«En aquesta època inquietant l'art i la literatura tenen més sentit que mai»

—A la nota preliminar del llibre ens adverteix que el títol, Bombes de llavors, és un oxímoron. Què s’hi amaga, darrere d’aquesta tria?

—La paraula bomba ens remet a destrucció, i la paraula llavors al tresor de la vida latent. La combinació de les dues paraules és una expressió explosiva a favor de l’esperança activa, tant individual com col·lectiva. En aquesta època inquietant de vulneració de drets i de repressió, l’art i la literatura tenen més sentit que mai perquè ens desvetllen preguntes.

—Quin paral·lelisme estableix amb les bombes de llavors reals, que es fan servir per al repoblament agrícola?

—Les bombes de llavors són una iniciativa per recuperar espais urbans degradats. Consisteix a llençar-hi boles de fang sec amb una llavor a dins. Són armes pacífiques que prenem com a referent metafòric: l’esclat de Bombes de llavors convida a descobrir potencialitats, a crear horitzons.

—Com es va gestar, aquest llibre?

—En els tres darrers anys he anat escrivint les vint proses poètiques inspirades en pintures, collages i fotografies, i les he anades publicant en els meus espais web. Quan vaig dir als artistes que volia aplegar-les en una publicació digital, tots s’hi van sumar per fer-ho possible. La poeta Mònica de Dalmau en va fer el pròleg i l’epíleg; la Fina Veciana, la coberta i un mosaic-epíleg.

—Quins artistes hi intervenen, i per què els ha escollit?

—De fet, tinc la impressió que les obres m’han triat a mi. Vint obres d’art plenes de preguntes que no m’han deixat de petja fins que les he formulades amb paraules. Pertanyen a vuit artistes de Reus o vinculats a la ciutat: Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. M’agrada la mirada que projecten sobre el món. En la fase de preparació de la presentació amb accions artístiques, s’hi han incorporat les performers Laia Espallargas i la nena Martina Rius Mauri; les rapsodes Antònia Farré i Alba Closa, i la música Cristina Duran. Tenen en comú el talent i la generositat creativa.

—Fina Veciana hi té una presència destacada. Parli’m de la seva connexió artística.

—Les seves pintures em suggereixen realitats, m’inspiren. Per a mi, treballar colze a colze amb la Fina és una festa. A Bombes de llavors, a més de les aportacions com a autora, s’encarrega de la direcció escènica de la performance de presentació.

—Vostè és impulsora de diversos treballs com aquest, de creació col·lectiva. Què és el que l’atrau d’aquests tipus de projectes?

—Gaudeixo molt en el procés de creació col·lectiva, veure com altres creadors es fan seu un projecte i van sorgint sinergies. Fer el recorregut creatiu amb tant de talent i bellesa és l’aventura que ha donat sentit als cinc projectes artisticoliteraris que he impulsat fins avui amb altres creadors.

—El llibre Bombes de llavors s’ha editat únicament en format digital?

—Sí, en suport digital, ara per ara [https://bit.ly/2XDsSUG]. Ho he fet així perquè tenim la tecnologia a l’abast per publicar, el llibre en suport digital té visibilitat i s’hi accedeix sense cost. Els coautors tampoc en traiem rendiment econòmic, cosa que, prou bé ho sabem, l’iguala a l’edició en suport tradicional.

—Aquest dijous al vespre es presentarà el llibre a Cal Massó, amb el que assenyalen serà una Performance artisticoliterària. Què ens tenen preparat?

—Tenim preparada una presentació no convencional, que consistirà a fer del llibre digital una translació visual i oral a l’espai real del Centre d’Art Cal Massó. Les Bombes de llavors esclataran amb la força de les veus i dels cossos, els subratllats musicals, les imatges projectades, els tatuatges efímers... Un desplegament multidisciplinari,