El Govern de Reus aprova el pressupost i les ordenances fiscals de 2020

El ple extraordinari d’ahir va validar tant el Pressupost municipal com les Ordenances Fiscals de l’any 2020 després de rebutjat la gran majoria d’al·legacions –a excepció de dues– presentades pels veïns. El Ple es va convocar per resoldre les al·legacions tant pels partits de l’oposició com de diferents entitats veïnals.

Així, a partir de l’1 de gener s’incrementaran els principals impostos i taxes municipals un 9,7%, tot i la recollida de signatures que van fer els veïns per recórrer l’augment. Mariluz Caballero, regidora d’Hisenda, va justificar ahir la desestimació apuntant que un gran nombre de persones que havien signat no eren de Reus, i que només una part s’havien presentat aportant el DNI. A més, va afegir que la pressió fiscal a la ciutat «és un 20% més baixa en comparació a la resta de capitals catalanes i amb relació als 7 municipis més importants de Tarragona». Referent a l’esforç fiscal, va afirmar que és un 16% més baix de la mitja, assegurant que «no és cert que el ciutadà mitjà estigui fent més esforços per pagar impostos». Des de l’equip de govern van defensar que l’únic que s’ha fet és regularitzar aquesta pressió fiscal, ja que feia anys que no s’havia pogut dur a terme.

Així doncs, l’equip de govern va acceptar parcialment 2 al·legacions, una d’elles, sobre l’IBI de l’hospital aplicable l’any 2020 que va presentar el PSC, i l’altra sobre el pressupost, on es denunciava que no s’havia inclòs un annex de les inversions, desglossat al PAM, que van presentar tant Ciutadans com el PSC. L’equip de govern de Pellicer ha insistit en la seva «sensibilitat total» en resposta a les al·legacions veïnals i en què tenen «un govern fort, estable que ens permet doncs planificar una acció del govern i treballar amb previsió».

La CUP, tot i no haver presentat cap al·legació, va voler demanar «una mica de delicadesa i qualitat democràtica» i va expressar sorpresa pel manifest de la ciutadania d’una preocupació molt gran en qüestions d’habitatge, de dinamització del comerç, de recursos i de la gestió del sistema de residus de la ciutat. La portaveu, Marta Llorens, va destacar que, «si volem incentivar la participació ciutadana, també hem d’incentivar els raonaments pels quals el govern no accepta una sèrie de peticions de la ciutadania». Va afegir que, en termes d’habitatge, «queda de manifest que, d’una vegada per totes, hem de crear un espai de trobada, un consell municipal d’habitatge, perquè totes aquestes propostes es puguin discutir».

Per la seva banda, Andreu Martín, portaveu del PSC, va posar de manifest que, si realment les audiències públiques són un mitjà perquè la ciutadania traslladi les seves propostes, no se’n pot fer una un dia abans d’un Ple, ja que no hi ha temps per tenir-les en compte. Per tant, considerava que «és una audiència pública unidireccional, només comunicativa» i afegia que «s’ha desestimat a la ciutadania». En referència a la tarifació social, exposava que «qui més té no paga més o molt poc més, hi ha molt camí per recórrer», i per tant que «la ciutat serà per qui la pugui pagar», acusant el govern de no ser eficient.

Les principals crítiques de Debora García, portaveu de Ciutadans, van ser que, encara que s’havien rectificat errors que el seu partit havia al·legat, no s’havien considerat al·legacions estimades, i no entenia aquesta resposta. Afegia com a mesura necessària, la implantació d’un determinat temps gratuït d’aparcament a qualsevol zona amb tarifació. Acusava també a l’equip de govern d’estar fent fora als joves de la ciutat per l’encariment d’aquesta. A més, titllava el document dels pressupostos de «nyap» dient que hi havia números que no quadraven. D’altra banda, en referència a la pujada d’alguns impostos, «hi ha una clara voluntat recaptatòria».

En referència al PAM i al Pla d’Inversions, el govern també va rebre fortes crítiques de part tant de la CUP com del PSC. Ambdós partits destacaven que treballa «contra crèdit» i que s’acull a l’endeutament. Martín va voler fer un joc de paraules considerant que «el PAM ha fet pum i s’ha esvaït» ja que «jo tenia una certa expectativa» però ha acabat sent «una gran decepció». El portaveu afirmava que «hi ha poca consistència entre el que diuen i entre el que al final els documents reflecteixen». Per la seva part, Llorens va demanar que, en referència a la proposta de modernitzar l’administració pública, «no pequem de modernització per tal de deixar de banda aquelles persones que no tenen capacitat encara d’adequar-se» amb motiu del «nivell tècnic» creant així una «fractura digital». Afegia, en detriment a la «Smart City» que una ciutat serà intel·ligent quan hi hagi una millora d’accés a la informació pels ciutadans. Va voler fer referència també a l’objectiu que plasma el PAM d’una millora dels equipaments esportius, considerant que s’hauria de començar primer per «una bona proposta de piscines municipals publiques».