La iniciativa Ciència al Teatre omple el Bartrina d'humor i divulgació

Explicar com depenent del tipus d’aliment que mengem podem controlar o estimular la gana amb escenes de la pel·lícula Els Jocs de la Fam va ser només un dels molts moments brillants que ens va deixar ahir el Concurs Vols saber què investigo?, organitzat per la URV en el marc en la Setmana de la Ciència que té lloc aquests dies. Sis doctorands i doctorandes es van enfrontar a un repte poc usual però molt atractiu, explicar a l’escenari del Teatre Bartrina el seu projecte de recerca o àmbit d’investigació en un monòleg entenedor i a poder ser divertit.

La dificultat va residir en ser capaç d’adaptar el llenguatge científic a gent sense coneixements específics, utilitzant únicament les habilitats comunicatives personals. I davant d’aquests valents monologuistes, un públic exigent, estudiants de diferents instituts del Camp de Tarragona, amb diferents nivells de coneixement sobre ciència però amb moltes ganes d’escoltar un format ben diferent del que estan acostumats a les aules.

Instants abans de sortir a l’escenari, moments de nervis entre els participants però molta il·lusió d’explicar la feina que realitzen com a investigadors. Valor i a escena. Ja no hi ha temps per pensar-s’ho i l’espectacle comença. L’autora del símil dels aliments amb el film inspirat en la trilogia de Suzanne Collins, va ser Carme Grau, estudiant del Doctorat de Nutrició i Metabolisme que va pujar a l’escenari amb molta confiança. «Crec que aquest és un bon format per motivar als estudiants dels instituts a estudiar ciència, també ens ho passem bé i pot ser divertit» explica la jove a aquest mitjà.

L’Enric Petrus, doctorat en Química Computacional, tot just abans de sortir a l’escenari amb el seu monòleg Urani, t’excites?, explica que viu l’experiència «com un petit repte perquè no ho ha fet mai», llevat de quan ha sortit a escena a tocar el saxo, una altra de les seves passions. Es recorda, que «com a científic, també tenim el deure de fer divulgació». I quan surt, vestit amb la seva bata blanca de científic: dinamisme, seguretat absoluta i originalitat per parlar de les reaccions de l’urani i de la taula periòdica. Sembla professional. I és ell qui s’emportarà finalment el primer premi del jurat.

Sota el títol Tants anys estudiant per acabar a pic i pala, el Joel Ametlla, arquitecte i doctorat en Ciutat, Territori i Planificació Sostenible, porta un monòleg inspirat en la seva àvia que amb tota la bona intenció «em pregunta sovint quan em buscaré un treball de veritat». I és que, el Joel treballa buscant restes de la guerra civil i sovint la seva jornada no té horari fixe, arriba brut a casa o passa fred o calor, lluny de despatxos. El Joel es fica el públic a la butxaca i a més de guanyar el segon premi del jurat, s’endú el premi del públic que ha anat votant durant l’espectacle.

Els altres participants també marxen satisfets amb el suport del públic. Serena Galiè, estudiant Doctorat de Nutrició i Metabolisme, va pujar a escena amb Somos lo que comen nuestras bacterias. Miguel Angel Orden estudiant d’ Ecuador parla de La Empatía en la Tecnologia i José Ignacio Sánchez, procedent de Veneçuela també interpreta amb seguretat el seu monòleg Comunicando la marca de ciutat.

Tot un matí de monòlegs científics al voltant del món de la ciència. I per posar la cirereta del pastís, els monologuistes professionals de Big Van. Científics sobre rodes, un grup d’investigadors de dia, monologuistes científics de nit que van explicar diferents teories amb molt d’humor. La investigadora i actriu Ana Peiró i el biotecnòleg Alberto Vivó Porcar van dibuixar somriures en un matí teatral a la vegada que científic.