El primer pàrquing 'smart city' de Reus, avariat durant mesos, no es repararà

L’aparcament de zona blava de la Riera Miró passarà a funcionar, a partir d’ara, de forma ordinària. El govern de Reus ha optat per no reparar el mecanisme smart city amb què comptava aquesta àrea concreta, la primera i única d’equipada amb sensors i indicatius lluminosos –verd i vermell– situats a cada plaça que permetien detectar si als passadissos hi havia lloc disponible, després que «un problema al subsòl, relacionat amb les arrels dels arbres» malmetés mesos enrere les connexions. Fonts municipals detallen al Diari Més que, donada la inversió que seria necessària per recuperar el sistema, i «tenint en compte que era una prova pilot i es va danyar», les connexions afectades «no es reemplaçaran» i «els vigilants controlaran de manera manual si el pàrquing està lliure o complet».

L’àrea blava de la riera Miró l’havia convertit l’Ajuntament, al 2014 i durant el pacte PDeCAT-PP, en un smart city lab pioner a la ciutat, un banc de proves de solucions intel·ligents en temes de mobilitat que va costar d’inici uns 60.000 euros i que ha anat patint, amb el pas del temps, avaries intermitents.

L’objectiu era testejar aquí «les darreres tecnologies en sistemes d’aparcament» per poder aplicar-les més tard «a la resta de zones blaves de la ciutat». Aquesta va ser una de les primeres intervencions smart city que va viure Reus i va dotar el pàrquing d’un aspecte i uns avantatges molt similars als dels aparcaments subterranis integrats a la xarxa de Reus Mobilitat i Serveis. Amb 185 places i prop de 20 anys activa, la de la Riera Miró era llavors –i probablement ara– la zona blava més utilitzada.

Des que el sistema s’espatllés per darrer cop, la disponibilitat de la zona blava s’ha anat senyalitzant a través de la col·locació de tanques metàl·liques retolades amb la paraula complet. La manca dels indicatius verds i vermells a les places, que s’havien implantat «per facilitar la mobilitat dels vehicles a l’interior de l’aparcament evitant recorreguts innecessaris», tal com informava el govern al moment de posar-los en marxa, genera embussos dins l’àrea i cues per sortir en direcció a la plaça de Sang o de tornada al carrer de l’Àngel de la Guarda. Els panells digitals, enllaçats amb el sistema de sensors i que es van instal·lar als accessos des de la Riera Miró i pel raval de Sant Pere, tampoc no informen ja dels espais lliures.

Tanca del raval del Santa Anna

La situació pren rellevància tenint en compte que, d’aquí a quatre dies, a partir del 29 de novembre, es restringirà el pas de vehicles a través del raval de Santa Anna, fet que possiblement generi necessitats d’estacionament a l’entorn del Tomb de Ravals. Al moment d’aplicar les diverses eines de detecció de places lliures, des del govern apuntaven que això milloraria «substancialment la mobilitat dels carrers de l’entorn» de la Riera Miró, així com «també la circulació a l’interior de l’àrea».

Més enllà dels sensors i indicatius de places, l’smart lab de la Riera Miró va implicar també la instal·lació de punts de recàrrega per al vehicle elèctric, que «estan actius i seguiran funcionant amb total normalitat», tal com detallen les mateixes fonts, i de parquímetres adaptats a la telegestió, els quals es mantenen vigents ara.

Durant la campanya electoral del 26-M, Junts per Reus va presentar una proposta relacionada amb la Hispània i que consistia en «construir-hi nou habitatge públic, una zona verda i ampliar les actuals places d’aparcament creant un pàrquing subterrani». Aquest nou pàrquing subterrani, tal com detallava el llavors cap de llista i ara alcalde de Reus, Carles Pellicer, «podria arribar a tenir dues plantes i, així, duplicaria la capacitat actual». Fonts municipals no concreten si la decisió de no recuperar l’smart lab hi té relació. La promesa no figura, com a mínim de forma explícita, al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2019-2023, on s’aplega «un 70%» dels programes que duien Junts per Reus, ERC i Ara Reus.