultors els atreu la capacitat de tastar coses noves, diferents i que no tenen a l’abast», comenta Elorduy. A més, això els aporta informació de cara a estudiar si poden treballar amb varietats minoritàries que els permetin fer uns vins diferents als que elaboren o amb nous matisos.

Una de les dificultats que tenen els investigadors de l’INCAVI en la recerca és el nom de les varietats. Es troben amb problemes d’homonímia i sinonímia. És a dir, varietats diferents que en diversos indrets de Catalunya es diuen igual; i una mateixa varietat que s’anomena de diverses maneres en funció de la zona. Elorduy apunta que «la línia de treball és la de conservar el màxim de riquesa, i els noms ho són». De tota manera, reconeix que no es poden «multiplicar» les nomenclatures. «No podem fer quinze sinònims per a una mateixa varietat, hem de trobar un nom principal i sinònims locals i territorials, que s’han de conservar en la mesura del possible», tanca.