El govern de Reus crearà el Consell Municipal d'Habitatge abans del març

El Consell Municipal d’Habitatge serà una abans del mes de març. Així ho assegurava la regidora d’Habitatge, Teresa Pallarès, a preguntes del PSC en el ple del 20 de desembre, on expressava que «estem treballant en la seva creació, com un instrument de treball i priorització, i el tindrem enllestit durant el primer trimestre del 2020».

El Consell figura al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2019-2023 com una de les mesures ideades per «garantir l’accés de les famílies de la ciutat a un habitatge» i al costat de propòsits com «intervenir en les famílies que presenten problemes residencials amb l’objectiu que no perdin el seu habitatge habitual o puguin romandre en aquest el màxim temps possible» o «actuar en els possibles desnonaments de les famílies vulnerables i en el reallotjament d’aquestes». Dins el mateix apartat es troba també l’objectiu d’«elaborar el nou Pla Local d’Habitatge 2021-2026». En aquest últim aspecte, i durant la mateixa sessió, Pallarès recordava que «ens hem compromès a l’actualització i revisió» del document.

La creació del Consell Municipal d’Habitatge l’havia proposat la CUP al febrer del 2019, a través d’una moció que va resultar aprovada per unanimitat. El redactat de la iniciativa que va rebre llum verda plantejava «redactar abans de final de mandat –l’anterior, el 2015-2019– un projecte de Consell Municipal d’Habitatge, entès com un espai de participació ciutadana estable i permanent» i fixava una sèrie de concrecions.

La primera d’elles feia referència a la finalitat del Consell i establia que aquesta «serà debatre i generar opinió i propostes en relació a l’habitatge i fer seguiment de les polítiques municipals d’habitatge». La composició, tal com es va concebre en aquell moment, «ha de permetre donar veu al ventall més ampli possible d’actors públics i privats (grups municipals, regidories, institucions, entitats i particulars) que estiguin relacionats amb la propietat, l’accés i l’ús d’habitatges de la ciutat per part de persones de diferents edats, gèneres i situacions socials». Pel que fa al funcionament, «ha de ser periòdicament en forma de plenari i, més ordinàriament, en forma de grups de treball en espais i objectius específics, per tal de prioritzar la riquesa i eficàcia dels debats», segons detallava la CUP en la seva moció.

Els 1.000 de Junts per Reus

Dins l’àmbit de l’habitatge, i durant la campanya electoral del 26-M, Junts per Reus (JxR) –després el partit més votat i el que encapçala el govern amb la figura de l’alcalde Carles Pellicer– va prometre la creació de 1.000 pisos de lloguer social destinats principalment a joves i gent gran. Per això, en el darrer ple, el PSC preguntava Pallarès sobre la disponibilitat d’aquest tipus d’habitatge a la ciutat i quina és l’expectativa del govern per a finals del 2020. La regidora d’Habitatge assegurava, en la resposta, que «Reus disposa actualment de 3.765 habitatges destinats a polítiques socials, que suposen un 9,3% dels habitatges principals», segons dades del 2018 i recollides del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge. «La llei 18/2007 de 28 de desembre fixava un parc mínim del 15%» i, per tant, «ens queda molta feina per fer». Pallarès insistia, en aquest sentit, que la situació a Reus no és singular i «Tarragona té un 9,2%, Girona un 9,1% i, més a prop, Cambrils té un 8%».

Avui, «els habitatges socials amb implicació directa per part de l’Ajuntament, bé per la xarxa d’inclusió, la xarxa de mediació o l’HPO, són 377». La resta fins arribar a la xifra inicial de 3.765 «inclouen el parc públic de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, habitatges amb entitats financeres i l’HPO provinent de gestió privada». Pallarès responia també sobre la promesa electoral dels 1.000 nous pisos i deia que «tenim una previsió d’HPO i d’habitatge dotacional públic relacionat amb construcció directa de l’Ajuntament amb cessió de sòl públic, però també la concertació amb sector privat per la construcció a sòl públic». «Això pot suposar» apuntava, «al voltant de 380 o 400 nous habitatges en els propers anys», i explicava que «la dotació econòmica per fer polítiques d’habitatge ve de l’Estat i és molt baixa».