El temple de la Puríssima Sang serà un Bé Cultural d'Interès Local

El temple de la Puríssima Sang de Reus rebrà amb tota probabilitat la catalogació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus havia iniciat alguns mesos enrere la tramitació en aquest sentit, tal com concreta al Diari Més el Clavari Francesc Pardo, amb l’objectiu de «garantir la preservació de l’església en les seves condicions actuals», i el procés tira endavant. La regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, confirma que «a iniciativa de la mateixa congregació, s’ha sol·licitat incloure al catàleg l’edifici com a Bé Cultural d’Interès Local. La petició ja ha estat informada favorablement per part dels serveis tècnics, tal com estableix la llei d’urbanisme, i ara correspondrà al Departament de Cultura de la Generalitat aprovar definitivament la catalogració de l’edifici».

«Com a Ajuntament, dins del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) hi ha d’haver un catàleg de protecció patrimonial», explica la regidora, que detalla que «al seu moment, aquest bé no estava inclòs al catàleg i, ara, s’ha promogut incloure’l. Per tant, hem iniciat el procediment per a fer-ho i la Generalitat ha de dictaminar».

«La nostra filosofia», afegeix Pardo, «ha estat sempre intentar protegir tant els béns immaterials com els materials i el bé material que tenim és el temple, com a edifici, i el que hi ha al seu interior». L’església «va ser inaugurada al voltant de l’any 1730 i, per tant, és una construcció barroca de l’època de la Contrarreforma. Va quedar destruida 200 anys després d’acabar-se, al 1936, però es va respectar l’estructura original i l’únic que es va fer va ser reconstruir-la». La finalitat que persegueix ara la Reial Congregació és «evitar que els avatars de la història puguin tornar a malmetre el temple». A través de l’arquitecte Ignacio Gárate, van realitzar-se els pertinents estudis tècnics que l’Ajuntament requeria per començar a estudiar el cas, el qual acaba de rebre inicialment llum verda.

Pardo destaca «el valor històric tant del mateix temple com de tot el que conté, com ara les pintures» i diu que «pensem que això el fa meritori de ser Bé Cultural d’Interès Local» i que consumar la protecció «ens obriria les portes, per exemple, a accedir a convocatòries públiques per la conservació del patrimoni tant de caràcter arquitectònic com a artístic». El pas es fa amb la vista posada en algun projecte que es podria desenvolupar al temple a curt termini.

Pardo, que deixarà el càrrec passada la Setmana Santa del 2020 i després d’haver-lo ocupat dos anys, valora que «hi ha uns 300 clavaris que m’han precedit, hi ha una junta que dona molt de suport i que treballa molt i estem contents tots de poder anar complint una sèrie d’objectius que ens vam marcar. Alguns semblaven molt ambiciosos i entre ells hi havia aquest, que apunta que és imminent. Era important que la institució ho aconseguís i el menys important era quan acabés passant això».

La Funció de la Coronació

L’altre dels grans objectius fixat per a aquesta etapa i que es va consumar l’any passat era el de la declaració de la Funció de la Coronació del Senyor com a Element Festiu Patrimonial, la mateixa etiqueta que ja tenien les Tres Gràcies. La declaració implica la protecció de la cerimònia, que es troba entre les més arrelades de la Setmana Santa i que va instituir-se al 1565.