Reus registra 5 avisos veïnals per insectes o rosegadors a la setmana

Anualment i de mitjana, Aigües de Reus registra, segons dades de la mateixa empresa municipal, uns «280 avisos ciutadans per insectes, paneroles i rosegadors», xifra que representa més de cinc alertes d’aquest tipus a la setmana. Amb tot, «els tècnics desplaçats al lloc dels fets no sempre detecten la presència de plagues». Aigües dedica cada exercici uns 70.000 euros a la lluita contra la presència d’aquesta fauna, ha «intensificat en els darrers anys» les accions i utilitza «permanentment» una planificació que «té en compte aspectes com els cicles vitals i de reproducció d’insectes i rosegadors, fet pel qual es preveu un increment dels tractaments durant els mesos d’estiu».

Tot i que precisament en època de calor és quan es fa més visible l’acció de les plagues, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), Marcos Massó, valora que «és un problema que es dona sempre, vinculat entre altres al clavegueram, un mal que hi ha a les ciutats i que és difícilment evitable però que preocupa tothom» i diu que «sobretot, del que tenim constància és de paneroles, que molesten bastant». En relació a la dada de 280 avisos, Massó expressa que «no m’estranya» i diu que insectes i rosegadors «poden estar a tot arreu, no només als barris» tot i que «les zones més pròximes als camps i a la vegetació són segurament més propenses».

Una població de rates «estable»

Més enllà del cicle vital dels insectes, Aigües de Reus també «valora el nivell d’incidència de les plagues en els diferents barris» de la ciutat. En aquest sentit, «tant pel que fa a insectes com a rosegadors, el mapa del municipi queda dividit en zones segons quina ha estat la intensitat de l’afectació en els darrers anys». Atenent a «la incidència de la presència de plagues –que oscil·la entre baixa i extrema–, s’actua amb una major o menor intensitat en cadascuna de les àrees».

Per exemple, en el cas dels insectes, «es porten a terme dotze tractaments anuals en zones de nivell extrem mentre que només es contemplen quatre zones de nivell baix». «La intensificació dels controls en els últims anys», els quals es realitzen «minimitzant l’ús de productes químics», ha permès «mantenir les poblacions de rosegadors estables a la ciutat, sense que s’hagin produït augments significatius». La seva desaparició absoluta, tal com precisen des d’Aigües de Reus, no és possible i «l’administració només pot garantir un control». Factors com «les vibracions per obres al carrer, habitatges buits des de fa anys o el moviment a solars desocupats» poden variar el comportament dels insectes i els rosegadors, presents freqüentment a la xarxa de clavegueram.

La «necessitat» de tractaments

Massó subratlla que «el problema de les plagues no es dona exclusivament als barris» i que «afecta fins i tot el carrer Llovera». Destaca, sobre l’actuació d’Aigües de Reus, que «és la seva obligació, i més tenint en compte el que paguem els veïns de Reus, oferir aquest servei i oferir-lo bé». Davant d’un avís per presència d’insectes o de rosegadors, els operaris «responen sempre. Ho han de fer segur perquè és la seva feina. Una altra cosa és que ho facin ràpid». «Aquest tipus de tractaments no es poden oblidar mai perquè són necessaris en diferents aspectes», diu el president de la FAVR.

La xarxa de sanejament de Reus està conformada per més de 300 quilòmetres de clavegueres, 6.632 pous de registre i 8.771 embornals. Cada any, Aigües de Reus n’inspecciona 100.000 metres lineals. La vicealcaldessa i regidora responsable d’Aigües de Reus, Noemí Llauradó, sosté que «aquesta és una feina imprescindible per a la ciutat, que cada cop requereix d’una més àmplia intervenció tecnològica i que és desconeguda perquè no es veu».