La manca de finançament deixa Reus sense el vuitè jutjat d'instància

El nou jutjat de Primera Instància número 8 de Reus, la creació del qual va acordar el Ministeri de Justícia a l’abril i que havia d’entrar en funcionament aquest 31 de desembre, no es posarà, finalment, en marxa, tal com detallen fonts de la Generalitat al Diari Més. El Departament de Justícia va remetre, al juliol, una carta al govern espanyol on manifestava la «necessitat» que el Ministeri «assumeixi la despesa» tant dels 14 nous òrgans aprovats a Catalunya al 2017 com dels 12 que es van aprovar a l’abril, entre els quals hi ha Primera Instància 8 de Reus.

A només 20 dies de la data que inicialment l’Estat va fixar per a la seva obertura, les mateixes fonts precisen que «no el podrem posar en marxa» i que «no hi ha un nou calendari per a fer-ho». En idèntica situació es trobarien, doncs, els altres 11 òrgans projectats pel Ministeri al territori.

La Generalitat està gestionant els recursos humans, tecnològics, logístics i materials de l’Administració de justícia des del 1996, i xifra en «uns 15 milions d’euros l’any, sobre el pressupost del Departament de Justícia» l’impacte global d’aquests 26 jutjats. De fet, entre els que va rebre llum verda al 2017 n’hi havia un altre de Reus, Primera Instància número 7, que sí que atén casos des del setembre de l’any passat. En la comunicació enviada al Ministeri de Justícia, la consellera Ester Capella «ja havia recordat que aquests nous jutjats aprovats a l’abril només es faran realitat quan el Ministeri de Justícia assumeixi el cost de la seva posada en marxa».

Una dotzena a Catalunya

La resta de jutjats que van anunciar-se a l’abril per a Catalunya, dins el Reial Decret de creació de 75 unitats judicials a l’Estat, són Primera Instància número 60, Mercantil número 12, Social 34 i Social 35 de Barcelona; Social número 3 de Terrassa; Primera Instància 8 d’Arenys de Mar; Primera Instància 6 de Vic i tres places de magistrat a les seccions civils de l’Audiència de Barcelona i una altra per a la secció penal 21 de Barcelona. Cap d’ells es materialitzarà, en principi, com a mínim fins que entri el finançament que la Generalitat reclama des de fa mesos.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia inclòs el jutjat Primera Instància 8 de Reus entre les peticions formulades en matèria de noves unitats judicials per al 2019. Si s’hagués obert, s’ubicaria a l’actual edifici dels Jutjats de Reus. El TSJC coneix i ha posat damunt la taula de manera reiterada «greus problemes de congestió» als jutjats d’Instància de Reus, on ha apuntat «retards i disfuncions» motivades pel fet que s’ingressen «més del doble d’assumptes del que marquen els mòduls del Consell General del Poder Judicial». A Reus, la taxa de pendència «ha augmentat» en la majoria de jutjats, «de manera accentuada als jutjats d’Instància, Social i Penals», es manté en Violència sobre la Dona i baixa als jutjats d’Instrucció. En general, els vuit partits judicials que integren el mapa de la demarcació de Tarragona «superen els mòduls fixats pel CGPJ», segons queda reflectit en la memòria de l’Audiència de Tarragona 2018, que es va fer pública aquest setembre.

La Generalitat es queixa que, al llarg de les darreres dues dècades, «el Departament de Justícia ha condicionat els espais, ha subministrat els equipaments i ha pagat les nòmines dels professionals necessaris per activar 56 òrgans judicials nous que, en el seu conjunt, han representat una despesa acumulada de 280 milions d’euros en nòmines completament autofinançats pel mateix Departament». I assegura que «a banda de renunciar al finançament dels nous jutjats, l’Estat té a Catalunya 10 jutges per cada 100.000 habitants. En canvi, la mitjana espanyola se situa en 11 jutges».