«L'any 1918 es van trobar unes mòmies a Reus, però no se sap on poden estar»

—Tombes, mòmies, un guia que és un enterrador de carn i ossos… La ruta que proposen sona bastant terrorífica.

—Bé, en realitat es tracta d’una visita guiada en la qual parlem de la mort, i de com va evolucionar a Reus, des del segle XII fins a fa cent anys, aproximadament. Expliquem com es tractava la mort i de quina manera la ciutat, i el seu urbanisme, també van anar evolucionant en paral·lel.

—La ruta transcorre pel Reus Modernista. Què s’amaga, sota aquesta ciutat que ens és tan coneguda?

—És molt curiós, perquè el Reus Modernista està sota l’antic Reus. La ciutat modernista no es va expansionar cap als afores, sinó que es va implantar en el centre històric. Hi ha molta gent que desconeix que aquesta zona hauria estat medieval, que va tenir una muralla i que hi havia cementiris al mateix centre de la ciutat, per allà on ara anem caminant.

—Sota els nostres peus, aquí mateix on som, als volts de la Prioral, hi va haver un cementiri?

—Sí, hi va haver un cementiri molt a prop de la Prioral, al Fossar Vell, compartint aquest espai. No està delimitat perquè no es van fer excavacions, però se’n té informació pels arxius i la documentació. El carrer del Fossar Vell té aquest nom justament perquè hi havia hagut el cementiri. I no només això… Però aquesta és una de les incògnites que no vull desvetllar, i que s’expliquen a la ruta.

—La proposta és una visita guiada teatralitzada, però es basa en fets històrics, o hi ha una part de ficció?

—Nosaltres som historiadors, i hem fet un treball de recerca en el qual hem comptat amb l’ajuda d’altres historiadors de la ciutat, i a la vegada hem fet la nostra pròpia investigació. La documentació és difícil de trobar, però existeix.

—Quines dades o fets curiosos van trobar, buscant tota aquesta informació?

—Una de les més curioses és que a Reus s’hi van trobar mòmies. L’any 1918, quan la gent estava trobant mòmies a Egipte, resulta que a la ciutat també se’n van trobar. La gent es va sorprendre moltíssim, i fins i tot van venir a estudiar-les des de llocs molt diferents. Tot això també ho expliquem a la ruta.

—Què se’n va fer, d’aquelles mòmies?

—No se sap. Sabem que es van trobar fa cent anys i que es devien tornar a enterrar, però a hores d’ara no se sap on poden estar.

—Amb totes aquestes històries, la ruta és apta per a tots els públics?

—Sí, han vingut fins i tot nens, perquè hi ha pares que estan interessats en què els fills aprenguin coses sobre el món de la mort, ja que en la visita es parla molt sobre com ens hi relacionem. D’altra banda, i curiosament, també ha vingut molta gent gran, que són els que es fiquen més a dins de la ruta.

—La visita també constata com ha anat canviant, la nostra relació amb la mort?

—Sí, i l’urbanisme de la ciutat ens ho mostra, perquè la mort cada cop s’allunya més, urbanísticament parlant, ja que els cementiris cada cop estan més lluny del centre.

—També ofereixen la Ruta de les Bruixes. N’hi va haver, de documentades, a la ciutat?

—Sí que n’hi va haver, se sap per diversa documentació, tot i que està molt perduda. En aquesta visita expliquem que l’any 1548 va venir a la vila un caçador de bruixes que anava pel Camp de Tarragona, i també va fer cap a Reus, perquè el van fer anar a buscar.

—Bruixes, mòmies, morts… Són una empresa especialitzada en el més enllà?

—No, la veritat és que ens agrada molt parlar de la història de Reus perquè som d’aquí. Ans és un projecte educatiu que treballa molt, sobretot en l’àmbit escolar, tant a Reus com a la resta de la demarcació, i fem moltes altres visites guiades. Quan trobem documentació o bibliografia sobre qüestions que a la gent els pot agradar, fem una ruta.