«Cal reformar la Llei Electoral i no admetre partits que inciten a l'odi»

Nascut al Marroc, Hilal Tarkou va establir-se a Catalunya ara fa ja tres dècades. Abans d’exercir com a advocat, va treballar a la construcció i rentant plats. Des de 2007 és el president de l’associació Watani, eina que li ha servit per actuar judicialment contra l’extrema dreta.

—El preocupa l’auge de la ultradreta?

—Personalment, l’he rebut com un atac directe. M’ha fet despertar i adonar-me que a l’Espanya estimada que, fa més de 30 anys, em va acollir, no hi havia això. De cop, n’he conegut una altra, la de 4 milions de persones que han fet seva la ideologia de cridar a l’odi, a la violència i a la discriminació. I em pregunto dues coses. Una és, on eren? I l’altra, què ha fallat? Ha estat l’educació? El dia 9 vaig marxar al llit pensant-me que estava en total sintonia amb els meus veïns i l’endemà, sense dir-m’ho, m’han fet un avís racista. Em sorprèn. Entre els partits que criden a preservar els drets, aquí n’hi ha un que no respecta la llei, cosa que ha de fer pels seus estatuts, i que acaba d’obtenir 52 escons.

—És lícit combatre als jutjats partits polítics que estan legalment constituïts?

—Sí, són legals, estan legalment constituïts, però els seus actes no són conforme la llei. Als estatuts no hi ha res que es contradigui amb l’ordenament jurídic. Però és que no hi diuen que fomenten el racisme. Si ho diguessin, no es podrien inscriure, tindrien finalitats contràries a la Constitució. Els estatuts parlen de participació política, de treballar per l’interès comú. Estic segur que el mateix estatut que té Vox, o un de molt similar, el té el PP, el PSOE, ERC, la CUP. Convido, des d’aquí, a reformar la Llei Electoral i que no es permeti la inscripció de cap partit que inciti a l’odi. I cal privar els polítics del privilegi de l’aforament: han de rebre el mateix tracte que qualsevol persona.

—Ha presentat dues denúncies contra Vox, des de Reus, per incitació a l’odi.

—La primera de les dues, al març, va ser contra Ortega Smith, per un vídeo on ell ataca els musulmans amb una gran ignorància i de manera brutal, presentant-los com «l’enemic a combatre». El jutge ha enviat una providència al Congrés perquè informi sobre si l’investigat, perquè es refereix a ell així, és aforat o no. Això determinarà si procedim aquí o si la causa va al Suprem.

—I la segona?

—Aquesta denúncia és més recent i és contra Santiago Abascal i Iván Espinosa. No es pot permetre que cap persona, als mitjans i davant d’una gran audiència, digui que el 70% dels violadors imputats són persones immigrants. En què es basa? Quin objectiu té? Aquestes preguntes li hem de fer a Abascal si els senyors jutges ens donen l’oportunitat. I espero que així sigui.

—També va denunciar PxC per la propaganda de 2011: xecs simulats de 4.000 euros a nom de ‘Mohamed’.

—No coneixia el partit i la vaig obrir, i vaig sentir el deure de denunciar. La causa està sent llarga i ha donat tombs. La cúpula va venir a declarar, unes 13 persones. En una primera citació, Anglada va dir que no tenia diners per desplaçar-se fins a Reus, però després sí que ho va haver de fer. Crec que hi havia cops entre tots ells. Al final, l’advocat dels altres 12 va proposar-me anar només contra Anglada a canvi que tota la resta testifiquessin contra ell. No vaig acceptar. Si guanyo, les multes els empraré en denunciar els actes que atempten contra la convivència.

—Per què la RAE no admet que ‘moro’ sigui racista? Ho tornarà a demanar?

—Penso que és interessant sol·licitar-ho de nou, en aquest context, com a mínim per disminuir la conflictivitat. És una paraula despectiva, que té connotacions racistes, i em sembla important que s’ubiqui on ha d’ubicar-se. Ja sé que és patrimoni de la llengua espanyola però ha d’ocupar el lloc que li toca, també pel que fa al dret penal.

—A Reus, vostè va rebutjar la prohibició del burca. El govern ha regulat els centres de culte i calen dos anys d’empadronament per certs ajuts. Aquesta és una ciutat amable?

—Reus no és racista i cal que no ho acabi sent. Lluitar contra gent que duu un mocador al cap i no contra qui fa mal és hipocresia política. Hi ha una llei de seguretat, la policia pot identificar qualsevol que porti la cara tapada. També hi ha una cosa que és la llibertat religiosa, i les ordenances no poden passar per damunt dels drets. D’altra banda, establir dos anys de padró per a alguns ajuts, ni que no siguin d’emergència, m’indigna. Per què es fa? Per limitar els drets?