Els judicis pels acomiadaments de Virginias començaran el 30 d'octubre

El Jutjat Social número 1 de Reus ha fixat per al dia 30 d’octubre els judicis de nou dels treballadors que van presentar demanda contra Acrimont, Risi, Industrias Rodríguez i un reguitzell de societats que hi tindrien vinculació arran dels acomiadaments executats a principis d’any en el marc del concurs de creditors de l’antiga fabricant de la marca Virginias. De moment, hi ha almenys altres nou judicis assenyalats el 13 de novembre, un el 27 de novembre i vuit més el dia 11 de desembre. En total, són 50 els empleats acomiadats que van demandar, 12 dels quals prestaven serveis a la factoria de Pardinyes (Lleida) i altres 38, a la nau del passeig Sunyer.

Tots els judicis que tenen data són relatius a la plantilla de Reus, mentre que a Lleida la tramitació avança a un ritme més lent. La representació dels ara exempleats, en la figura de la lletrada Encarna Quirós, sol·licitarà que el Social de Reus els concentri en un únic dia.

Industrias Rodríguez travessa ara la fase de liquidació, que es correspon amb el sisè capítol del procés i on s’haurà de determinar si el concurs de creditors on es va veure immersa la fabricant de dolços reusenca va ser fortuït o culpable. La dels treballadors que van perdre el seu lloc de feina, els quals entenen que van ser acomiadats de manera improcedent, és una de les qüestions a resoldre abans que es pugui donar per tancat l’apartat.

Entre Reus i Lleida, a Industrias Rodríguez treballaven fins al desembre de 2018 al voltant de 162 empleats, uns 125 dels quals van anar al carrer i els restants van ser subrogats per Acrimont. El que ha de resoldre ara el titular del Social de Reus, Francisco Javier Martínez Cano, és si la compra de la unitat productiva hauria d’haver comportat la subrogació del 100% de la plantilla de l’antiga Virginias –tal com Quirós manté que hauria d’haver passat, perquè «el que s’ha fet és una successió d’empresa»– o si els acomiadaments van ser procedents. Quirós apunta que, durant les negociacions de l’ERE, «hi va haver pressions per fer que desistíssim d’incloure qualsevol referència a Acrimont o a Risi advertint que això podria provocar que es fessin enrere en la compra de la unitat productiva». La lletrada, que manté que els empleats subrogats es van escollir «de manera arbitrària», també sosté que «vam demanar que les empreses es fessin càrrec de la diferència per elevar el topall de les indemnitzacions i se’ns va negar».

Les condicions establertes a l’ERO, aprovat amb el vot favorable de 53 empleats –i el «no» de 52–, marquen per als treballadors una indemnització de 25 dies per any, amb un topall de 12 mensualitats i un màxim de 360 dies. La majoria dels empleats, però, acumulaven una important antiguitat que no haurien vist amb això rescabalada. Ni Acrimont ni Risi haurien estat en les negociacions amb la plantilla «tot i que ho vam demanar insistentment», afegeix Quirós.

La compra de la unitat productiva d’Industrias Rodríguez per part d’Acrimont i Risi s’hauria tancat per 5,1 milions d’euros. Risi va quedar-se les unitats de producció de caramel, galetes i totes les marques a excepció de la capçalera, Virginias. Aquesta la va adquirir Acrimont, que va comprar les línies de producció de torró i xocolata, va llogar la nau del passeig Sunyer i es comprometia, tal com ha fet, a seguir elaborant aquests dos productes sota la marca Virginias. Entre ambdues haurien passat a posseir la major part de les aplicacions informàtiques i de la maquinària, utillatge i mobiliari d’Industrias Rodríguez.

Contractació a través d’una ETT

Els torrons de la marca reusenca Virginias tornaran aquest Nadal als lineals, tal com detallaven fa algunes setmanes fonts d’Acrimont, després que l’hivern passat es perdés la campanya. La fabricació s’ha reprès a les instal·lacions del passeig Sunyer i posarà al mercat noves referències i també algunes de conegudes. La lletrada dels treballadors acomiadats sosté que la selecció de personal per dur a terme la campanya o per ampliar la plantilla l’ha fet Acrimont a través d’una ETT i que s’ha cridat empleats afectats per l’ERO i que no havien estat subrogats. Assegura que, durant les entrevistes, se’ls plantejava la possibilitat de retirar la demanda presentada per tal de tenir opcions de reincorporar-se a la feina.